Política

Jaume Butinyà

Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Banyoles (Som Banyoles-ERC)

“El nou pla general ha acabat essent un Frankenstein”

“No hi ha nous plans estratègics i els que hi ha no tenen un pla d’inversió al darrere. Acaba havent-hi actuacions bolet”

“Hi ha l’oportunitat de comprar l’antiga botiga de mobles de Can Tarradas i es compra però sense saber què fer-ne”

Aquesta és la gran crítica que nosaltres fem, no hi ha un objectiu i acabem improvisant

La manca d’una visió de futur per a Banyoles és la principal crítica que Jaume Butinyà expressa en aquesta entrevista. Afirma que el nou POUM no afronta els reptes de futur com la nova mobilitat, l’habitatge i els equipaments.

Diu que falta un pla de futur. Expliqui’s.
A ERC hem tingut molt interès a deixar clar com voldríem la Banyoles dels propers quinze a vint anys. I en cadascuna de les eleccions actualitzem aquest projecte. La gran crítica que fem a Junts és que ara fa pràcticament disset anys i mig que governen i no es veu quina és la seva aposta, no hi ha un projecte a mitjà o a llarg termini.
Ni al nou POUM?
El procés del POUM es va allargar moltíssim i ha acabat essent un Frankenstein de coses per arreglar molt puntuals, i moltes vegades resolent coses a particulars, però no hi ha una visió de conjunt. Tampoc no hi ha cap pla estratègic. Sí que s’han redactat el de cultura i el de comerç, que són uns documents interessants, però després no s’apliquen, no hi ha un pla d’inversió al darrere. Acaba havent-hi actuacions bolet.
Posi’n algun exemple.
Hi ha un desenvolupament urbanístic a la zona de la muralla i la seva execució comporta una cessió per a un equipament públic i se’ls acut ubicar-hi la nova biblioteca. En comptes de dir que necessitem aquest equipament i que anem a buscar el lloc més adequat, aprofiten que surt un nou espai a la muralla.
Un altre?
Hi ha l’oportunitat de comprar l’antiga botiga de Can Tarradas i es compra però sense saber què fer-ne. Llavors, ha anat evolucionant, des d’un espai per a entitats, durant la campanya electoral, passant per un espai de creació artística i d’exposició, i al final acabarà havent-hi despatxos, perquè la seva adequació no permet que sigui un espai públic per un tema de normativa. Aquesta és la gran crítica que nosaltres fem, que no hi ha un objectiu i acaben improvisant.
Això no obstant, Junts, abans CiU, ha anat guanyant eleccions, quasi sempre amb majoria absoluta. Quina explicació hi troba?
Aquest és el gran debat que tenim els mesos després de les eleccions municipals des de les del 2007, quan CiU guanya i comença a governar.
I les guanya a ERC.
Sí, ERC havia governat del 1999 a 2007, amb Pere Bosch al capdavant. Jo formava part d’aquell govern. El 2007 el candidat és Joan Julià. Guanya CiU i pot governar amb el suport dels dos regidors socialistes, i a partir del 2011 va repetint majories absolutes.
Quina anàlisi en fa?
El 2007 crec que hi va haver l’error de presentar el relleu massa tard. Hi havia un líder, l’alcalde, molt clar. El 2003 tenim majoria absoluta i CiU no es presenta per una baralla entre CDC i UDC, però en les eleccions següents no vam presentar el candidat amb prou temps. Després crec que hi ha dos factors pels quals Miquel Noguer guanya. Un és la persona, amb un currículum polític conegut, que ha estat president del Consell Comarcal de la Garrotxa, vicepresident i després president de la Diputació. Això li dona una rellevància que al banyolí sembla que li agrada. I dos, crec que hi ha una part de clientelisme. Per això dic que tenen una política molt clara: resoldre la paperera, el llum d’un carrer i el contenidor, per fer contents a la gent.
Quina és, doncs, la Banyoles que vostè imagina?
Banyoles ha crescut molt des del 1992: estàvem en 15.000 habitants i ara superem els 20.000. Pel mig hi va haver un creixement gran amb l’arribada de persones de fora del país. Hi va haver una frenada al final de la crisi immobiliària i ara hem tornat a recuperar població, la que marxa de grans ciutats buscant una ciutat mitjana, ben connectada amb pràcticament tots els serveis i amb un bon entorn. I això fa preveure que anirà creixent amb persones de renda mitjana, famílies joves o de mitjana edat. I també hi haurà molta gent gran: tenim tretze geriàtrics al Pla de l’Estany. Hi ha tota una sèrie de persones, sobretot sud-americanes, que treballen en l’atenció a aquesta població amb uns sous modestos.
Com creu que s’ha de donar resposta a aquesta realitat?
S’agreujarà el problema de l’habitatge, si no hi posem remei, i ja hi ha un problema de mobilitat. Si has de pensar en la creació d’habitatge i en aquesta mobilitat nova, amb el POUM actual no s’hi pot donar resposta. Calen equipaments nous, un local d’entitats, una biblioteca..., tenim el mateix CAP que el 1992, no tenim estació d’autobusos... Cal l’aposta per la bicicleta i el patinet i fer una circulació de motor més perifèrica. I això vol dir que hi ha d’haver un canvi de concepte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia