L’hora de dir adeu a la política local
Illa ha estirat dels municipis gran part dels noms que configuren el seu govern
Trias, Colau i Maragall han posat fi a la seva etapa al consistori barceloní
Encara que en política ho pugui semblar, tot arriba a un final. I és el que ha passat aquest 2024 en la política local, quan alguns dels històrics o més emblemàtics l’han abandonat perquè han acabat la seva etapa activa o per ocupar altres càrrecs institucionals. La sagnia de dimissions ha tingut una incidència especialment pronunciada a les files del PSC, arran de la formació del govern de la Generalitat de Catalunya. L’executiu de Salvador Illa ha pescat als ajuntaments molts noms per configurar un govern que supura municipalisme. Un dels casos més destacats d’aquesta estratègia és el de l’exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon. Ja en campanya electoral, l’ara president la situava com a consellera del Departament d’Interior. Un càrrec que es va confirmar posteriorment en el repartiment de carteres de l’executiu. Això ha implicat que després de quinze anys a l’alcaldia hagi estat substituïda per Mireia González.
Una altra de les cares més identificables del socialisme català que també ha fet el pas al costat al seu ajuntament ha estat Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat durant quatre mandats. De fet, Marín ha anat compatibilitzant l’alcaldia amb altres càrrecs en aquest temps, com ara la presidència de la Diputació de Barcelona o el Parlament de Catalunya i el Senat. Però va ser l’oferta de ser la delegada de la Generalitat a Madrid la que la va motivar a plegar i ser substituïda per David Quirós al capdavant del segon municipi de Catalunya amb més població.
La pedrera del cinturó roig ha estat tan important per a l’actual govern que ha incorporat l’exalcalde d’Esparreguera Eduard Rivas com a cap de gabinet de Presidència o l’exbatlle de Viladecans Carles Ruiz com a president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). I és que l’àrea metropolitana de Barcelona ha estat clau per a la confecció no només del govern de Salvador Illa, sinó també per al de Pedro Sánchez. És el cas de l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat Pilar Díaz, que ha deixat el càrrec després de 18 anys per ser la delegada del govern espanyol a Catalunya.
De tot Catalunya
Però no tot acaba a l’àrea de Barcelona. Un dels principals exemples és l’exportaveu socialista a Girona, Sílvia Paneque, que ha marxat de l’Ajuntament per posar rumb a la conselleria de Territori, una de les de més pes polític, i actuar també de portaveu del govern d’Illa. Els exalcaldes de Palafrugell Juli Fernández i Pineda de Mar Xavier Amor també han dimitit aquest any per passar a encarregar-se de la secretaria general d’Economia i de la de Governs Locals, respectivament. O l’exregidor de Tarragona Berni Álvarez, que ha realitzat el mateix viatge que Paneque però per ocupar-se de la conselleria d’Esports, de nova creació, o Abel García, exregidor de Berga, que ha assumit la secretaria general de la mateixa conselleria.
Governs trencats i alcaldes expulsats
La política municipal és una de les més actives pel que fa a aliances que es formen i es trenquen. Ha estat el cas de majories absolutes que s’han convertit en minories per la marxa dels socis. Ha passat, per exemple, a Terrassa o a Palamós. Però també ha passat que el trencament ha anat acompanyat d’una moció de censura que ha implicat un canvi d’alcalde. És el cas, entre altres, de Santa Eugènia de Berga, els Pallaresos, Puigverd de Lleida, Ribera d’Ondara o Guils de Cerdanya.
Tres històrics marxen de Barcelona
Sens dubte on més moviment hi ha hagut sense que la presidència socialista de la Generalitat hi hagi influït és a l’Ajuntament de Barcelona, que ha perdut tres de les seves cares més visibles a les seves files. Ada Colau (Comuns), Ernest Maragall (ERC) i Xavier Trias (Trias per Barcelona) han posat fi a una llarga trajectòria política després d’haver guanyat, respectivament, les tres darreres conteses electorals. De fet, Colau ha estat l’única que ha guanyat unes eleccions municipals i ha acabat essent alcaldessa. En els casos de Maragall i Trias, tot i proclamar-se vencedors, no van arribar a ocupar l’alcaldia justament perquè els pactes postelectorals de Colau –que van involucrar els partits de dreta– ho van evitar. Mentrestant, l’actual alcalde, Jaume Collboni, segueix governant en minoria i buscant un pacte de govern que, ara per ara, no arriba.