política
El Consell de Garanties avala la supressió de beneficis fiscals al Hard Rock
Considera que la modificació de la llei del 2014 no vulnera el precepte constitucional de seguretat jurídica
Recorda que, a diferència de l’executiu, el legislador té més capacitat de maniobra per canviar les normes
El Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat per unanimitat que la proposició de llei al Parlament, resultant de la integració de les iniciatives legislatives en la mateixa línia d’ERC i dels comuns, per suprimir els beneficis fiscals al règim del joc introduïts en la llei 6/2014 per afavorir la implantació del Hard Rock “no vulnera el principi de seguretat jurídica” recollit a l’article 9.3 de la Constitució, i per tant, és constitucional. Això sí, el text no entra a analitzar si l’aprovació de la modificació legal pot donar lloc a reclamacions de responsabilitat per part dels promotors del complex d’oci. El grup de Junts havia elevat la setmana passada la proposició de llei a aquest òrgan consultiu, en considerar que podia vulnerar aquest principi constitucional, fet que la va fer caure de l’ordre del dia de l’últim ple de l’any, després que la sessió anterior hagués donat llum verd que es tramités per lectura única. Amb aquest aval, ja té via lliure per poder aprovar-se en el proper ple, previst a final de gener.
El dictamen, que es basa en jurisprudència diversa del Tribunal Constitucional, recorda que “és el legislador i no l’administració pública” qui “concreta les opcions polítiques en normes”, i per tant les exigències dels principis de legalitat i d’aplicació de la norma són “molt diferents” per al legislador i per a l’executiu. “Certament, la seguretat jurídica i el principi de confiança legítima es projecten també sobre l’actuació legislativa però ho fan no com un valor absolut a protegir”, apunta. A més, considera que la nova proposta “no té caràcter retroactiu en sentit propi o autèntic”, i que tampoc incorre en “retroactivitat impròpia”, que es produeix quan la norma “es projecta sobre fets realitzats amb anterioritat”, ja que la proposta analitzada es remet “a actuacions futures, sense prendre en consideració cap actuació anterior”. En aquest sentit, recorda que el TC ha estat “constant” en descartar que l’afectació a les expectatives o a drets no consolidats constitueixin supòsits de retroactivitat impròpia, i fins i tot ha afirmat “expressament la seva legitimitat”. A més, tampoc troba que hi hagi un trencament del principi de “confiança legítima”, ni que l’actuació del legislador pugui comportar “un supòsit d’arbitrarietat”.
“Com a resultat de l’examen de tots els criteris, cal concloure que no concorren elements que generin l’existència de confiança legítima en el manteniment normatiu, que no es pot constatar la rellevància especial de l’afectació, que existeixen raons que fonamenten la possibilitat del canvi normatiu i, per tant, el seu caràcter previsible per a un operador econòmic diligent i que, en tot cas, la proposició de llei es basa en un interès públic suficient, derivat tant de les opcions polítiques de regulació de l’activitat del joc com de l’eliminació de règims singulars diferenciats”, resumeix el dictamen.