unió europEa
Hongria tanca la presidència de torn de la UE marcada per les accions d’Orbán
El seu pla de pau per a Ucraïna no va comptar mai amb el suport de la resta de socis comunitaris
Hongria acaba demà dimarts la seva presidència rotativa de la Unió Europea (UE) després de sis mesos marcats per la seva indefinida i polèmica ‘missió de pau’ per a Ucraïna, sense suport de la resta dels seus socis comunitaris, i amb el primer ministre, Viktor Orbán, enfortint el seu paper entre els líders ultranacionalistes.
Segons informa Efe, ja en 2023 el fet que un país sancionat per incomplir normes comunitàries assumís la presidència va provocar que el Parlament Europeu arribés a considerar la possibilitat de buscar una alternativa a la presidència hongaresa.
A l’inici dels sis mesos que dura la presidència rotatòria de la Unió Europea, el govern hongarès havia promès que anava a jugar el paper d’“intermediari honest” i, de fet, les seves prioritats incloïen temes en els quals s’esperava avanços, secundats per la majoria dels països comunitaris.
Entre altres, Budapest va plantejar incrementar la competitivitat del continent, l’acceleració de l’ampliació cap als Balcans Occidentals, la defensa comuna i la defensa de les fronteres externes o la plena integració de Romania i Bulgària a la zona de Schengen.
La polèmica ‘missió de pau’
Orbán va donar a la presidència el lema de ‘Make Europe great again’ (Fem a Europa gran de nou), emulant el lema que va usar el futur president estatunidenc Donald Trump en les eleccions de 2016, i al qual el líder hongarès ha secundat des de llavors.
De fet, Orbán va arribar a dir que el seu retorn a la Casa Blanca no només acabarà amb la guerra causada per la invasió russa d’Ucraïna, sinó que el món, en general, entrarà en una era de pau.
Pocs dies després que Hongria assumís la presidència, Orbán va iniciar una gira diplomàtica per Kíiv, Moscou i Pequín, sense haver consultat prèviament amb els seus socis comunitaris, a la qual va denominar ‘missió de pau’ i que va causar un enorme malestar a Brussel·les i altres capitals europees.
Hongria és dels pocs països que no fa costat a Ucraïna amb armes o municions i en el si de la UE sol obstaculitzar una vegada i una altra les sancions europees contra Rússia, encara que sempre les acaba secundant.
“La presidència rotativa és una cosa simbòlica i la UE funciona sense ella”, segons va explicar a Efe Zoltán Ranschburg, analista de l’Institut Republikon a Budapest. Ranschburg va agregar que “Orbán es va aprofitar de la UE per a enfortir la seva imatge com un actor polític en l’àmbit internacional”.
Com a resposta a aquesta ‘missió de pau’, la Comissió Europea va vetar les reunions ministerials informals en la capital hongaresa, mentre que diversos països, entre ells escandinaus i bàltics, no van enviar als seus ministres.
Segons Ranschburg, més enllà de la integració de Romania i Bulgària a la zona de Schengen i de la ‘Declaració de Budapest’, és “difícil trobar una cosa positiva en la presidència hongaresa”.
L’analista va recordar que durant l’anterior presidència hongaresa en 2011 –quan Orbán portava només un any en el poder- ja tenia alguns conflictes amb la UE, encara que la situació era diferent de la d’avui–. “Avui la valoració d’Hongria és molt baixa”, va afirmar l’analista, agregant que en 2024 “els socis comunitaris no esperaven resultats de la presidència hongaresa, només que acabés. Això es va reflectir en la falta d’interès”.