Els dilemes amb l’aigua de Sils
L’ACA va adjudicar el contracte per a les obres de millora de l’estany de Sils per 1,2 milions d’euros el 2024
Un dels problemes amb l’aigua potable va ser la presència d’un herbicida detectat en les anàlisis
Al municipi han governat tres partits: CiU en democràcia, Independents de Sils i, ara, Junts
La major part dels problemes de Sils, de més de 6.000 habitants, sembla que estan vinculats amb l’aigua, en les diverses variants que podem trobar al municipi. Així i tot, aparentment, els problemes estan en via de solució. D’una banda, hi ha l’estany de Sils, que necessita una restauració perquè no perdi l’àmbit dels aiguamolls i pugui preservar la flora i la fauna característiques de la zona. De l’altra, el subministrament d’aigua potable i el preu del servei, així com les conseqüències de la sequera, representen un maldecap per al consistori i els veïns que ho pateixen.
Pel que fa a l’estany, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja va adjudicar l’any passat –juny del 2024– el contracte per a l’execució de les obres per millorar l’aportació d’aigua i les feines de restauració. Aquest projecte, de més d’1,2 milions d’euros, que es financen a través de fons europeus Next Generation, està pensat per millorar l’estat hidromorfològic de l’estany i, paral·lelament, preservar-ne la massa d’aigua. Fins ara, l’estany rebia aigua gràcies als aiguamolls creats el 2006, en especial durant les èpoques de menys precipitacions. Aquests aiguamolls funcionen com un filtre natural per a l’aigua que prové de la depuradora de Sils-Vidreres, situada a l’est de l’estany. Però aquest sistema ha estat treballant de manera irregular en els darrers temps i s’ha deteriorat, cosa que ha fet que hi arribi menys aigua i de manera més esporàdica. Amb l’obra, a més, es vol millorar la gestió de l’aigua a l’espai, aprofitant la pluja que hi arriba de manera natural i controlant-ne la sortida cap a la séquia de Sils amb una comporta basculant.
D’aquesta manera, el projecte planteja diverses accions per millorar l’estructura hidromorfològica i assegurar una aportació contínua d’aigua amb qualitat suficient des del sistema terciari de la depuradora de Sils-Vidreres. Això inclou la recuperació dels aiguamolls que formen part del sistema terciari actual i la seva operació de manera constant. Amb aquesta mesura i gràcies a un nou filtre verd, es preveu subministrar entre 1 i 250 m³ d’aigua al dia. En cas de necessitat, la captació directa de la séquia de Sils, que és on es rep l’aigua de les depuradores de Sils-Vidreres i Caldes de Malavella, ajudarà a complementar aquesta aportació d’aigua. En definitiva, les dues solucions s’aniran alternant per trobar l’equilibri.
L’àmbit de gestió coincideix amb el que s’estableix en el conveni de custòdia fluvial subscrit l’any 2018 per l’ACA, la Fundació Emys, la Fundació Catalunya-la Pedrera i l’Ajuntament de Sils, i inclou la llacuna permanent de Sils, els terrenys inundables circumdants (45 hectàrees) i 7 quilòmetres de cursos fluvials (séquia de Sils i riera de Santa Maria). Una gran part dels terrenys circumdants són els Prats de Dall, prats humits seminaturals de gran interès per la biodiversitat associada, situats a la dreta de la séquia de Sils. L’obra prevista té una durada d’uns deu mesos.
Però els maldecaps amb l’aigua a Sils no acaben aquí. El subministrament d’aigua potable és l’altre gran repte. Les urbanitzacions de Vallcanera i les Comes, per una banda; el King Park, per l’altra, i els habitatges del nucli urbà, per l’altra, tenien preus diferents pel mateix servei perquè funcionaven amb contractes diferents. L’any 2019, l’equip de govern d’aquell moment (Independents de Sils amb Iniciativa els Verds) va demanar un estudi de viabilitat per a la concessió de l’aigua de Sils per veure quines possibilitats hi havia de millora. Segons explica Nogué, l’alcalde per Independents, que va governar durant dotze anys al municipi, estava esperant que caduquessin totes les concessions per agrupar els contractes i fixar un preu únic per a tots els veïns de Sils, ja fossin d’una urbanització, d’un barri o del nucli. Per la seva banda, el govern municipal actual ha engegat aquest canvi: ha anivellat el preu del metre cúbic de l’aigua, tot i que es mantindran les diferències en les factures per inversions.
Un tercer factor vinculat a l’aigua també ha afectat el municipi. El 2018 i el 2020, s’hi va detectar la presència d’un herbicida: el metolaclor. El primer cas va ser el més greu, quan es van superar els nivells de 0,500 i 0,373 µg/l i es va recomanar a la població que no consumís aigua de l’aixeta. En el segon cas, el 2020, no va arribar a 0,196 µg/l i, segons l’alcalde –ja era Eduard Colomé (Junts)–, no havia rebut cap avís de Salut Pública que advertís no era potable. I, finalment, la cirera del pastís: la sequera. Un tema que preocupa arreu de la comarca. Per Colomé, un dels projectes més importants per a Sils és aconseguir una gestió òptima de l’aigua per minimitzar-ne l’impacte i garantir el subministrament a tot el municipi.
L’aposta de l’empresa Puratos
La firma Puratos es referma a Sils amb una inversió de dos milions i mig d’euros en un nou centre d’innovació, amb la previsió que entri en funcionament aquest any. La planta de la firma Puratos serà, doncs, la segona més important de la companyia després de les que hi ha a Bèlgica. En total, seran 800 metres quadrats que se situaran just al darrere de la planta, en una zona verda, i que afavoriran la creació de llocs de treball i de sinergies amb la universitat per a la investigació i disseny de nous productes.
Marihuana i narcoassalts
Per acabar, les urbanitzacions i zones més apartades del centre de la localitat estan sent objecte d’informacions relacionades amb les plantacions de marihuana. Sense anar més lluny, un dels casos més sonats va ser un tiroteig mortal a la urbanització King Park, farà gairebé un any, el febrer del 2024; un home va morir i dos més van quedar ferits. Arran de la investigació, van trobar plantes de marihuana al domicili, fet que va fer pensar a la policia que l’assalt estava vinculat al tràfic de droga. A l’octubre es va decretar presó provisional sense fiança per a quatre dels sis detinguts. A més, el jutjat de Santa Coloma va demanar l’extradició de dos individus que eren fora de territori espanyol perquè passessin a disposició judicial.