“Ingressem prop d’un milió i mig menys que municipis del voltant”

Està més endarrerida del que ens hauria agradat. Ens vam trobar amb la necessitat de fer una modificació del planejament per adequar la ubicació definitiva i els usos de la zona. Aquesta tramitació ja s’ha fet i ha passat per la comissió territorial d’Urbanisme. En paral·lel, estem treballant en la redacció del projecte i, posteriorment, en la licitació de les obres.

En general, complir les promeses en aquests terminis és complicat. Ens hauria agradat que les obres ja estiguessin en marxa, però encara trigarem una mica. Tot i això, hem fet el que calia des del punt de vista urbanístic. Per tant, si tot va bé, doncs hauria d’estar per aquest any, sí.

Principalment, dues coses. Primer, l’anàlisi d’alternatives per escollir la millor ubicació i, segon, la necessitat de modificar la normativa urbanística, que no estava prevista inicialment. Aquestes dues situacions ens han fet endarrerir el projecte.

Hem signat un conveni de col·laboració policial amb les policies locals de Sils i Vidreres, i està actiu des del juliol o l’agost. Això ens permet fer dispositius conjunts, compartir equipaments i altres recursos que no totes les policies tenen. El conveni està obert a altres municipis que s’hi vulguin adherir. És una novetat que abordem des de fa uns mesos, però n’estem satisfets.

Hi havia algunes col·laboracions puntuals que es feien i que no tenien cobertura legal des del punt de vista de la responsabilitat. La tercera pota d’aquest conveni és donar aquest paràmetre legal, i almenys ara està estipulat, cobert i autoritzat pels Mossos d’Esquadra.

Les obres estan força avançades. S’està executant un projecte finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb una inversió de més d’un milió d’euros, per millorar la inundabilitat de la zona. Aquest projecte inclou un sistema de gestió més sistematitzat, amb nous mesuradors, comportes i un programari de control. Paral·lelament, treballem en la recuperació de la biodiversitat amb la Fundació Emys, per prevenir espècies invasores i gestionar els hàbitats naturals. La gestió de l’estany implica la col·laboració de diversos actors, com l’ACA, la Fundació Catalunya-la Pedrera i la Generalitat.

Ja hem aprovat els primers passos per a una concessió única que unificarà els tres sistemes de tarifes diferents que hi havia fins ara. A partir d’ara, i per primera vegada, conceptes com la quota fixa, el preu del metre cúbic i el manteniment seran iguals per a tothom, però hi haurà diferències mínimes pel concepte d’inversions segons les necessitats de cada zona. Com que no totes les àrees necessiten la mateixa inversió, ens semblava raonable diferenciar-ho; això farà que alguns veïns tinguin una petita pujada en el cost, mentre que d’altres tindran un descens.

És un projecte molt il·lusionant. Es tracta d’un centre d’innovació alimentària que crearà un focus de coneixement, llocs de treball i col·laboracions amb universitats i investigadors. Posicionarà Sils com un centre de referència dins la multinacional, fet que és molt positiu per al municipi.

Són molts. A banda dels projectes d’obres com equipaments nous, tenim la gestió de l’aigua i la seguretat com a prioritats. Hem de dimensionar correctament la plantilla policial, fer millores en l’espai públic, abordar les barreres arquitectòniques, reduir la mobilitat, pintura viària i millorar la neteja. També treballem en un nou pla de gestió de residus i mantenim el model de recollida porta a porta a tots els barris, que ha estat molt positiu. D’altra banda, Sils era dels municipis amb la taxa d’escombraries més alta de la comarca, i, ara, amb les noves normatives europees que obliguen a equilibrar la taxa amb la despesa, l’augment d’aquesta taxa serà molt més moderat que en altres pobles.

Sí, el pressupost del 2025 és de 8,4 milions d’euros, una mica menys que l’any anterior. Tot i l’infrafinançament de què som objecte, hem aconseguit aprovar-lo fins i tot amb un vot de l’oposició, el del PSC. Això permet un seguiment acurat per complir els compromisos establerts.

Per impostos directes, Sils està ingressant prop d’1,2 milions d’euros menys que municipis del voltant de dimensions similars, i els costos ordinaris se’ns mengen el pressupost municipal. A més, una de les peces econòmiques que aguantaven Sils era l’ingrés extraordinari per les autopistes, que fa tres anys que no percebem i que no hem pogut fer repercutir en la gent. Això vol dir que pràcticament no disposem de diners per fer inversions.

Uns 600.000 o 800.000 euros aproximadament, i aquests cinc anys de mandat ens hem mogut en aquesta franja. Sí, tenim 8,4 milions d’euros, però només podem decidir què volem fer amb 700.000, i una part d’aquesta inversió és molt estructural, de manteniment.

Hem iniciat una sol·licitud per revisar els valors cadastrals, que no s’han actualitzat des del 1989. Això permetria ajustar l’IBI progressivament i garantir ingressos sostenibles a llarg termini, sense carregar gaire els ciutadans. Surti el valor que surti, aquesta progressió, per llei, ha de ser mínim de deu anys; per tant, pot ser que l’impost pugi, però no serà, ni de bon tros, una clatellada.

Amb molt poc endeutament. Normalment, es genera un romanent de tresoreria perquè no executes, és un sobrant; no és superàvit, però és cert que tenim molt poc endeutament. Només queda un préstec vigent enguany.

Estàvem d’acord amb la derogació de la MAT que sortia en la planificació energètica, com la resta dels municipis i grups municipals. És cert que es va generar l’equívoc que estàvem d’acord amb una hipotètica alternativa que trinxava el territori, però ens hem reactivat perquè no prosperi, perquè potser seria pitjor el remei que la malaltia.