Política

Enfortir vincles amb l’entorn

El consistori aposta per estrènyer les relacions amb la resta de municipis de la Conca d’Òdena

El mercat municipal i la nova comissaria de la policia local són dos dels projectes destacats del mandat

A final de gener farà vuit anys de l’entrada de la socialista Noemí Trucharte a l’alcaldia

Una de les iniciatives pendents a la ciutat és la remodelació de l’antic cinema Rovy

Vilanova del Camí es troba al cor de la Conca d’Òdena, a l’Anoia, a tocar d’Igualada. El passat recent del municipi està marcat per un fet concret: el 12 de març del 2020 va ser un dels quatre que van veure’s afectat pel primer confinament perimetral per un brot de coronavirus. D’aquesta experiència van sortir enfortits com a territori perquè, com indica l’alcaldessa socialista Noemí Trucharte, van comprovar que si treballaven plegats obtenien millors resultats. Valora, a més, que en l’aspecte polític ara a la Mancomunitat d’Òdena, que funciona des de l’any 2001, hi ha “set alcaldes de cinc forces polítiques diferents” que arriben a acords. La cooperació entre els municipis de la zona dona fruits, com ara el pla director urbanístic d’activitat econòmica (PDUAE) de la Conca d’Òdena, que comportarà la creació d’un polígon supramunicipal. La voluntat de mancomunar el servei de recollida de residus i deixalleria és un altre exemple de la bona sintonia entre municipis. En aquest cas, aposten per fer-ho Vilanova del Camí, Igualada i Santa Margarida de Montbui. De fet, recentment, han firmat un protocol d’intencions per posar en marxa el projecte i millorar el servei i els resultats en reciclatge, que estan per sota del 50%, dels tres nuclis urbans més grans de la conca, que a més estan a tocar i sumen més de 60.000 habitants. Els vilanovins també tenen una estreta relació amb el seu entorn natural. En concret amb el Parc Fluvial, un tram d’un quilòmetre i mig del riu Anoia, que s’ha convertit en el pulmó del municipi. L’Ajuntament va apostar a finals de la dècada dels noranta per la recuperació medioambiental del riu creant un espai natural d’ús social i esportiu. En aquesta línia, a la zona hi ha les instal·lacions esportives de Can Titó. Hi ha una piscina municipal d’estiu, el camp de futbol, pistes de tennis i una poliesportiva. Recentment s’han fet diverses obres de reforma i s’han ampliat les instal·lacions.

Pel que fa als projectes que té en marxa, l’Ajuntament destaca la renovació del mercat municipal, amb una inversió de 900.000 euros provinents de la Diputació de Barcelona, amb la voluntat de dinamitzar el comerç local i el centre de la ciutat. El consistori espera que l’espai ja estigui en servei principis d’aquest any. Amb la remodelació d’un mercat amb 40 anys d’història que havia quedat obsolet, s’aposta per un model més multifuncional, que segueix el model d’altres equipaments del mateix estil renovats en altres ciutats catalanes, i amb què s’aposta per combinar el comerç amb activitats gastronòmiques i lúdiques. “Creiem en el comerç local per la vida que dona al municipi i per les persones que es poden guanyar la vida darrere d’un taulell”, afirma Trucharte, que espera que es converteixi en “l’eix d’una zona de comerç de proximitat”.

La creació d’una nova comissaria per a la policia local és un dels projectes que han de veure la llum aquest any. Actualment els agents tenen un local als baixos de l’edifici de l’ajuntament. Amb l’ampliació de la plantilla en els darrers anys –s’ha passat d’onze a una vintena d’agents–, l’espai ha quedat petit i obsolet. El pressupost del 2025 –que puja a 16,6 milions d’euros– inclou una primera partida per a les obres que es faran en un edifici municipal on hi havia l’antiga oficina del SOC. De fet, el reforç de la seguretat és un dels temes que sovint posa sobre la taula l’oposició, que reclama, a banda de més agents de policia, càmeres de videovigilància a diferents punts que consideren “conflictius” de la ciutat. Aquest any, el consistori ha posat en marxa una prova pilot, que es pot ampliar, a la plaça Picasso i a la del Mercat. El pressupost per al 2025 inclou, a més, tota una sèrie de mesures orientades cap a la sostenibilitat, un dels temes que l’executiu de Trucharte qualifica de “prioritari”. Destaquen, per exemple, la millora de l’enllumenat públic i la climatització dels edificis municipals amb la instal·lació de sistemes d’energia solar fotovoltaica amb el suport de la Diputació i la Comissió Europea.

La transformació de l’antic cinema Rovy en un espai cultural és un dels temes pendents a la ciutat. L’Ajuntament, després de quedar a les portes d’accedir al finançament del projecte a través del fons Next Generation, té la remodelació aturada en espera d’obtenir la inversió necessària per dur-la a terme. Mentrestant ha comprat una nau –el projecte de millora està en fase de redacció– per traslladar-hi les entitats de la ciutat que necessiten un espai. Segons l’alcaldessa, aquestes inversions són necessàries perquè l’actual espai polivalent, Can Papasseit, es queda petit per atendre les necessitats del teixit associatiu. L’habitatge és també una de les principals preocupacions a la ciutat. Aquest mandat, el consistori ha comprat sis pisos per crear un parc d’habitatge municipal que es destinaran a lloguer social de diferents col·lectius, com ara joves, famílies i gent gran. Ara disposen d’un habitatge que va deixar en herència un veí, que serveix per a casos d’emergència social. Pel que fa a les infraestructures, el consistori manté sobre la taula una demanda històrica, la del traçat subterrani de la línia dels ferrocarrils.

Augment de suport a les urnes

Trucharte, amb una majoria absoluta de 9 regidors aconseguida en les darreres eleccions, va decidir tornar a allargar la mà a Jordi Barón, d’Impulsem (vinculat a Junts), per reeditar un pacte ja establert el març del 2020. L’actual alcaldessa, que es va situar al capdavant de l’Ajuntament gràcies a una moció de censura l’any 2017 en un consistori molt fragmentat, ha aconseguit cada cop més suport a les urnes. Donats els resultats electorals, sembla que els socialistes han aconseguit passar de puntetes per una etapa convulsa viscuda abans de les eleccions del 2015 i que es va tancar amb una escissió i l’expulsió del sector que donava suport a l’exalcalde Joan Vich. Actualment el principal grup de l’oposició és Fem Vilanova, formació sota el paraigua d’Esquerra, que té tres regidors. Els mateixos que Vilanova 365, la formació de Vanesa González, l’alcaldessa des del 2014 fins al 2017. L’any 2023, per primer cop, va entrar al consistori Vox, amb un regidor.

La història
La unificació de Quadra de Vilanova i Vilanova del Camí, dos nuclis de població, es va produir l’any 1830 i va donar com a resultat la creació del municipi actual. El primer cop, però, que el nom es troba esmentat és en un document del segle XIV. A parti r del segle XVIII, la població va començar a créixer. L’economia, basada en l’agricultura, es va diversificar amb la construcció de molins. Comque és a tocar d’Igualada, tant les èpoques de desenvolupament com les de crisi han estat lligades a aquesta ciutat veïna. Pel que fa a la població, l’any 1950 hi vivien 656 persones. L’any 1998 sobrepassaven els 10.000 habitants. Donat el creixement demogràfic en les darreres dècades, Vilanova del Camí ha experimentat diferents millores en els aspectes urbanístic, social i econòmic. Així, per exemple, gràcies a la llei de barris (2007-2011) es va donar un impuls al nucli urbà i al Camp de Rei, i l’any 2009, l’Incasòl va construir el polígon Riera de Castellolí. En l’actualitat és una població que s’acosta als 13.000 habitants, integrada plenament a la Conca d’Òdena i la comarca de l’Anoia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia