El PSOE s'obre a pactar esmenes amb ERC i ICV

Un cop escenificat el ball de bastons pressupostari per les esmenes a la totalitat, la setmana vinent els socialistes es disposen a obrir el ball de rams amb els grups del Congrés. Després que la setmana passada aconseguissin superar les esmenes de rebuig defensades, entre altres, per CiU, ERC i ICV, el grup de Rodríguez Zapatero ara està disposat a obrir la negociació de les esmenes parcials amb la federació de Duran i Lleida, però també amb les formacions de Joan Ridao i Joan Herrera.

Que en la nova fase de negociació dels pressupostos el PSOE segueixi tenint com a objectiu establir aliances amb CiU no és cap novetat, perquè en el tempteig anterior al debat de totalitat se’ls va pressionar força perquè donessin suport als comptes del vicepresident Pedro Solbes.

Però sí que ho és el fet que el PSOE estigui disposat a donar joc als dos socis de govern de José Montilla, després d’un llarg període durant el qual l’executiu de Zapatero va procurar fer ostentació de la necessitat de desentendre’s dels que també en una primera fase de govern havien estat els seus companys de viatge.

Amb aquesta maniobra, la intenció del grup socialista no és tant ser generós en les quantitats a negociar en les diferents partides dels comptes –s’esgrimeix la manca de liquiditat de les arques estatals– sinó deixar palès que es pretén ser més expansiu en la recerca d’aliances. Ara ja no hi ha un horitzó electoral que obligui a les parts a marcar distàncies, com va passar en la discussió dels pressupostos anteriors a les generals del 9-M. De fet, en aquests comptes, a ERC i ICV se’ls va deixar al marge de la negociació.

Cap problema amb CiU
L’interès del PSC en aquesta nova fase es reconduir una situació que deixava fora de joc a Madrid els seus socis al govern a Catalunya. La direcció del partit de Montilla assegura que en cap cas s’oposa al fet que el PSOE obri el joc de la negociació amb CiU, però entén que també han de tenir-hi cabuda les aportacions als comptes dels altres dos grups catalans.

En tot cas, Ridao i Herrera incidiran en alguns dels elements de millora dels comptes que consideren cabdals i, en aquesta ocasió, si més no ERC sí que confia a poder introduir canvis als números estatals. Un dels punts en els quals burxen al PSC perquè intercedeixi davant el PSOE és amb l’aplicació de la llei de la dependència. Tenint en compte, a més, la queixa pública expressada per Montilla per la manca de lleialtat de Zapatero en aquest assumpte, tant ERC com ICV reclamen ara que la dotació per a la dependència creixi 800 milions d’euros més.

Per la seva banda CiU, que es mostra optimista respecte als avenços de la negociació que la setmana vinent Duran i Lleida encetarà amb el PSOE, exigeix la creació d’un fons addicional dotat amb mil milions d’euros per repartir entre els territoris amb més població dependent. CiU i ERC, a més, condicionen un futur suport als diferents capítols dels comptes al fet que Solbes, el desembre vinent, arrodoneixi els números per al 2009 encabint-hi el nou finançament.

Ocaña i els terminis
Aquest termini és complicat de complir, ja que de moment l’únic que garanteix Solbes és que a finals de novembre farà públic un segon document de bases per seguir discutint amb els territoris. Ahir, el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, confirmava que la nova oferta encara no resoldrà totes les qüestions pendents –com ara les xifres del model– però sí que perfilarà com seran els mecanismes d’anivellament.