Una capital que es reivindica

La capital de l’Alt Empordà, Figueres, és a vista d’ocell una de les més sòlides de la demarcació de Girona. Una població de 48.670 habitants –16.279 dels quals nascuts a l’estranger– té tota la força econòmica i demogràfica sobre la resta dels 67 municipis que l’envolten, la majoria dels quals no arriben als 1.000 habitants. Aquesta dada la podem relacionar amb el lideratge que exerceix com a capital indiscutible, tot plegat, a més, molt ben embolcallat per la mateixa història i la tradició. Un lideratge ple de reptes, com explicarem, als quals cal afegir que el 2025 s’arribarà amb tota probabilitat als 50.000 habitants, amb tot el que això comportarà –els darrers 25 anys s’ha passat de 38.822 (1999) a 48.975 (20025). El gran repte que té al davant Figueres no rau en la discussió de la capitalitat, com passa a altres comarques. Per exemple, al Baix Empordà, la Bisbal ha de competir amb nuclis costaners molt potents que, aquests sí, tenen tot el pes demogràfic i econòmic. Figueres és diferent. Ara mateix és com aquell vell senyor que viu del nom. L’equip de govern i l’oposició ho tenen clar, no en defugen i ho volen revertir.

Amb altres paraules, Figueres, a banda de qui governi –ara mateix amb majoria absolutíssima de Junts (13)–, afronta reptes de proporcions dalinianes, i no només pel que poden tenir de surrealista, que segurament també, sinó per l’ambició que tots aquests porten implícits. Tenint molt present, també, que molts d’aquests s’arrosseguen des de fa anys. Uns exemples: la fuga d’habitants de classe mitjana i alta, que els darrers anys han decidit anar a viure a pobles veïns; la seguretat, amb uns marcadors importants pel que fa a la multireincidència, robatoris o delictes sexuals –si bé, i quant a dades, es mantenen semblants a municipis de les mateixes dimensions–; índexs de pobresa importants, amb dos districtes censals amb indicadors molts baixos comparats amb altres poblacions catalanes; la immigració, que els aboca, i segons expliquen fonts del govern, a treballar com a capital de comarca un repte important i, a més, a ser estrictes amb els padrons per evitar fraus; la dinamització del comerç i la indústria; la renovació i actualització de la xarxa viària i ferroviària, i, finalment, la posada en servei del nou contracte de la neteja urbana, que ha de revertir, també, un altre problema històric. En aquest marc, a més, i segons el cap de l’oposició, Pere Casellas (PSC) –vegeu entrevista–, la capital de l’Alt Empordà té a sobre la taula un problema sistèmic perquè no disposa, segons explica, d’una administració del tot eficient. Això, és clar, afecta el govern, sigui del color que sigui. A més, i segons exposa de manera molt crua, el polític s’ha d’enfrontar a una “potent casta dins l’administració” que dificulta la gestió: “De fet, la crítica no va dirigida a Junts, perquè l’hem patit tots els que hem governat.” L’alcalde, Jordi Masquef (CiU), si bé no deixa de donar parcialment la raó a Casellas, es mostra conciliador i destaca que el govern ha de predicar amb l’exemple, quant a treball, i “seduir” els treballadors municipals en la implicació en un projecte. “De fet, els tècnics no deixen de fer la seva feina i el polític segueix el seu criteri”, remarca. En aquest aspecte, com es veu, no vol esvalotar el galliner.

Aquesta acumulació de reptes, amb un endarreriment notable pel que fa als equipaments municipals, pot tenir diverses lectures. Sense atabalar el lector amb un ball de dades, l’alcalde té força clars els motius que els han portat a la tessitura actual. Segons Jordi Masquef, el municipi, i en aquest sentit els diferents consistoris des del 1999 fins ara, “no van saber gestionar de manera eficient el més gran creixement demogràfic d’aquest segle”. I tot això estant ja a les portes, aquest 2025, d’arribar als 50.000 habitats. Una dada que l’alcalde acull sense tirar coets perquè també, diu, porta incorporada nous reptes. Tot aquest treball va molt lligat a la capacitat de generar habitatge –finalment es disposa d’un nou pla d’ordenació urbana municipal (POM) que ha d’ajudar a ordenar la ciutat– i, és clar, i com apuntàvem, i en ser capital de comarca, a destinar recursos en la gestió de l’emergència social. Un punt rellevant és el de l’educació, amb la creació d’una comissió que estudia com implantar estudis universitaris. Per girar el mitjó, Masquef i el seu equip tenen una majoria de 13 regidors, seguits del PSC (3), ERC (2) i la CUP (1). Amb la desaparició de Cs, el PP (1) va poder recuperar l’acta de regidor que va perdre el 2019 i, a més, es va obrir la porta a Vox (1).