Elon Musk, una nova preocupació per a la UE

La Unió Europea (UE) ja entreveia que aquest 2025 seria un any convuls. La invasió russa sobre Ucraïna continua, la inestabilitat en zones com el Pròxim Orient es manté i l’auge d’una extrema dreta que amenaça els valors democràtics es consolida. I enmig d’un context en què la Xina i uns Estats Units amb Donald Trump al capdavant lluiten per ser la potència mundial hegemònica, el club comunitari tot just ha iniciat una legislatura en què ha de definir quin paper vol exercir en el tauler geopolític si vol evitar ser un agent irrellevant. Però si això no fos prou, una nova preocupació ha entrat en joc. Es tracta del propietari de Tesla i la xarxa social X, el multimilionari Elon Musk.

El magnat tecnològic no és tan sols un personatge excèntric que acumula una de les fortunes més grans del món. El seu poder d’influència aixeca grans temors entre els estats membres, que són plenament conscients dels altaveus de què disposa per fomentar la desestabilització interna a través de campanyes massives de desinformació.

Poc més d’una setmana després de l’inici de l’any, l’empresari d’origen sud-africà ha tingut topades verbals amb el canceller alemany, Olaf Scholz; el president francès, Emmanuel Macron, així com el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer. Aquest últim ha estat el que s’ha mostrat més contundent amb Musk, especialment després que el multimilionari acusés el premier britànic de ser còmplice d’amagar diversos casos de violacions al país quan encapçalava el Servei de Fiscalia de la Corona, entre els anys 2010 i 2014.

Aquesta mateixa setmana Starmer s’ha plantat i, si bé no s’ha referit al magnat de forma explícita, ha col·locat la seva figura i el Partit Conservador britànic entre els que “estenen mentides i desinformació” a les xarxes i “amplifiquen el discurs de l’extrema dreta”. De fet, el també propietari de SpaceX ha mostrat el seu suport unívoc al dirigent britànic d’ultradreta Tommy Robinson, condemnat per la justícia a divuit mesos de presó per incitació a la violència.

Macron –que sí que s’ha referit directament a Musk– ha acusat el magnat de “fer costat a una nova internacional de reaccionaris”, mentre que Scholz va animar la ciutadania a “no alimentar el trol” que representa l’empresari. Precisament Alemanya és un dels pròxims grans objectius de Musk, ja que el país germànic durà a terme les seves pròximes eleccions federals el 23 de febrer.

La fórmula que emprarà el multimilionari serà oferir una entrevista en directe a X amb la líder del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD), Alice Weidel. Davant l’enèsim capítol per al foment de discursos ultraconservadors, algunes formacions del Parlament Europeu ja han reclamat a les institucions europees que emprin tots els mitjans legals disponibles per protegir la Unió de la desinformació i de la interferència a través de les xarxes socials.

En un comunicat publicat ahir, els socialdemòcrates europeus van expressar la seva “enorme preocupació” pel fet que una persona amb tanta influència decidís mostrar el seu suport de forma oberta “a un partit d’extrema dreta en particular”. En aquest sentit, van dir que les accions de Musk “no van de defensar la llibertat d’expressió” i van assegurar que el que està fent l’empresari “viola la llei de serveis digitals”, el reglament comunitari que regula les plataformes en línia. De fet, la Comissió Europea ja té obertes investigacions contra X per qüestions com ara la manca de transparència o el nou ús del tic blau, processos que es podrien traduir en una multa d’uns 190 milions d’euros. Malgrat tot, es tracta de processos que requereixen el seu temps i que no estarien íntimament vinculats al comportament de Musk a les xarxes; per tant, la Unió entraria aquí en un terreny fins ara inexplorat.

Però el que alguns veuen com una preocupació, d’altres ho interpreten com una oportunitat. Contrària a les declaracions de Scholz i Macron, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s’apropa novament a Musk i reforça el seu paper com a interlocutora entre la Unió Europea i una administració nord-americana en què precisament el multimilionari assumirà el càrrec de director del Departament d’Eficiència Governamental.

Segons recull Bloomberg, Itàlia pagaria 1.500 milions d’euros al llarg de cinc anys pel subministrament d’un sistema de comunicacions d’internet i telefonia del govern a través de satèl·lits de la companyia Starlink, propietat d’Elon Musk. En cas que l’acord s’acabés concretant, Meloni hauria de donar explicacions a Brussel·les, ja que Starlink competeix directament amb el programa Iris2, un projecte impulsat per un consorci europeu que preveu la posada en marxa de 290 satèl·lits per oferir una connectivitat segura als governs i del qual Itàlia també és membre.

Sens dubte els passos que faci la UE en un futur hauran de ser molt ben calculats per evitar que la relació transatlàntica es tensi encara més. Davant un Trump imprevisible –aquesta mateixa setmana ha suggerit l’ús de pressions econòmiques i la força militar per aconseguir Groenlàndia– i que ha conferit grans poders al multimilionari, el marge de maniobra és escàs, sobretot tenint en compte que la seguretat dels Vint-i-set depèn àmpliament dels nord-americans.