“El que hem fet, en part, també ha estat gràcies a l’oposició”

No. Sempre he entès la vocació de servei públic, des de la perspectiva més política, com una activitat necessàriament temporal.

No és habitual no tenir dedicació exclusiva. El fet és que ser l’alcalde, tot i que potser a ulls d’altres l’Ametlla sigui un poble petit, és molta feina. Cada dia signo desenes de documents; penseu que hem fet 40 licitacions en un any, això no s’havia fet mai. Una feinada brutal. Tot i això, no he volgut perdre el contacte amb la realitat. Porto prou temps aquí per haver vist que això pot crear una certa visió de túnel. Li passa a tothom, perquè estàs molt centrat en els objectius, però no has d’oblidar que hi ha una oposició i que estàs aquí de passada. El despatx de l’alcalde abans era molt tancat, molt fosc, molt d’empresari dels anys setanta, i ara n’hem fet una sala del poble, un lloc on el veí pugui venir a dir-me el que vulgui. I jo continuo fent algunes classes a la universitat per això.

Segurament els partits tradicionals alguna cosa no estan fent bé. No sé fins a quin punt és culpa d’aquests partits, però el cas és que venim d’uns anys en què les ambicions nacionals, que jo he compartit, ens han fet oblidar que el que necessitem a tots els ajuntaments són governs competents, persones preparades que apliquin el seu coneixement per gestionar el seu municipi. Hem perdut uns anys fantàstics per posar al dia els nostres municipis, perquè segurament hem votat més pensant en un projecte a gran escala, que està molt bé, però que tots els alcaldes et diran que en el dia a dia d’un ajuntament ocupa un 0,1%, per les competències que tenim i la feina que cal tirar endavant. A la vegada, en el sistema polític hi ha iniciatives creades pel propi poble que no són altra cosa que grups de veïns, professionals de diferents àmbits. Nosaltres tenim a l’equip un geòleg, tenim un enginyer, tenim un periodista, tenim una advocada, tenim artistes..., tots els papers de l’auca.

L’Ametlla té uns problemes clarament identificats. I hem fet un projecte a 6 mesos, a 12, a 2 anys, a 3 anys, fins a 8 anys. Aquest projecte té de tot. Per exemple, omplir els polígons d’empreses i posar-ho més fàcil des del punt de vista fiscal, i també fer pisos socials. Creiem en un equilibri, que vol dir, per exemple, que la gent del poble pugui viure de lloguer, que ara mateix no n’hi ha. Tenim uns polígons que estaven al 50% i els estem omplint amb facilitats fiscals, però alhora estem fent pisos de protecció oficial per a la gent jove i la gent gran del municipi. Amb fons Next Generation farem els primers 20 habitatges, de 72 m², modulars, moderns, energèticament impecables, destinats a la gent jove i la gent gran. Si fas una ullada, veuràs que a l’Ametlla les cases són molt cares per als joves, i per als grans, quan els fills marxen, són massa àmplies. Estem parlant amb diferents cooperatives d’habitatge perquè hem comprat un terreny aquí, al centre del poble, i volem fer un pas endavant i impulsar l’habitatge dotacional. L’Ametlla segueix la tendència demogràfica general d’envelliment i amb l’habitatge dotacional facilitarem un envelliment actiu, amb pisos autònoms però amb zones comunes i serveis de tota mena. Parlem amb les cooperatives perquè sabem què hem de fer però no som els experts.

Aquest està sent el mandat que torna l’Ametlla a una posició de desacceleració. És a dir, anem a gestionar millor el que tenim, anem a moderar el creixement, i, per tant, anem a fer el nou POUM (pla d’ordenació urbanística municipal). Seguir fent promocions segurament tensionaria encara més el nostre sistema de residus, que és del tot obsolet i que renovarem. Els nostres carrers estan en molt mal estat i el nostre clavegueram està dient prou. Dedicarem uns anys a fer una gestió millor dels diners que tenim, no per créixer, sinó per recuperar l’Ajuntament com a agent econòmic que és capaç de gestionar. Si s’executés cada parcel·la on hi caben pisos en el planejament actual i tot es comprés o es llogués, seríem 17.000 habitants!

Ara ja anem a velocitat de creuer. El fet d’estar en minoria i no haver pactat ha fet que des del primer dia hàgim hagut de demostrar que els votants no s’han equivocat. La nostra victòria ha estat generosa, però no ho és prou. No tenim la majoria i no hem pactat, per tant, des del primer dia estem demostrant que hem vingut per governar i per fer-ho bé. Tot i que estiguem cansats, estem tranquils i molt il·lusionats, perquè segur que els veïns veuen que l’Ajuntament torna a ser-hi i s’han adonat de com l’hem trobat a faltar durant anys.

A la investidura ja vaig anunciar el Consell del Consens, en què es troben tots els grups municipals el segon dijous de cada mes. Cal dir-ho: demà mateix ens poden fer fora. No ens va fer por estar en minoria. No vam oferir l’entrada al govern perquè, tot i ser molt romàntic, la política no funciona així. Tots pensem en el poble, però en acabat hi ha uns partits que han de defensar els seus interessos, i segurament nosaltres faríem el mateix; res a dir, per tant.

M’agradaria reivindicar-ho. Fins ara, tot el que hem fet, en part, també ha estat gràcies a ells, a l’oposició, que ens han donat suport quan ha fet falta i ens han estirat les orelles quan potser hem corregut massa.

Es genera una situació una mica delicada i és que nosaltres, al govern, no només estem dedicant tot el temps que tenim perquè podem, perquè estem al govern, sinó que anem a un ritme fort. I l’oposició ens ha demanat que entenguem que ells també treballen, tenen la seva vida, una necessitat de conciliar que jo, ara mateix, per exemple, no tinc. No m’esperen a casa i hi dedico tot el temps que tinc, i s’ha d’entendre que no tothom hi ha de dedicar aquest temps. Sí, pot ser que estiguis preparant un projecte per d’aquí a dos anys i que no l’executis perquè t’han fet fora. Sí, tothom fa política i té interessos. Però, dit això, tots volem el mateix: volem obrir el centre esportiu, arreglar els carrers, renovar el sistema de residus, aprovar un POUM, volem més seguretat als barris. Per tant, no hi ha hagut cap motiu per no entendre’ns. Vull fer valdre molt la feina de l’oposició, perquè entre tots estem tirant endavant projectes que feia molts anys que calien. Només tinc paraules d’agraïment.