Decidir què volen ser de grans
Celrà és un poble de més de 5.500 habitants que ofereix serveis de municipis de més de 10.000
Engega la redacció del nou POUM amb el principal repte de decidir com vol créixer i a quin ritme
La variant, el carril bici, millores urbanes i el nucli antic, entre les prioritats per desbloquejar
Hi ha qui ha batejat Celrà com la “capital de l’Empordà del Gironès”, un àlies una mica llarg, però que se li ajusta de manera geogràfica –hi moren les Gavarres, hi comença la plana– i que també li escau per una qüestió de serveis. Actualment, aquesta “xarnera geogràfica” disposa d’un polígon industrial potent, un comerç que ha sobreviscut als embats de la crisi, un teixit associatiu ferm, una taxa d’atur molt per sota de la mitjana, uns serveis públics de referència i molt diversos, i un PIB dels més alts de les comarques gironines.
És un municipi amb més de 5.500 persones empadronades, amb un polígon que, de manera directa o indirecta, dona feina a unes 2.000 persones, amb uns serveis públics equivalents als de pobles de 10.000 o 15.000 habitants. Té un institut on es relacionen també nois i noies de tots els pobles veïns i ofereix un servei de biblioteca amb un fons considerable. Uns serveis públics de referència per a municipis veïns com ara Bordils, Cervià de Ter o Sant Jordi Desvalls. Tot això li atorga aquesta condició de capitalitat en aquesta part del Gironès.
A més, el municipi ha anat avançat entre cinc i deu anys en algunes polítiques públiques, com ara la recollida de residus amb el sistema “porta a porta”, que es va començar l’any 2013. Més de deu anys després l’Ajuntament està a punt d’instal·lar uns armaris per a la recollida porta a porta, en substitució dels tòtems actuals, davant d’un bloc de pisos del carrer Aumet. Es tracta d’armaris amb lleixes, tancats amb clau, en què cada habitatge tindrà un espai per dipositar-hi només un cubell. El sistema de gestió dels cubells mitjançant armaris permet una millor imatge a l’espai públic i una millor gestió de la recollida ja que només hi podran deixar els residus els veïns que en tinguin clau.
Així, s’ha innovat en gestió de residus, en serveis educatius, en serveis per a la gent gran, en polítiques juvenils i molt en cultura. També s’han concentrat esforços en eficiència energètica i energies renovables molt abans que ho fessin altres municipis. El 2017 es va començar a promocionar l’autoconsum fotovoltaic, el 2018 es va fer la primera instal·lació municipal a l’Ateneu i tot seguit a la potabilitzadora, les piscines, el centre cultural La Fàbrica, o l’escola L’Aulet. D’altra banda, es disposa de calderes de biomassa a l’escola Les Falgueres i al centre cultural La Fàbrica, i d’instal·lacions fotovoltaiques a l’Ateneu, la potabilitzadora d’aigua, la depuradora, les piscines, el centre cultural La Fàbrica i l’escola L’Aulet. Ara ja es disposa de la primera comunitat energètica al poble. Les plaques solars al centre cívic i a les piscines estan servint per reduir els consums elèctrics un 20% i un 12%, respectivament, i comporten una reducció important de les factures.
Un POUM per al futur
A tot aquest conjunt de variables, cal afegir-hi ara un seguit de projectes que estan a punt de començar el camí per ser una realitat. Al davant de tots aquests projectes hi ha l’anunci –i la licitació– per endegar el procés de redacció del nou POUM. Un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) és un instrument normatiu que determina la configuració física, econòmica i social futura d’un municipi i estableix, d’acord amb la llei i el dret, els drets i les obligacions dels propietaris del sòl.
Aquest pot ser l’instrument perquè el municipi decideixi com ha de madurar, de fer-se gran, i com vol arribar a aquesta maduresa. Si es vol continuar mantenint el lideratge en tots els àmbits esmentats anteriorment, caldrà afrontar i millorar algunes problemàtiques sistèmiques com ara la manca d’habitatge.
El pla general del municipi data del 1999, fet que ha encotillat sovint el disseny i les obres de la població. Si la població decideix apostar per anar cap als 7.000 habitants o més, caldrà planificar possibles noves escoles, més equipaments... Tal com afirma l’actual alcalde, David Planas, iniciar la tramitació d’aquest instrument urbanístic és urgent.
Projectes a punt de començar
A totes aquestes previsions de creixement urbanístic i social, s’hi afegeix el desbloqueig d’alguns temes que el municipi ha estat reclamant per millorar la seva connectivitat i la seva mobilitat.
Un dels projectes que semblava que ja hauria d’haver arrencat però que no ho ha fet per problemes de tramitació –aliens a l’Ajuntament– és el mil vegades reivindicat carril bici entre Celrà i Girona. El maig passat, el Departament de Territori va adjudicar les obres per configurar una nova via ciclista a Celrà, que seguirà el corredor de la C-66, per un import de 2,2 milions d’euros. El nou eix tindrà 1,6 quilòmetres de longitud, des de l’entrada al municipi fins a connectar amb Girona.
També s’avança en la possibilitat que Celrà tingui un passeig central que substitueixi la carretera que ara el travessa pel mig. La Generalitat està redactant el projecte per construir la variant al nord del municipi. La futura variant desviarà molts dels vehicles que passen pel centre del poble a través de la C-66 cap al sector on hi ha un centenar d’empreses. La titularitat d’aquesta via passaria a ser de la Generalitat, mentre que el vial de la C-66 que ara separa el poble passaria a ser de titularitat municipal.
D’altra banda, s’està pendent de les obres a la depuradora, que havien de començar el maig passat i que s’havien d’allargar deu mesos. Segons l’alcalde, aquest mes sembla que podran fer l’acte de replanteig per començar les obres. També s’ha retardat per qüestions de permisos.
Pel que fa a les actuacions en l’àmbit municipal, en què l’Ajuntament sí que pot actuar, destaca la transformació que s’està portant a terme a la plaça del Mercat per adequar aquest espai als usos que se li han donat darrerament, i que ha comptat amb la participació ciutadana a l’hora de ser dissenyat.
També hi ha novetats en el sistema viari. Es preveu fer una rotonda a la zona del carrer Aumet, que va des de la zona residencial nova fins a les escoles.
