Llum verda perquè els Estats Units instal·lin un escut antimíssils a Polònia

La secretària d'Estat nord-americana, Condolezza Rice, i el ministre polonès d'Assumptes Exteriors, Radoslaw Sikorski, han signat l'acord que permetrà als EUA desplegar el seu escut antimíssils a Polònia, un projecte a l'antic satèl·lit soviètic que Rússia qualifica "d'amenaça directa".

Moscou sempre s'havia mostrat contrària a la instal·lació de deu bases balístiques nord-americanes a Polònia, que tradicionalment ha estat en zona d'influència russa i que avui ha demostrat, una vegada més, ser un dels principals aliats de Washington, com ha destacat Rice abans de la signatura de l'acord.

Les llançadores de míssils, instal·lació de les quals avui s'ha fet el primer pas, s'ubicaran al nord del país, prop del mar Bàltic, funcionaran plenament a partir del 2012 i estaran unides a un potent radar que es col·locarà a la República Txeca, un altre dels antics satèl·lits soviètics que ara presumeix de la seva amistat amb la Casa Blanca.

Des de l'executiu de Polònia es defensa que l'acord reforça la seguretat del país, mentre que els seus detractors afirmen tot el contrari i mantenen que a partir d'aquest moment el territori polonès passarà a estar al punt de mira en cas de conflicte, com ja s'ha advertit des de Moscou. "Polònia i els Estats Units actuaran conjuntament contra qualsevol acte militar i no militar d'amenaça causat per tercers i procuraran reduir les seves conseqüències", ha afirmat el primer ministre de Polònia, Donald Tusk.

Però Moscou interpreta de manera diferent l'acord i veu en l'escut antimíssils una amenaça contra el seu territori, el que ha provocat sèries advertències contra Polònia. Rice intentava tranquil·litzar al Kremlin abans de la firma i ha dit que el sistema balístic és "merament defensiu i no apunta contra ningú", un missatge que fins ara no ha servit per tranquil·litzar el govern rus, que mira com a la complicada situació de Georgia se li uneix ara l'establiment de bases de míssils a la veïna Polònia.

De fet, les amenaces russes es materialitzen inicialment en un rearmament del seu exèrcit a Kaliningrad, el seu enclavament europeu entre el territori polonès i lituà, on, segons la premsa polonesa, podria arribar a instal·lar armes nuclears en els propers mesos. Precisament és la proximitat de Kaliningrad una de les causes per les que Varsòvia exigia una important ajuda militar nord-americana a canvi de convertir-se en seu de l'escut antimíssils, unes exigències que han allargat les negociacions durant 18 mesos.

Per molts analistes militars, una sola llançadora de Patriot no és més que un símbol polític, ja que tècnicament es necessiten més armes d'aquest tipus per aconseguir una protecció efectiva del país davant d'atacs aeris. Els experts també dubten de la fiabilitat de l'escut antimíssils per detectar, interceptar i destruir eventuals míssils enemics de llarg recorregut, provinents de països com Iran o Corea del Nord.

La firma de l'acord tindrà validesa total quan sigui ratificada pel Parlament polonès i pel president del país, Lech Kaczynski. Per ara, l'executiu de Tusk prefereix parlar "d'acord històric" i retardar la ratificació fins el resultat de les eleccions nord-americanes, ja que una eventual victòria de Barak Obama podria tirar per terra l'acord signat avui a Varsòvia.