Brando Benifei
Cap de la delegació de l’Eurocambra per a les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units
“Trump és un home volàtil en qui no es pot confiar”
“L’arribada del líder republicà a la Casa Blanca pot ser un toc d’atenció perquè la UE estigui més unida per actuar en conjunt”
“A curt termini encara necessitarem confiar en la seguretat dels EUA, però a la llarga hauríem de tendir més a l’autonomia pròpia”
La ultradreta diu que si la UE és bona amb el president dels EUA, ell ho serà amb nosaltres; és absurd
No podem aturar una guerra comercial limitant-nos a fer seguidisme dels Estats Units Seria una bogeria imaginar que la guerra d’Ucraïna no s’acabarà durant el mandat de Trump
La victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units ha provocat que la Unió Europea entri en mode d’alerta. El caràcter volàtil del magnat i el record del seu anterior mandat fan que la relació transatlàntica trontolli de nou, especialment en àmbits com el comerç i la defensa. Davant una UE que encara es troba lluny de garantir la seva pròpia autonomia, però, mantenir les relacions amb el seu principal soci internacional esdevé un imperatiu. Partint d’aquesta situació, l’eurodiputat socialdemòcrata i cap de la delegació de l’Eurocambra per a les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units, Brando Benifei, detalla com el club comunitari ha d’abordar la nova conjuntura i quines poden ser les seves derivades a escala geopolítica.
Trump acaba d’assumir la presidència dels Estats Units. Com afronta la Unió Europea la seva arribada?
Les relacions transatlàntiques són un pilar fundacional de la nostra política com a Unió Europea, els Estats Units són el nostre soci comercial més gran. Òbviament hi ha àrees on s’han produït grans desacords, però tenim una interacció molt forta. Creiem que aquesta relació pot contenir qualsevol acció de Trump. El consens és que Trump suposa un repte per a la UE, tot i que molts també pensem que la seva arribada pot ser un toc d’atenció perquè la UE estigui més unida per actuar en conjunt. Ara bé, la relació amb els Estats Units no pot dependre només de Trump, perquè aquesta relació es basa en moltes més idees compartides.
Trump ja no és un desconegut per a la Unió Europea. Després de vuit anys en la primera línia política, com el descriuria?
Trump és una persona que té una obsessió pels acords i que vol obtenir resultats tangibles a curt termini. No està interessat en les perspectives més àmplies i en els enfocaments basats en regles. Aquesta visió curtterminista suposa un repte per als interessos europeus.
Trump també és un líder que interpreta les relacions des d’una òptica transaccional. Què pot oferir-li la Unió Europea per tenir-lo content?
Crec que serà molt difícil per a la Unió Europea seguir Trump en un camí de guerra comercial amb la Xina, per exemple. La UE ja s’ha mostrat extremament dividida quan ha discutit els aranzels sobre els cotxes elèctrics xinesos. La realitat és que la UE no està llesta per estar unida sobre una resposta agressiva contra la Xina en matèria comercial. Una manera de trobar acords amb Trump és parlant de defensa i energia, que també són àrees fonamentals on Trump voldrà arribar a acords amb la UE.
Trump no només ha amenaçat la Xina, sinó també la UE. Espera que s’acabi produint una guerra comercial? I creu que la Unió està preparada per afrontar-la?
Crec que la Unió Europea està preparada en cas que hi hagués algun tipus de represàlia, tot i que el principal problema no serà aquest. Penso que l’impacte serà molt limitat. El problema seran els aranzels sobre la Xina, que de retruc tindran un impacte sobre la nostra economia.
Creu que Trump complirà les seves amenaces?
Amb la Xina serà molt més agressiu, però amb la UE aplicarà pujades d’aranzels graduals. Començarà a poc a poc i crec que s’arribarà a acords per evitar una escalada de dimensions més grans. Òbviament necessitarem arribar a acords que siguin raonables, i si no se’n poden trobar, llavors malauradament hi hauria alguna forma de guerra comercial.
Com pensa que la Unió Europea pot convèncer el president Trump que una guerra comercial entre la Xina i els Estats Units pot afectar Europa i tenir també conseqüències negatives per als mateixos Estats Units?
La UE centrarà els seus esforços a defensar un enfocament basat en les regles de l’Organització Mundial del Comerç per trobar solucions. Però també penso que, en aquest sentit, Trump no ens escoltarà.
I quina és l’alternativa?
L’objectiu hauria de ser aturar la guerra comercial, però això no ho podem aconseguir fent només seguidisme dels Estats Units. Hem d’agafar el nostre rol i donar suport a una situació en què els instruments de protecció comercial s’activin, si és necessari. Cal que exercim el rol diplomàtic que tenim com a Unió Europea fent valer el nostre pes econòmic. Trump voldrà continuar la guerra comercial contra la Xina utilitzant la Unió Europea com a soci, i aquesta és una situació que hem d’evitar. Hem d’apostar per la resolució dels conflictes dins el marc de l’Organització Mundial del Comerç i a través de les negociacions directes. Ara bé, penso que no convencerem Trump de manera immediata, i la seva direcció pot ser perillosa per a les nostres economies basades en les exportacions i per a l’escalada de les tensions globals.
Comentava abans que en l’apartat de defensa Trump i la Unió Europea es poden entendre. En què es basaria aquesta cooperació?
És inevitable que la Unió Europea ha d’invertir més en defensa. Ara bé, els estats membres tenen dificultats per donar més suport al sector i arribar a l’objectiu de l’OTAN d’invertir almenys un 2% del seu PIB en defensa. També és cert que l’espai fiscal és limitat. L’única manera de superar la situació és considerar inversions comunes i posar en marxa nous instruments de finançament comú per donar suport al sector. Malgrat tot, també volem inversions comunes per a altres temes, com la transició ecològica i la inversió social. Un dels elements que generaran més tensions amb els EUA és com invertim aquests recursos: comprem més seguretat dels EUA o produïm més seguretat a la UE, reforçant la nostra sobirania? No serà un debat fàcil. A curt termini encara necessitarem confiar en la seguretat dels EUA, però a la llarga hauríem de tendir més a l’autonomia pròpia.
A banda de la Unió Europea, Ucraïna és un país que depèn àmpliament del suport dels Estats Units per fer front a la invasió russa. Trump ja va qüestionar l’ajuda militar a Kíiv i va assegurar en campanya que posaria fi a la guerra en 24 hores. Què hauríem d’esperar en aquest front?
Amb la nova composició del Congrés dels Estats Units, mantenir l’ajuda militar i econòmica a Ucraïna serà complicat. Trump insistirà a buscar acords amb el govern ucraïnès que puguin proporcionar-li utilitat econòmica a Washington, en àmbits com les matèries primeres o la compra de material armamentista a llarg termini. Però no crec que la situació canviï de manera immediata, malgrat que existeix la consciència que Zelenski patirà per una reducció de l’ajuda econòmica que Biden ha accelerat al final del seu mandat.
Serà Trump el president que instauri la pau a Ucraïna?
Seria una bogeria imaginar que la guerra no s’acabarà durant el mandat de Trump. El nou president disposa de quatre anys, no m’imagino que el conflicte s’allargui tant de temps. La pregunta és quin tipus de pau s’assolirà: parlem de la pau real que volem o d’una pau a curt termini per només dir que s’ha signat un acord? És un tema delicat que haurem de començar a discutir de manera immediata, ja des d’aquest 20 de gener, perquè necessitem que els EUA i la UE treballin plegats per trobar una forma conjunta de donar suport a Ucraïna.
La pau seguirà la fórmula que proposa el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, o creu que Ucraïna haurà d’acabar fent algunes concessions?
És difícil dir-ho perquè fins i tot entre les files republicanes no hi ha una posició comuna. Algunes figures al Congrés es decanten per solucions que s’acosten més als desitjos del govern ucraïnès, mentre que altres veus més pro Trump ataquen Zelenski. Serà una discussió interna fins i tot en aquest nou govern, i Trump estarà influït per ella.
La victòria de Donald Trump també ha donat ales a una extrema dreta cada cop més forta a Europa. Com poden afectar els resultats nord-americans en l’equilibri proeuropeu que fins ara ha regnat a les institucions?
La victòria de Trump ha donat un impuls a l’extrema dreta de Viktor Orbán i Matteo Salvini. Alhora, conservadors com Giorgia Meloni intentaran fer un rol de mediadors. Però crec que el seu enfocament contravé l’interès de la Unió. Trump voldrà arribar a acords i, per arribar-hi, tu també has de tenir clara la teva posició. No et pots limitar a fer el mateix que fa Trump, perquè els seus interessos sovint entren en contradicció amb els nostres. L’extrema dreta defensa la idea que si nosaltres som bons amb Trump, ell ho serà amb nosaltres, però és absurd. Trump ha demostrat que és una persona molt volàtil i en qui es pot confiar més aviat poc.
Llavors, quin rol hauria d’assumir la Unió Europea durant els pròxims anys si vol continuar sent rellevant?
Cal actuar, i els informes de Mario Draghi i Enrico Letta ens marquen el camí. Hem de tenir un mercat financer més integrat, inversions comunes, eines per completar la transició neta i la digitalització i reduir la bretxa en innovació. I no podem seguir amb el mateix balanç de competències. Avui dia es manté el sistema de veto en tòpics crucials com la política fiscal, la pressupostària i l’exterior. En aquest sentit, hem de trobar punts comuns per avançar junts, perquè si estem dividits serem completament irrellevants. I a hores d’ara ja fem tard.
Es diu que la Unió Europea només sap reaccionar davant de crisis. L’arribada de Trump és una d’elles?
És el pensament de molts. Ara mateix la Unió Europea té una manca de lideratge que impedeix que es prenguin decisions més atrevides. La Unió ja es troba en estat d’emergència, i no necessitem que arribi Trump per adoptar certes polítiques.
Perfil
Esperit transatlàntic
Brando Benifei (La Spezia, 1986) és l’actual cap de la delegació del Parlament Europeu per a les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units. Eurodiputat des del 2014 per la família dels socialdemòcrates, el dirigent italià ha estat fortament implicat en les relacions internacionals des de l’inici de la seva carrera política a Brussel·les, primer com a membre del comitè de cooperació amb diversos països de l’Àsia Central i posteriorment com a integrant de les delegacions per a les relacions amb l’Amèrica Llatina, el Brasil i també els països del Màixriq. En la darrera legislatura europea, la figura de Benifei va guanyar especial rellevància en ser un dels ponents per a la llei comunitària sobre intel·ligència artificial, una normativa pionera en l’àmbit global i que li va permetre mantenir estrets contactes amb l’administració nord-americana. Ara, i davant un món que veu “cada cop més incert”, considera “crucial” mantenir una bona relació amb els Estats Units –independentment de la victòria de Trump– per garantir que la cooperació transatlàntica es mantingui en àmbits com la tecnologia, la seguretat, el comerç i la transició ecològica.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.