estats units
Amnistia Internacional alerta dels riscos per als drets humans pel nou mandat de Trump
La militarització del problema migratori, l’atac als drets de la comunitat LGTBI i l’abandó dels fòrums contra el canvi climàtic preocupen profundament l’organització internacional
Amnistia Internacional (AI) ha expressat la seva preocupació davant l’inici del segon mandat del president dels Estats Units, Donald Trump, a causa dels eventuals impactes negatius en els drets humans en l’àmbit nacional i internacional.
En un pronunciament conjunt, els directors de les seves seccions a Amèrica van destacar els riscos que les polítiques de la nova administració podrien representar per als sectors més vulnerables.
Ana Piquer, directora per a les Amèriques d’AI, va advertir que l’enfocament del president Trump cap a la migració i l’asil podria exacerbar el sofriment humà i la inestabilitat a la regió. “Defensarem els drets humans sense importar qui ocupi la Casa Blanca”, va afirmar en subratllar la importància d’una resposta global davant les amenaces identificades.
Migració i militarització, punts crítics
Les propostes de Trump inclouen la deportació massiva de migrants i el tancament de fronteres, mesures que, segons AI, contravenen les obligacions internacionals de protecció als qui busquen refugi.
Edith Olivares, directora d’AI Mèxic, va alertar que aquestes polítiques també podrien derivar en un augment de la militarització i els abusos de drets humans al seu país.
Per part seva, Rosalía Vega, directora d’AI Paraguai, va assenyalar el perill que el discurs polític del nou govern estatunidenc inspiri la repressió de la societat civil en altres nacions. “La independència judicial i la llibertat d’expressió han de ser defensades amb fermesa”, va emfatitzar.
Drets de dones, comunitat LGBTQI+ i crisi climàtica
L’informe també crida l’atenció sobre la vulnerabilitat dels drets de les dones i les persones LGBTQI+, àrees que van ser objecte de retrocessos significatius durant el mandat anterior.
Així mateix, AI va denunciar la decisió de Trump de retirar als Estats Units de l’Acord de París —un tractat internacional adoptat el desembre de 2015 durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP21)— qualificant-la com una “agressió als drets humans”.
Marina Navarro, directora d’AI Perú, va recordar que els efectes de la crisi climàtica impacten especialment a comunitats indígenes i la joventut, per la qual cosa va instar una transició energètica justa i a la participació activa dels Estats Units en la COP30, que se celebrarà enguany al Brasil.
AI va emfatitzar la necessitat que els Estats Units reprengui un paper proactiu en la protecció dels drets humans a escala global. Lucía Pérez Chabaneau, directora d’AI Uruguai, va destacar la urgència d’una solució liderada per Haití per a abordar la seva crisi de seguretat, mentre que Rodrigo Bustos, d’AI Xile, va instar a evitar discursos d’odi i discriminació en el continent.
“La influència dels Estats Units transcendeix les seves fronteres”, va concloure Piquer. “Estem llestos per a treballar en defensa dels drets humans, promovent un futur més just i segur per a totes les persones”, va dir.
