Emil Bella - Molins de Rei
Marta Espona (Barcelona, 1963) es va establir a Molins de Rei el 1988. Es va involucrar en la vida associativa i cultural del municipi a través de les AFA escolars, la Joventut Catòlica, la Peni, i l’Agrupació Folklòrica. Va estudiar filologia catalana i treballa des del 1990 al Consorci per a la Normalització Lingüística. Va anar de número 2 d’ERC en les eleccions del 2019 i l’any següent va esdevenir-ne la portaveu. És també la representant de l’Ajuntament de Molins a l’Associació de Municipis per la Independència.
Què li sembla la gestió del govern en aquest mandat?
Poc ambiciosa. Aquest mandat està hipotecat per la situació econòmica heretada del mandat anterior, en què es van fer inversions importants pel Museu del Renaixement, pel Molí, etcètera, i això ha fet que el pressupost del 2024 no l’aprovessin fins al maig. No perquè l’endarreríssim en converses, sinó perquè va costar molt per part d’ells de fer-lo. Ens trobem en un moment en què volen iniciar moltes coses, però aquestes coses no s’acaben d’iniciar. Es perden en licitacions que de vegades es tiren enrere i les han de tornar a començar, molts plans locals que s’han de fer però que tampoc no s’acaben de fer. A part del Museu del Renaixement, la resta és una gestió de l’anar fent.La millora de les voreres i la de l’asfaltatge de les calçades és una necessitat general, conjuntament amb la renovació dels contenidors malmesos. Hi ha deixadesa en alguns carrers. Calen campanyes de conscienciació per mantenir en bon estat la vila, però també iniciatives del govern municipal relacionades amb la neteja i la separació de residus.
Estan cofois amb el Museu del Renaixement?
Estem cofois amb la recuperació del patrimoni, perquè era una pena tenir aquest edifici mort. El que passa és que el repte de qualsevol rehabilitació d’aquest tipus és com la mantens i què hi fas. El projecte va començar com a centre d’interpretació del Renaixement i permetia la introducció de molts elements de Molins i, en canvi, va anar derivant cap a un museu general del Renaixement. Això ha implicat portar una sèrie d’obres importants que demanen unes inversions en seguretat, en temperatura... I això és una despesa molt important. Hem de veure com serem capaços d’aguantar el pes econòmic que implica un equipament d’aquest tipus i com ho faran perquè estigui viu. Tenim els nostres dubtes de si realment serà prou atractiu perquè sapiguem fer-hi venir moltes persones. De moment està molt enfocat a les visites escolars, que també hi han de ser.
Quins són els principals problemes de Molins?
La neteja dels carrers, en general, no només dels contenidors, que aquest és un altre problema que tenim, lligat a la recollida de residus, que també té una revisió pendent. Aquí fem el residu mínim, és a dir, l’orgànic va per una banda, tenim planta de triatge i no tenim contenidor groc, que és el que té tothom. I la llei europea et demana que tinguis contenidor groc per als plàstics. Quedem unes quantes poblacions que no en tenim. S’ha d’acabar de veure com es resol tot això, i en aquest compàs d’espera, tenim molts contenidors fets una coca. Això crea un aspecte de deixadesa. Vam tenir problemes amb l’empresa que feia la neteja dels carrers i dels contenidors, es va fer finalment una licitació, s’ho va quedar una empresa municipal, hi ha hagut una millora, però tot i així, les pintades a les parets i la brutícia a les voreres desmereixen Molins de Rei.
Què proposen en matèria d’habitatge?
S’havien compromès a fer el pla local d’habitatge, ha passat tot el 2024 i l’única cosa que s’ha fet és començar la licitació perquè algú el faci. Nosaltres no ens casem només amb el model de construcció tan propi del PSC; cal mirar quines altres possibilitats hi ha de lloguer, de masoveria urbana, un cens de pisos buits...
El pacte de govern PSC-comuns inclou una oficina de l’energia i un centre d’apoderament feminista. Això, ERC ho compra?
Ho compraríem, sí. Hi ha plantejaments en què estem d’acord. Tot i així, de moment, ni l’un ni l’altre no apareixen per enlloc, ni se’ls esmenta. No estem d’acord amb la manera com es fan les coses.
Quina és la prioritat en matèria d’infraestructures? Que arribi el tramvia? Potenciar el transport públic per creuar el riu?
La prioritat és que arribi el tramvia. Com que estem supeditats a les obres de Sant Feliu, això va molt per llarg. Potser el tramvia no és tan indispensable per a nosaltres com en altres poblacions, perquè entre la Renfe i els circuits d’autobusos, déu-n’hi-do la bona comunicació que tenim en transport públic, però sobretot no tenim pràcticament connexió amb l’altra banda del riu. En canvi, a quatre passes d’aquí hi ha l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Quatre Camins i no hi ha cap autobús llançadora. L’arribada del tramvia milloraria l’accessibilitat amb l’altra banda del Llobregat, cap a Sant Boi o cap a la plaça d’Espanya de Barcelona. D’altra banda, una de les mocions que hem entrat aquest mandat és per reclamar que s’acabin d’una vegada les obres d’accessibilitat a l’estació de Renfe.