“Depèn del PSOE si la legislatura està morta”

Junts vol la independència de Catalunya.

No castiguem el govern. L’alça de les pensions podria ser efectiva avui. Si ahir haguessin convocat un Consell de Ministres i aprovat la pujada de les pensions i el descompte dels transports, avui estaria publicat al BOE. Les pensions estan 100% assegurades si aquesta és la intenció del govern espanyol. No anàvem a fotre una cleca al govern. Ens prenem molt seriosament la feina que fem, i ens fa la sensació que el govern espanyol no se la pren seriosament. Ho va intentar ja el gener del 2024 i no li va funcionar. Aquella va ser una negociació in extremis, esgotadora. I després de tancar aquell acord i facilitar l’aprovació del reial decret fa un any, en què vam negociar, entre d’altres coses, la delegació de les competències en immigració, ara intenten fer el mateix quan un dels punts que vam acordar aleshores va ser que “així, mai més”. Així no es fa política, així no es negocia. O entenen que no tenen majoria i que han de negociar, o no continuem junts. I hi han tornat. I quan a tu t’enganyen una vegada, no és culpa teva. Però si t’enganyen dues i tres vegades, i ho intenten de nou, si t’enganyen ja és culpa teva. La nostra metodologia és clara: carpeta a carpeta, si es compleix, s’avança; i si no, no. No acceptem trágalas que alguns s’han empassat sis anys.

A mi m’agradaria que UGT i CCOO, els que es manifesten ara, també es manifestin quan el govern espanyol no executa els pressupostos a Catalunya i quan en toquen 100 i aquí en paguen 40 i a Madrid en paguen 200. I quan la cúpula judicial engarjola el govern català per posar urnes i quan no aplica les lleis aprovades al Congrés com la d’amnistia i quan apuja l’IVA. El xantatge no ens l’empassem. És Sánchez qui el 2018 denunciava que Mariano Rajoy feia el mateix que ell fa ara perquè pretenia que el PSOE aprovés al PP els pressupostos o bé no es revaloraven les pensions.

Primer, el fet de no negociar-lo. Si vols aprovar una llei, la negocies. Pel que els interessa venen a negociar amb nosaltres. O aquest reial decret no els interessava tant com deien, i per tant era només una eina per poder fer la propaganda que porten fent les darreres 48 hores, o no han entès de què va la pel·lícula. Si haguessin negociat, els hauríem dit que estem d’acord a prorrogar els descomptes en el transport públic però que no acceptem que esborri del decret la pròrroga de la rebaixa de l’IVA a l’oli, la farina, el pa, les fruites, els ous i la llet. I haguéssim dit no a treure també la rebaixa de l’IVA de l’electricitat, i pagaríem un tipus del 10% i no un 21% quan a Europa es paga entre el 5% i el 6%. O a apujar l’IRPF de la classe mitjana catalana. Amb una mà t’apugen les pensions, però amb l’altra, sense explicar-ho i en el mateix document, t’apuja l’IVA i l’IRPF. La responsabilitat absoluta és del govern, i m’hauria agradat negociar-ho amb ells en lloc de tota aquesta guerra mediàtica.

És una pregunta que s’ha de fer al PSOE. Què vol i fins on està disposat a negociar? No és Junts qui ha de dictar al govern les polítiques a fer, és el govern el que ha de posar sobre la taula les polítiques que creu que poden generar consens. I sap perfectament que aquelles polítiques que apugen impostos als ciutadans i que han de pagar la classe mitjana i la petita i la mitjana empresa són una línia vermella per a Junts.

Si és així és que òbviament al govern no li interessen ni els pensionistes ni que les persones que utilitzen el transport públic tinguin rebaixes, sinó que només li interessa la propaganda política, l’estètica i el titular buit, que és del que porten vivint sis anys. És preocupant que el govern no tingui pressa. En tot cas, si no fan la feina, Junts sí que la farà. Si no ho presenten ells, ho presentarem nosaltres. Com que no estem en el govern, la nostra via parlamentària per aconseguir-ho es dilata molt més en el temps, però a mi em preocupa molt que el govern espanyol digui que no té pressa.

Ja ho veurem, però no és una feina que hauríem d’estar fent nosaltres. Vull pensar que el govern espanyol farà un Consell de Ministres d’aquí a unes hores o uns dies i que aprovarà un decret de pensions i de descompte al transport.

Vull pensar que no, vull pensar que no, però és evident que tot el que està passant i com està passant, si haguessin fet el que saben perfectament que han de fer i que fa més d’un any que els ho estem dient, no hauria passat res d’això. Per tant, o no s’assabenten de la pel·lícula o ho han fet deliberadament. Això se’ls haurà de preguntar a ells. Però que sabien perfectament que això passaria, ja li ho dic jo, que ho sabien perfectament. Teníem claríssim que els nostres vots no els tindrien, i amb nosaltres no hi va haver cap mena de negociació. No sé quins vots pretenien arrencar si nosaltres havíem dit que no. Potser pretenien negociar amb el PP com ho han fet a l’Ajuntament de Barcelona o com ho han fet amb l’altre reial decret que es va aprovar dimecres al Congrés [el que modifica la jubilació activa i el règim de compatibilitat entre pensió i feina].

Com que els escenaris possibles són molts i diversos, jo crec que intentar que algú sigui responsable del que passa a l’Estat espanyol o intentar fer creure que un partit independentista català pot arribar a tenir cap responsabilitat amb el que passa en tot un Estat espanyol que forma part de la Unió Europea és una mica el xantatge que ens fan des del PSOE, és tenir una mica de jeta. La responsabilitat del que pugui passar a l’Estat espanyol avui és del govern de l’Estat espanyol. Que “o t’empasses això o venen el PP i Vox” és un comodí que el govern ha utilitzat i del qual ha abusat aquests últims sis anys. En el moment en què Junts per Catalunya apareix a l’escenari i ni la pressió ni el xantatge li generen cap efecte, aquesta gent s’ha trobat en un escenari completament diferent.

Cap d’aquestes dues majories és sòlida.

Això depèn del PSOE. Nosaltres ho vam deixar clar el primer dia. Som un partit catalanista i independentista. Si poguéssim fer la independència des de Madrid ja l’hauríem fet, però com que no la podem fer des d’aquí, ens vam presentar per Catalunya, i tot allò que sigui beneficiós per a Catalunya i els catalans tindrà els vots de Junts aquí al Congrés dels Diputats. I allò que no, no. Tot el que vingui després, tot aquest xantatge o totes aquestes mentides, aquestes manipulacions i aquesta estètica de què està vestida la política espanyola des de fa tant de temps, no fa amb nosaltres. No hi hem entrat i no hi entrarem. Nosaltres som aquí per treballar i som un equip de set diputats; som pocs i tenim molta feina com per estar dedicant-nos a participar d’aquest, no vull dir teatre, però d’això que fan aquests partits espanyols des de fa tant de temps.

Jo no he parlat mai de la gent amb qui ens veiem, de les negociacions que tractem, dels llocs on som. I no ho faré ara. Crec que tot això s’ha de tractar amb molta cura perquè al final els que hem tractat amb organitzacions de mediació internacional en conflictes entre estats o entre nacions, el primer que et diuen és que no és que hagi de ser discret, és que ha de ser secret, tot el que fem. Per tant, el que faci com ho faci el PSOE, si ho volen explicar ells, que ho expliquin, però nosaltres amb tot allò que fa referència al que estem fent i al com ho fem, seguirem sense dir-ne res.

Jo no sé si és un problema que el fil del que s’acorda no baixa o és un problema de comunicació o simplement és que aquells que tenen més dificultats a processar una metodologia, que és la nostra, són als ministeris i a les secretaries d’estat. Costa i costa molt que des dels ministeris i les secretaries d’estat entendre que nosaltres negociem amb rigor i sense regalar ni un sol vot i que posem a davant Catalunya, i que, per tant, òbviament tenim moltes lleis aturades i moltes iniciatives aturades perquè envaeixen competències, perquè no tenen en compte una realitat com la de Catalunya. Ens agradaria que aquesta fos la feina que estigués fent el govern de Catalunya, i la realitat és que ens trobem molt sols fent això. Sembla que per al govern espanyol això és novetat, que hi hagi un partit català que es dedica a defensar Catalunya, però continuarem picant pedra i continuarem aguantant la posició.

Tot el que està passant, a nosaltres no ens ve de nou, no esperàvem en cap cas tancar un acord amb el PSOE i que tot anés fantàsticament. És a les seves mans que fos així, però coneixem qui tenim al davant i, per tant, les nostres expectatives no eren de flors i violes. I pel que fa el tema d’immigració, és veritat que portem molts mesos negociant i que hi ha molts temes perquè al final la immigració penja d’Exteriors, d’Interior, de Migracions; per tant, són molts departaments, són molts ministeris, i calia deixar clar que quan és integral és integral, i que tot allò que penja de tots els ministeris que fa referència a immigració es pogués tenir en compte per a aquesta delegació. On el govern espanyol posa més resistència és en els temes nacionals. Nosaltres tenim una policia catalana, els Mossos d’Esquadra, i també una policia local. I és obvi que si tenim un cos de policia propi, així com a l’Estat espanyol tot el que fa referència a immigració depèn de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, a Catalunya ha de dependre dels Mossos. Qui oposa més resistència és el ministre Marlaska (Interior), però els conflictes interns que tingui el PSOE no han de distorsionar les negociacions. L’acord és clar: delegació integral. I el PSOE deu saber com ho gestiona internament per poder complir aquest acord. I òbviament la delegació integral vol dir que els Mossos estiguin en ports, aeroports i fronteres, i ha d’incloure l’expedició de visats i els permisos de treball en origen. Tot.

Junts per Catalunya està fent aquella feina que no està fent el govern de Catalunya. Perquè jo vaig sentir Illa ahir defensar el senyor Sánchez quan el que hauria d’estar fent és exigir-li que faci un reial decret perquè els pensionistes catalans tinguin pensions. Encara més, exigir al senyor Sánchez que aquestes pensions fossin territorialitzades perquè el cost de la vida no és el mateix a totes les comunitats autònomes. I és veritat que es diu que a Extremadura, per exemple, les pensions són més baixes que a Catalunya, sí, però Catalunya és la novena comunitat en pensions. Hi ha vuit comunitats autònomes per sobre de Catalunya on es cobra més i on el cost de vida no és més car que a Catalunya. Per tant, aquí hi ha un problema. I el senyor Illa hauria d’estar defensant les pensions dels catalans, hauria d’estar defensant i exigint que el govern espanyol executés els pressupostos generals de l’Estat espanyol a Catalunya, i hauria d’estar exigint al govern espanyol que efectivament pogués fer aquesta delegació integral perquè res més que la proximitat pot ajudar amb el control del flux migratori. És evident que des de 600 quilòmetres no ho poden fer igual que des d’aquí, i més quan tenim una policia catalana al territori. El president Illa està fent de portaveu de Sánchez i no de president de Catalunya.

En el moment en què nosaltres hem d’explicar què és l’amnistia política és que ells ja van tard. I parlar-ne en futur ja no arregla res. L’amnistia política s’hauria d’haver donat un segon després d’haver-se aprovat al Congrés i al Senat. La iniciativa era del grup parlamentari socialista; per tant, els socialistes presenten una llei d’amnistia, s’aprova i els primers que no se la creuen són ells, que l’han presentat. Perquè si se l’haguessin cregut, no només el senyor Sánchez hauria tingut les negociacions sense problema amb el president Puigdemont o el president Illa hagués vist el president Puigdemont igual que ha vist la resta d’expresidents de Catalunya. Ara ja no s’arregla res amb una fotografia, òbviament. Si el PSOE s’ho hagués cregut, la foto s’hauria fet el primer dia de l’aprovació de l’amnistia.

Una de les coses que nosaltres hem demostrat és que allò que sempre ens diuen que no es pot fer, s’acaba fent amb els vots de Junts per Catalunya. No es podia fer un reial decret amb les mesures de consens separades, i ara resulta que sí! Després de tombar un reial decret amb 80 mesures que els convenen a ells i que són del programa electoral del PSOE, resulta que sí, que ara sí que es pot fer un reial decret només amb aquelles mesures en què els partits que necessita per tirar-los endavant hi estem d’acord.

Si el PSOE prefereix prendre represàlies a fer política, ho haurà d’explicar el PSOE. La realitat és que hi ha un informe dels lletrats que preveu que es pugui admetre a tràmit aquesta proposició no de llei (PNL) en els termes en què s’ha presentat. I, com diu, és una decisió política. Veurem quina és la decisió política que prenen ara.

En les seves darreres compareixences, el president Puigdemont ha deixat clar, i ho hem denunciat des de fa setmanes al PSOE, que o bé anem tancant carpetes o nosaltres aturem màquines. El “ja ho farem” no pot durar mesos. I no podem anar acumulant carpetes perquè al final no se’n tanca cap i el nostre objectiu és avançar. Si no s’avança, no hi ha estabilitat. És el que diu l’acord. Per tant, és inviable que ara mateix es posi sobre la taula la carpeta dels pressupostos quan tenen totes les carpetes que tenim a sobre la taula per tancar.

La seva gent, els afiliats d’ERC, ja li han respost. Ja és habitual que ell faci de portaveu del PSOE i no d’un partit català que defensa els interessos dels catalans. No vull entrar en aquest tema. Nosaltres defensem els ciutadans de Catalunya i ho fem a totes, i no acceptarem mesures que no compartim i no són bones per a Catalunya a canvi d’un titular. És clar que estem a favor d’apujar les pensions i d’abaratir el transport públic, però no a canvi de menjar-nos el que no es bo per a Catalunya. Tant de bo tot això de defensar Catalunya ho poguéssim fer plegats, amb ERC i amb el PSC. No és Junts qui dimecres va votar al costat del PSOE i el PP un decret de reforma de pensions negociat pels dolents del PP [el decret que modifica la jubilació activa i el règim de compatibilitat entre pensió i feina].

A mi algú m’hauria d’explicar com pot ser que se li posi una etiqueta a un partit que l’únic que fa és defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya i del nostre país, Catalunya. Ni cap mentida, ni cap etiqueta, ni cap xantatge, ni cap pressió a nosaltres ens genera cap efecte. Seguirem fent el que estem fent com hem fet fins ara.

Jo no m’he dirigit mai a ell com ho ha fet ell amb mi. Jo defenso el que fem nosaltres i com ho fem nosaltres, i és veritat que al final també explico les conseqüències d’una metodologia que crec que no ha funcionat i que és evident que ells han defensat. Però crec que els resultats no són els mateixos, i ja hi haurà qui valori quins són els millors. Però jo trobo que és absurd entrar en una guerra entre dos membres de dos partits diferents i em quedo amb la fotografia de Junqueras amb el president Puigdemont. I tant de bo tot el que estem fent ho poguéssim fer tots junts.

Em sembla molt bona notícia que gent que no parla català tingui interès a aprendre’l. Més enllà d’això, no hi ha cap relació amb el PP. Entenc que aquí tothom fa el paper que li toca fer i entenc que ell fa aquest perquè li deu comportar algun rèdit que ja explicaran en algun moment. Però el tema de l’auricular i del català és que, malgrat que hi ha els típics fatxendes que donen lliçons faltant al respecte a la nostra llengua i criticant una pràctica que és habitual en parlaments com els del Canadà, Bèlgica o Suïssa, nosaltres seguirem defensant el català.

Nosaltres, i ho hem demostrat molt i sempre, hem estat ferms defensors de les empreses catalans que es van quedar a Catalunya després del 155, després d’aquesta ofensiva tan bèstia de l’Estat espanyol, defensors d’aquelles empreses que aposten per Catalunya, que han apostat, que van apostar i que apostaran per Catalunya. I, al final, el Sabadell ha corregit un error perquè, malgrat la seva decisió de marxar de Catalunya, segueix sent el banc de les pimes catalanes i, per tant, per això nosaltres estem absolutament en contra de l’opa del BBVA.