El Senat confirma la nominació del polèmic Hegseth com a secretari de Defensa

El Senat dels EUA ha confirmat dissabte a la matinada (hora catalana) l’expresentador de la cadena Fox News i membre de la Guàrdia Nacional de l’exèrcit Pete Hegseth com a nou secretari de Defensa, una ratificació aconseguida gràcies al vot decisiu del vicepresident, JD Vance.

La votació a la cambra alta havia registrat un empat, amb 50 vots a favor de la nominació i 50 en contra, cosa que va obligar a la suspensió momentània del ple perquè hi acudís el vicepresident dels EUA a trencar la igualtat amb el seu vot favorable. A més dels demòcrates, van votar en contra del candidat tres senadors republicans, inclòs el veterà Mitch McConnell, exlíder de la cambra.

Hegseth es converteix, d’aquesta manera, en el nou cap del Pentàgon malgrat la polèmica –amb acusacions d’abús sexual incloses per la qual no va ser inculpat formalment– que va envoltar la seva nominació per part del president, Donald Trump.

Aquesta mateixa setmana, en una declaració jurada al Congrés, una excunyada li va atribuir “abusos” contra la seva segona dona, Samantha, i d’haver estat “intoxicat” en privat i en públic. Hegseth ha rebutjat les acusacions al·legant una persecució política.

Durant les audicions al senat, a Hegseth, que va estar un any destinat a la base naval de Guantánamo –on hi ha retinguts presos pels atemptats de l’11-S– també se l’ha criticat per la mala gestió d’una organització de veterans que gestionava. “No veig com dur a la fallida una organització sense ànim de lucre de veterans mitjançant despeses malbaratadores el pugui qualificar per administrar un pressupost de prop de 900.000 milions” de dòlars [del Pentàgon], li va etzibar la senadora demòcrata Patty Murray.

Després de la confirmació, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha felicitat Hegseth i li ha assegurat que pot comptar amb els seus aliats per augmentar la despesa en defensa.

L’exprimer ministre neerlandès ja havia agraït a Trump haver pressionat els aliats per incrementar la inversió militar durant el seu primer mandat (2017-2021). Els aliats europeus però també els EUA i el Canadà estan lluny encara de gastar el 5% del seu PIB en defensa, com ha sol·licitat aquesta setmana Trump als països de l’OTAN, que, de moment tenen com a objectiu un mínim del 2%.