L’estratègia d’un puzle gegant

Per bé o per mal, la Vall d’en Bas està a punt de rebre un dels impactes més grans sobre el seu territori, després de l’obertura del túnel de Bracons, el 2009. Es tracta de la mal anomenada “variant de les Preses”, que, tot i que farà aquesta funció, el seu traçat discorre quasi tot per terrenys agrícoles del terme municipal de la Vall d’en Bas. Viu, doncs, un moment clau, atenent a l’anunci de la consellera de Territori d’iniciar-la a final d’aquest any i a la moció de Junts aprovada pel Parlament –la va defensar el diputat Salvador Vergés, que és veí del municipi–, que insta el govern a destinar 110 milions d’euros en el nou pressupost a iniciar les obres d’aquesta variant i de la d’Olot i plurianualitats fins als 440 milions per completar-la.

Depenent de l’òptica des de la qual es mirin, aquestes variants són la panacea per resoldre tots els problemes de trànsit que genera l’eix Vic-Olot sobre les Preses i Olot, que han d’engolir-lo a la seva travessera, el primer, i a l’avinguda Sant Jordi, el segon; o són una ferida que, amb les mesures ambientals correctores i les compensacions corresponents, s’intueix com un mal menor o com la solució menys dolenta. Sigui com sigui, s’acaba un eix que ha prosperat amb l’estratègia d’un puzle –s’ha anat projectant i executant per trams–, que ha fet inevitable la construcció d’un bypass a Olot i les Preses, que ha generat una de les polèmiques més dures i llargues de les últimes dècades a la Garrotxa i a Osona.

Els primers estudis de traçat de la variant de les Preses són del 1994 i, tot i que sobre el paper es tracta d’una variant de la carretera C-152, és l’últim tram de l’eix Vic-Olot (C-37), fruit de la petició fallida, als anys setanta i sentenciada en el primer pla de carreteres de la Generalitat, d’un traçat garrotxí per a l’eix transversal. Els primers estudis, redactats per l’equip d’enginyers olotí de Josep Santandreu i de l’arquitecte Ramon Fortet, es van fer, doncs, en el marc del pla de carreteres de la dècada anterior i dels debats sobre la mobilitat transversal a Catalunya. Es van arribar a dibuixar fins a disset traçats per a la Vall d’en Bas, com a resultat de l’intens i polèmic debat a la societat garrotxina capitanejat per la Comissió de Suport a l’Eix Vic-Olot, que aplegava els qui el defensaven, i els contraris, aglutinats en la plataforma Salvem les Valls. També, a causa dels canvis de color polític a la Generalitat i als ajuntaments afectats i de l’evolució dels tràmits administratius.

La direcció general de Carreteres va proposar, el 2003, sis corredors i hi va repartir un total d’onze propostes de traçat. Per la banda oest, en preveia pel sector del poble de la Pinya, un per darrere del turó del Malloll i un altre per davant i, ja a la plana de la Vall d’en Bas, el més occidental passava molt a prop de la Pinya i, com l’altre, que s’allunyava per l’est d’aquest poble, se n’anava a trobar la futura variant nord d’Olot, també per la banda més de la muntanya.

D’altra banda, plantejava dos corredors més al mig de la plana. Tots dos discorrien força paral·lels al riu Fluvià, l’un per l’esquerra i l’altre per la dreta. El primer connectava amb el terme municipal d’Olot, no passant mai a l’altre costat de riu, i s’allunyava de Codella –el límit dels dos municipis–, a diferència de l’altre, que passava més proper a la zona dels tossols de la capital garrotxina. En el cas d’aquests quatre corredors, quedava clar que la connexió amb Olot s’havia de fer per un túnel o més d’un. L’estudi també incorporava una petita variant en forma de bypass justament al seu pas pel nucli de les Preses i vorejant el barri de la Vall d’en Bas que queda a l’esquerra de la travessara d’aquest poble, però sense afectar l’escola Verntallat. Finalment, preveia dos corredors més per l’est de la carretera C-63 amb un traçat per sota de la muntanya de Marboleny, l’un més allunyat que l’altre, i que es diferenciaven bàsicament pel punt de sortida al sector més al nord del polígon industrial de les Preses, a la carretera del Corb.

El juliol del 2003, Carreteres va descartar vuit dels onze traçats pels impactes que comportarien i les dificultats tècniques. Les opcions que proposava estudiar més a fons van ser un traçat per l’est amb túnel i dos per la plana, un dels quals, subterrani. A partir d’aquell moment es va atiar el debat del qual van sorgir propostes i debats sobre si els dos túnels previstos a Marboleny havien de ser un, si una minivariant seria suficient, si els traçats per la vall s’havien d’enlairar uns metres per evitar l’afectació a la xarxa hídrica i al sòl agrícola, etc. A més, entremig, el març del 2004, la Generalitat va aturar temporalment la perforació del túnel de Bracons, per replantejar l’eix Vic-Olot, fruit dels acords del Pacte del Tinell que fan tirar endavant un govern tripartit. El nou govern va redimensionar el tram de l’accés al túnel des del giratori de la C-63 i es van tornar a posar sobre la taula per a la variant de les Preses les opcions est, amb túnel, i oest, subterrània.

Va ser el moment, també, en què va sorgir la proposta més faraònica, que plantejava allargar el traçat de la variant est, la de Marboleny, fins a Sant Cosme (Sant Joan les Fonts) per sota de Batet (Olot), i una empresa fins i tot va proposar un eix Vic-Olot amb túnels sota la serra de Cabrera i el coll d’Uria, amb la boca a Sant Feliu de Pallerols i, des d’allà, superant la plana d’en Bas per Marboleny.

Ja el 2008 van sortir a exposició pública dos traçats, tots dos desdoblats, l’un amb túnel i l’altre subterrani, opció que va ser l’escollida per Carreteres, però després d’un llarg procés que es va acabar el 2010, la crisi econòmica i els canvis en el govern i en els ajuntaments van alentir el procés, fins a l’acord de mínims a què van arribar els alcaldes d’Olot, les Preses i la Vall d’en Bas amb la Generalitat que va desencallar el tema, una variant de 5,4 km d’un carril per banda, amb un sistema de rotondes i els ramals a l’enllaç amb les carreteres C-37, C-63 i C-152 i GI-5273. El 2020 es va concretar un traçat amb diverses possibilitats en quatre punts del recorregut, dels quals ha sortit el projecte constructiu que, ara, se sotmetrà a audiència pública. La variant de les Preses, doncs, és més a prop que mai de ser una realitat.