Un informe de l’ONU documenta anys de tortura en les presons del règim d’Al-Assad

L’informe de la Comissió d’Investigació de Síria de l’ONU documenta anys de tortures i maltractaments de tota mena a les presons de Síria durant el règim de Baixar al-Assad, des de pallisses fins a electroxocs o violència sexual. Segons aquest informe, que es publica després que els membres de la comissió hagin pogut visitar el país durant els mesos de desembre i gener, la violència contra els presoners va deixar milers de morts i centenars de milers de desapareguts. A més, detalla un ús sistemàtic d’abusos contra els opositors, molts morts o desapareguts.

“Esperem que el que hem descobert després de 14 anys d’investigacions pugui ajudar a acabar amb la impunitat d’aquests crims”, ha destacat el president de la comissió, Paulo Pinheiro, que ha demanat al govern de transició de Síria i a les autoritats futures que apliqui mesures per garantir que no es repeteixen aquestes atrocitats.

L’informe s’ha elaborat a partir del testimoni de més de 2.000 persones, inclosos els 550 supervivents de tortures, i indica que la majoria de les víctimes van ser homes, tot i que també hi va haver casos de dones i menors d’edat.

Les pallisses eren el mètode més utilitzat contra els detinguts, però n’hi havia d’altres i variaven segons el centre de detenció. Incloïen, també, electrocucions a suspensió pels braços i les cames, torsió dolorosa sobre el cos utilitzant seient (coneguda com la “cadira alemanya”) o taulons i taules. Moltes víctimes també han reportat cremades deliberades amb cigarretes, espelmes o aigua bullint, ungles i dents arrencades, l’obligació d’estar-se durant hores o dies drets, denegació de cures mèdiques o agreujament intencionat de ferides.

L’informe també relata que les cel·les podien encabir 2,5 reclusos per metre quadrat i que els nens convivien amb els adults. A més, els presos tenien una alimentació escassa, sovint en mal estat, dormien a terra i molts cops no disposaven d’aigua potable i roba. Molts reclusos morien després de llargues agonies i els seus cossos sovint deixats durant dies en cel·les comunes junt amb detinguts. Moltes pràctiques buscaven la deshumanització dels empresonats, des d’insults i amenaces fins a l’obligació d’imitar animals o llepar el terra i les escombraries.

L’informe no detalla el nombre exacte de víctimes, però podria ser semblant als de les desenes de milers de morts i centenars de milers desapareguts que segons els càlculs més pudents van deixar aquests centres de detenció, segons recorda l’informe, que té 114 pàgines.