Comín acusa la gestora del Consell de la República “d’interferir” en les eleccions

L’eurodiputat electe Toni Comín ha acusat la junta gestora del Consell de la República “d’interferir” en el procés electoral de l’entitat i de “perjudicar” la seva candidatura a la presidència, segons informa l’agència ACN. “No hi ha cas Comín, no puc acceptar que es parli de cas Comín, perquè no n’hi ha”, ha afirmat l’exconseller en referència a les suposades despeses injustificades que hauria pagat amb fons de l’organisme. Comín ho ha dit en la presentació aquest dilluns a Brussel·les de la seva candidatura per presidir el Consell de la República, on ha negat haver “pressionat” l’auditor per rectificar l’informe que apuntava a un ús injustificat de les donacions. L’exconseller també ha dit que les acusacions del raper Valtònyc són “incomprensibles”.

Comín ha presentat des del Press Club de la capital belga la seva candidatura a la presidència del Consell de la República després que el president de Junts, Carles Puigdemont, decidís plegar del càrrec el novembre passat. El termini per presentar candidatures va finalitzar el passat 22 de gener i les eleccions se celebraran entre el 8 i el 12 de febrer. Per ara, només s’ha fet pública una altra candidatura, la de l’advocat Jordi Domingo.

Comín ha defensat que es presenta al càrrec perquè considera “important” algú a l’exili segueixi al capdavant de l’entitat. “En la mesura que el Consell de la República ha nascut indissolublement unit a l’exili, entenem que és important, que és necessari, que continuï havent-hi l’exili estretament vinculat” a la presidència de l’entitat. A més, ha apuntat que el relleu de Puigdemont al capdavant de l’organisme és el “canvi més rellevant” des de la seva fundació i que, per tant, també és necessari que “algú que conegui molt bé” l’expresident de la Generalitat estigui al capdavant per donar continuïtat al seu lideratge.

L’exconseller ha presentat algunes de les seves propostes, entre les quals hi ha fomentar accions de “visibilitat” de forma regular a Bèlgica, Suïssa i la Catalunya del Nord; l’ampliació de l’anomenada Xarxa Diplomàtica del Consell amb l’objectiu de “doblar el nombre de delegats exteriors”; crear nous consells locals o ampliar els existents; restringir a un màxim d’un 25% els membres del govern de l’organisme que siguin càrrecs públics o de la direcció de partits polítics; crear l’escola ‘1 d’octubre’ per “formar i transmetre” el projecte independentista a les noves generacions; i coordinar-se amb l’ANC, Òmnium o l’Associació de Municipis Independentistes (AMI).