Un poble assedegat

Peralada, envoltada dels cursos fluvials dels rius Llobregat d’Empordà i Orlina, que l’encerclen pel sud-est i per l’est, on més tard conflueixen en el riu Muga, té set. Si fem un repàs del primer any de mandat, el govern de Junts, segons explica l’alcalde, Miquel Brugat, va haver de donar prioritat a la sequera. Arran d’això es van aturar projectes per centrar-se en aquesta problemàtica. A banda de l’aprovació d’un pla d’emergència, es va apostar fort per la renovació de la xarxa d’abastament d’aigua de boca en dos carrers del municipi i a tot el nucli de Vilanova de la Muga. Un any després la situació continua sent delicada. El repte és important i afecta moltes poblacions de l’Alt Empordà. Aquest municipi, de 47 km², també comprèn, a més de la vila de Peralada, el poble de Vilanova de la Muga i molts veïnats, alguns de molt antics, com Sant Bernat i el Mas del Sepulcre, les Olives, l’Estanyol, Montmajor i la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.

El poble en té molts més, de reptes, és clar, com ara aconseguir a la llarga una residència per a la gent gran. “La gent cada vegada té més problemes per trobar-ne. Tenim ganes de tirar-ho endavant però el projecte està molt condicionat per un sector que s’ha de desenvolupar”, explica l’alcalde. Ara per ara, però, el que concentra molt els esforços és com afrontar la sequera. Durant el primer any de mandat es van aturar alguns projectes per centrar-se en la gestió de l’aigua. Una problemàtica que van abordar ràpidament, tutelats per l’Agència Catalana de l’Aigua. Peralada era el poble que gastava més aigua de Catalunya, en proporció. “Hi té molt a veure el fet que no estem catalogats com a municipi turístic”, destaca l’alcalde. I afegeix: “A Peralada cada habitant gasta 500 litres al dia i aquesta dada no és certa perquè hi ha tota una realitat que no es té en compte.” Aquesta realitat és que hi ha moltes persones que viuen al municipi, principalment a les urbanitzacions, sense estar empadronades.

L’Ajuntament, com es veurà, no s’ha estat amb els braços plegats. Per això, segons explica l’alcalde, el treball ha estat molt focalitzat a buscar subvencions per poder ser més eficients en la gestió de l’aigua amb la renovació de les xares. A final d’any, i a tall d’exemple, s’implantarà la lectura a distància dels comptadors del municipi. Aquest projecte té un cost de 309.000 euros i l’ACA en finançarà un 88%. Una altra iniciativa serà canviar el clorador de la piscina gran. Aquest clorador salí representarà també una millora important. Aquest projecte costa uns 44.000 euros i el 90% serà finançat per la Generalitat. Però a sobre la taula hi ha molta feina feta. Un altre exemple és que, a través dels fons Next Generation, s’ha renovat tota la xarxa d’abastament de Vilanova de la Muga. El projecte, que ja venia del mandat anterior, ha costat uns 298.600 euros, amb una subvenció del 90%. Un tema més enllestit, però hi ha més feina per fer. Aquesta setmana començaran les obres, incloses en el Puosc, de la renovació de la xarxa d’abastament d’aigua de dos carrers de Peralada, Doctor Clos i Nou de Sant Joan, amb 266.800 euros.

Peralada s’abasteix d’un aqüífer que rep l’aigua del Llobregat i l’Orlina, un afluent del Llobregat. El problema de la manca d’aigua, com es veurà, no és nou. Al contrari. El 2008, en època de sequera, l’ACA va fer uns estudis per fer cinc pous nous que havien de servir per treure pressió a l’aqüífer i deixar que aquest es pogués regenerar. No va tirar endavant. El motiu? Una qüestió tan trivial com que va ploure i els pantans es van emplenar. El llop va ensenyar les orelles i després no se’n va fer cas. Aquesta és una crítica que molts alcaldes han fet al govern de la Generalitat. Ara, i dins un nou episodi de sequera persistent i extrem, diversos alcaldes de la zona han pressionat, i amb èxit, perquè es desencallés aquest projecte del 2008. L’alcalde explica que ja està al 90% i ja queda poc. La previsió és que els cinc pous del paleocanal entrin en servei a finals del primer trimestre de l’any. Estem parlant de cinc pous que captaran l’aigua d’un paleocanal o llit fluvial on l’aigua és subterrània. A més, segons explica l’alcalde, un nou projecte ha de permetre recuperar un pou antic, que es podrà afegir al sistema. El pressupost és d’uns 113.000 euros i l’ACA en finançaria el 75%.

Estem davant d’un esforç potent i important, si bé, segons el mateix alcalde, “això no ens evitarà els episodis de sequera, però sí que ens permetrà fer una gestió eficient dels nostres recursos hídrics”. Aquesta gestió eficient es diversifica amb l’eficiència energètica. Ara ja s’està fent un carril bici que connectarà el centre urbà amb la urbanització Peralada Golf. En paral·lel se substituiran tots els llums del centre històric i els de la urbanització Peralada Residencial amb llums led. A més, també es posaran plaques fotovoltaiques a la zona esportiva, com ara al pavelló, el camp de futbol i la piscina, i se substituiran 16 punts de llums de les torres de camp de futbol, que generen una despesa important. Això anirà lligat amb la instal·lació de noves plaques fotovoltaiques per compartir amb els comerços locals o el canvi de 23 punts de llum dels carrers Sant Sebastià i Sota Muralla. “Estem parlant de sis accions molt importants relacionades amb la transició energètica”, destaca l’alcalde. Un dels projectes que hauran d’esperar, però, és el de naturalitzar els patis escolars. “Són erms, sense ombres i ho volem canviar. Això ens permetrà, als estius, abaixar més de deu graus la temperatura als patis”, explica Brugat. Aquesta iniciativa haurà d’esperar perquè no es donen les condicions per dur-la a terme aquest curs. La idea és obtenir un pulmó verd que també aprofitarà la població. El cost és d’uns 188.000 euros i el 90% anirà a càrrec de la Generalitat. La idea és lligar aquest projecte amb el de patis oberts, que ja s’està aplicant.

Finalment, es continua treballant en la recuperació del patrimoni –vegeu peça–. Els resultats ja són evidents, com ara la restauració del claustre romànic de Sant Domènec o la de les pintures romàniques de l’església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga.