Política

Toni Carrión Angelats

Portaveu de Junts al ple de Sant Feliu de Guíxols i cap de l'oposició

“Altres alcaldes, amb menys recursos, han fet més coses”

Junts va votar, amb Guíxols des del Carrer i MES, contra el nou pressupost municipal, i és dels que veuen perillar el Museu Thyssen

El cap de l’oposició continua defensant un aparcament subterrani sota el passeig dels Guíxols i tarifes més toves per als residents

Les rela­ci­ons entre Junts i el govern bipar­tit de TSF i el PSC estan sota mínims. El ple de pres­su­post ho va evi­den­ciar.

Com valo­ren el recent canvi de car­tipàs de l’equip de govern?
És un símptoma que el govern està en crisi. Ho sos­pitàvem i denunciàvem, però ho con­fir­men nou anys després. No avan­cen els grans pro­jec­tes de ciu­tat, i dub­tem que avan­cin, perquè han gua­nyat pes regi­dors res­pon­sa­bles de coses que no van bé, com ara Habi­tatge, l’apar­ca­ment o la neteja urbana. Tam­poc ens agrada que una àrea defi­nida com Joven­tut, necessària, mesos després torni a bar­re­jar-se amb Esports i ges­ti­oni, per exem­ple, els casals infan­tils.
Pel que fa a la reco­llida d’escom­bra­ries, què farien vostès?
Després d’anys de retard espe­rant el nou con­tracte, estem pagant set mili­ons anu­als, un dels imports més cars, de mit­jana, a a la demar­cació. El per­cen­tatge de selec­tiva ha millo­rat poc, i dels xips, els con­te­ni­dors intel·ligents, que havien de ser la solució, no en sabem res. També tro­bem a fal­tar, com a mínim, un esforç en peda­go­gia.
Per quins altres motius han votat en con­tra del pres­su­post?
Hi ha uns nou mili­ons de roma­nents, molts diners que s’han anat reser­vant per al Museu Thys­sen, o que no s’han inver­tit en altres coses. I que ara no es podran inver­tir ni en el museu. Hi ha molts equi­pa­ments soci­als, com l’asil, o muni­ci­pals desa­te­sos per les pro­me­ses de fer una ciu­tat d’art, que pot decaure. Men­tres­tant, van fent l’estruc­tura de des­pesa de l’Ajun­ta­ment més grossa.
L’alcalde diu que el pro­jecte pri­vat de la baro­nessa a Bar­ce­lona no inva­lida el d’aquí, amb par­ti­ci­pació pública, a Sant Feliu.
En la fun­dació fa temps que ja hau­rien de par­ti­ci­par, a més de l’Ajun­ta­ment, la Dipu­tació, la Gene­ra­li­tat i el govern esta­tal, si espe­rem que hi posin diners. Por­tem molts anys escol­tant pro­me­ses de l’alcalde, amb la baro­nessa, con­se­llers, pre­sen­ta­ci­ons, però quan arriba l’hora de la veri­tat encara no veiem res. Ho hem tin­gut tot en exclu­siva: els qua­dres, roma­nents, però tan sols refor­ma­ran l’edi­fici del mones­tir. Altres alcal­des de tots colors han fet més coses amb menys recur­sos: cobrir la rie­res de Tueda, les ron­des, la residència, cen­tres cívics. Això sí que eren pro­jec­tes trans­for­ma­dors. Però aquest pro­blema de des­con­fiança res­pecte al govern actual ens el tro­bem en altres pro­jec­tes.
En quins?
El pro­blema de l’apar­ca­ment no s’ha resolt, sinó que s’ha com­pli­cat. L’apar­ca­ment de Ponent no té ús i empeny cot­xes de veïns a d’altres zones. L’asil ara diuen clara­ment que no depèn d’ells. I res­pecte a l’habi­tatge social, de moment hi tin­drem un solar per a apar­ca­ment. O amb Can Rius [l’antic Palm Beach], que en tenim les claus. Però res més. En cul­pen les altres admi­nis­tra­ci­ons, però la rea­li­tat és que estem davant un govern en el qual no es pot con­fiar. No és res per­so­nal, però no els podem donar suport. El 2019 pot­ser ens els podíem creure, però pas­sats sis anys ja no.
Són crítics amb l’apar­ca­ment.
Segons el pla gene­ral calen 1.000 pla­ces d’apar­ca­ment cèntri­ques. I coin­ci­dim, per exem­ple, en la idea d’aixe­car una altra estruc­tura en altura al sec­tor de Cala Sants. Però l’apar­ca­ment en ser­vei a Ponent, amb 180 pla­ces, n’ha suplert 116 que ja hi havia, i gratuïtes. Ara són de paga­ment. I se n’han anat eli­mi­nant amb les reur­ba­nit­za­ci­ons de car­rers. A Juli Gar­reta, o als car­rers Girona, Santa Mag­da­lena o Santa Teresa. O amb les noves bate­ries de con­te­ni­dors, que ocu­pen molt més espai. S’han eli­mi­nat 300 pla­ces i se n’han gene­rat 60 de noves. Això com­plica l’apar­ca­ment a la resta de la ciu­tat i fa deser­tit­zar el cen­tre.
Hi ha molts locals buits.
Molts comer­ci­ants es quei­xen que alguns veïns estan dei­xant de bai­xar. No només es veu amb locals tan­cats al car­rer. Al mer­cat cobert també hi ha menys para­des acti­ves que fa un any.
Hi ha mitja hora gratuïta. Cal­dria ampliar-la?
La zona blava s’hau­ria d’apli­car en els dies o moments de màxima afluència, com els dies fes­tius o els mesos de tem­po­rada alta, de juny a setem­bre. Entre set­mana hi hau­ria d’haver més marge, o en la franja de paga­ment del mig­dia: abans de 14 a 16 h no es pagava, i això també ha fet mal als res­tau­ra­dors. Poden ofe­rir des­comp­tes als cli­ents, però pagant-ne ells una part per enda­vant. I això ho veiem erroni.
I com ho farien vostès?
Gene­rant noves pla­ces i ben cèntri­ques sota el pas­seig dels Guíxols. Entre el Casino dels Nois i l’entrada al port. Cer­car una con­ces­sionària que el faci, com es va fer a Bla­nes i ha fun­ci­o­nat. O a Cala Sants, en altura. I amb una gra­dació de preus: de paga­ment al pas­seig i gratuïtes a mesura que ens allu­nyem del cen­tre. Ales­ho­res sí que podríem treure pla­ces de zona blava en superfície i millo­rar el pas­seig, o fer-hi pas­sar un car­ril bici, que ara queda inter­rom­put al front marítim. I no ens tro­baríem els col·lapses quan coin­ci­deix el Porta Fer­rada amb la festa major.
Com veuen la pròrroga en la gestió del Fes­ti­val de la Porta Fer­rada?
És una altra de les qüesti­ons que el govern atri­bu­eix a l’agència esta­tal que super­visa les con­trac­ta­ci­ons, però es van retar­dar en les ges­ti­ons. Al final, aquell con­tracte que ells matei­xos deien que era tan dolent i s’havia de can­viar l’hau­rem de tenir un estiu més.
Qui­nes altres pri­o­ri­tats posen fins a final de man­dat?
A més de l’habi­tatge, que és el pro­blema número 1, que la gent pugui que­dar-se a viure aquí, cal que també puguin tre­ba­llar aquí. Cal pro­moció econòmica, i no només per al turisme i el sec­tor hote­ler, sinó per a les indústries: ampliar el sòl indus­trial. No pot pas­sar que les nàuti­ques hagin de por­tar embar­ca­ci­ons a Lla­gos­tera o que empre­ses mar­xin a Calonge o Pala­fru­gell perquè no poden créixer aquí quan tenim l’empresa de dei­xa­lles muni­ci­pals ocu­pant gai­rebé mig polígon.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia