“Els grans projectes són inviables només amb recursos propis”

Penso que el fet de ser-hi ja a dins després d’uns anys com a regidora i, darrerament, com a primera tinenta d’alcaldia ho ha fet tot molt més fàcil. Però el cert és que tampoc hi ha hagut temps d’adaptar-se perquè la maquinària de l’Ajuntament no s’atura per un nomenament. El vaixell és tan gran i hi passen tantes coses cada dia que no hi ha temps d’aturar-se.

Cert. Un alcalde molt popular i amb molts anys d’experiència. Per a mi és un repte molt important agafar la vara, però ja vaig dir els primers dies com a alcaldessa que la rebuda ha estat molt bona per part de tothom i m’ho han posat tot molt planer. N’estic agraïda, perquè amb un bon ambient com el que m’he trobat sempre és millor entomar les queixes i/o els suggeriments que van arribant.

Tot i que la marca Xavi Amor en el pressupost del 2025 és innegable, també és cert que es tracta d’una feina d’equip, un concepte que ell mateix ja va implantar al seu dia. Hi vam treballar plegats i el fet que disposem d’una majoria absoluta també ho fa tot més fàcil. Som un equip molt estable i tot flueix sense problemes. Jo no diria que la línia és continuista, sinó que després de tant de temps tenim molt detectada la realitat del municipi i les línies estratègiques que hem d’aplicar, centrades sobretot en les polítiques socials. Un pressupost només és la resposta a les necessitats de la població, tant aquelles que es mantenen com les que sorgeixen de manera imprevista i que necessiten una resposta efectiva. Un pressupost es configura per funcionar durant un any, però ha de ser prou flexible per adaptar-se als canvis que vagin sorgint. Està demostrat que aquesta priorització de les polítiques socials funciona, perquè la ciutadania ho agraeix.

No és ni una mala ni una bona notícia, és un repte. Un gran repte. Tenim aquesta realitat, que s’ha intensificat a partir de la covid, ja que moltes segones residències es van convertir en primeres. També és cert que el creixement s’ha fet de manera sostinguda i no hem rebut grans onades de gent. Per això el procés d’integració al municipi ha estat bo, però sí que és cert que comença a tensionar serveis com ara el de recollida d’escombraries, que ha augmentat significativament. També ho hem vist en l’àrea d’educació, sobretot pel que fa a la matrícula viva, i en la de salut i el transport. És responsabilitat nostra encaixar la gent nouvinguda en l’estructura municipal i dimensionar els serveis d’acord amb les noves demandes.

A Pineda afrontarem per fases el nou model de recollida d’escombraries. I la primera és dimensionar bé el servei que necessitem, encara que sigui amb el model actual. Som molt crítics amb el servei que rebem per part del Consell Comarcal del Maresme i segurament que ells també tenen limitacions, però necessitem solucions. Encadenem anys amb mancances i ara la situació s’agreuja amb un repunt del nombre de persones. Aquesta solució ha d’anar en dues línies: augmentar el nombre de contenidors i de punts de recollida i augment de freqüències. Amb això i altres mesures que hem pres, considero que estaríem en un nivell òptim. És el més eficient? No. Estem gairebé al nivell de compliment de la llei, però hem d’anar a més. Europa ens ha obligat ara que la taxa d’escombraries cobreixi tot el servei i això ens obliga a millorar les dades de reciclatge. Estem analitzant les opcions.

El porta a porta a tot Pineda és impossible, perquè la casuística de la població és molt diversa i no creiem que un sol sistema sigui el més adequat. Tenim barriades amb una concentració molt gran d’habitatges i on encara ara ens trobem bosses al costat dels contenidors que no estan tancats, no em puc ni imaginar que haguessin de deixar la bossa a la porta del bloc de pisos. És un sistema que dona bons resultats, però que s’ha d’aplicar allà on és possible. Segurament anirem cap a un sistema mixt, bé per fraccions o bé per zones, però no en aquest mandat. Ens plantegem en un horitzó de dos anys resoldre la recollida actual i si el Consell Comarcal no ens ho resol, buscarem un altre operador.

És l’única manera que veiem que la minoria de gent incívica que tenim entengui que així no es fan les coses. Que entenguin que els recursos públics són limitats, que cal distribuir-los amb seny i que la col·laboració de la ciutadania per mantenir nets i endreçats carrers i places és imprescindible. Ara ja no és excusa allò que no sabia què s’havia de fer. Tots tenim de fa anys tota la informació i hem de deixar de disculpar conductes errònies, perquè, si no, el que fem és no donar valor a la gran majoria que ho fa bé. Això també vol dir que des de l’administració hem de posar totes les facilitats perquè així sigui.

Parlem d’un projecte de mandat. I se’ns ha allargat en el temps per dues raons. La primera, i a ningú se li escapa, pel tema econòmic, perquè parlem d’una inversió de prop de 4 milions d’euros, i la segona, perquè el govern va frenar per poder aplicar a l’obra criteris de sostenibilitat que no es preveien en el primer plantejament. Des del primer moment també hem volgut que l’obra a l’espai funcioni com a la plaça Espanya, que des que es va millorar la zona s’ha dinamitzat. Hem revisat tot el tema dels espais d’ombres i escocells per al reaprofitament d’aigües, entre d’altres, i també hem ampliat la zona d’actuació fins a l’altura del carrer Doctor Bertomeu. De fet volem que sigui la primera fase del futur passeig marítim de Pineda amb plataforma única i també incorporarà un carril bici i un nou ordenament de terrasses i del trànsit. És un projecte molt ambiciós, però volíem aprofitar l’oportunitat. Segurament l’acabarem executant per fases.

Grans projectes com el de la plaça Espanya, només amb recursos propis, són inviables. Sempre hem dit que, si cal, ens haurem d’endeutar, però preferim captar el màxim finançament extern. Les partides que agafem del pressupost per a inversions vol dir que deixem de destinar-les a altres serveis amb els quals ens hem compromès o a personal que ens és necessari. Part del Puosc anirà a la plaça, igual que una altra partida de la Diputació.

A Pineda estem estrets (riu), però no ve d’ara. Crec que és un problema endèmic dels pobles de costa que en els últims anys s’ha accentuat. Parlàvem del creixement sostingut des de la covid i és evident que hi ha mota més demanda que no pas oferta. La zona del PP1 és la gran zona que ens queda per desenvolupar i amb una projecció de 1.700 habitatges nous, però es tracta d’un projecte d’extrema dificultat i amb molts propietaris. Parlem que quan es faci serà un barri sencer que ens ajudar i moltíssim a destensionar el municipi. Però el problema de l’habitatge és de país i com a tal necessita una solució de país i una política d’habitatge valenta i resolutiva que fa molts anys que no tenim.

L’anunci del president Illa de dotar Catalunya amb 50.000 habitatges públics fins al 2030 amb l’ajuda de la cessió de solars municipals per part dels Ajuntaments és una solució, però no ha de ser l’única. Nosaltres ja hem posat a disposició dos terrenys i en el seu moment en vam posar un altre. Els tràmits, malauradament, son molt lents, però si això facilita que l’administració competent pugui anar més ràpid, doncs endavant.

Ha reaparegut, és cert. Hem tingut una reunió fa pocs dies per posar-nos al dia i parlem d’una obra amb una gran afectació. Ens han fet arribar que tira endavant i el cert és que si creiem en la pacificació de la N2, hem de portar tot el trànsit que no sigui intern entre els municipis a l’autopista, que a més és gratuïta. A Pineda tenim un greuge gran, perquè l’únic accés en sentit Barcelona és el que compartim amb Calella i després tenim un accés només cap a Girona que no s’utilitza tant. Cal actuar, però cal fer-ho bé. Interpreto que el projecte, juntament amb el nou accés de Calella, s’han volgut fer apart perquè hi ha una extrema complexitat tècnica que demana solucions molt raonades. Allò que hem demanat nosaltres és que la proposta sigui acceptada pel màxim consens davant l’afectació ambiental que segur que tindrà.

La previsió d’Adif així ho contempla, però no només el pas a nivell de Pineda, sinó tots els passos que queden a Catalunya. L’argument de la seguretat és indiscutible i quan passen casos com el darrer encara és més evident. Per a nosaltres la platja i l’activitat que s’hi fa és molt important i el pas a nivell és l’accés natural que utilitzen milers de persones. Així com a nivell de vehicles d’emergència i vehicles privats el pas subterrani de Santa Susanna ho soluciona, en el cas dels vianants parlem de costums molt arrelats i haurem de començar a fer pedagogia. Allò que també hem reclamat a Adif és que faci accessibles tots els passos subterranis.

La seguretat és d’aquells àmbits on sempre penses que pots millorar. A Pineda tenim unes dades objectivament molt bones i la percepció que en té la ciutadania també és bona. Som conscients que el nivell zero delictes no existeix, però hem de tendir cap aquí. Per arribar fins aquí s’ha actuat també en diferents àmbits, com ara l’enllumenat públic que ha acabat amb zones especialment fosques de la població i ajuda a millorar la sensació de seguretat. Finalment, la instal·lació de càmeres ha fet la doble funció d’ajudar a resoldre actes delictius i generar tranquil·litat entre la gent. Per a nosaltres la seguretat no és una despesa, és una inversió.

He de dir que el tracte ja era bo i que ha continuat així. De fet a l’Ajuntament jo sempre he viscut una relació amb l’oposició molt cordial, educada i amb respecte mutu. Els grups fan la feina que els toca fer que és de control del govern i de fer propostes, i la nostra és governar i saber escoltar aquestes propostes.