Política

ELECCIONS EL 23-F

Tallafocs foradat a Alemanya

L’aspirant conservador a la cancelleria, Friedrich Merz, trepitja un terreny relliscós en acceptar passivament el vot ultradretà

El fracàs del seu projecte de llei destinat a endurir la política migratòria marca la campanya dels comicis generals de febrer

Merz explicarà, demà, a la CDU el programa dels 100 primers dies de govern. No serà un passeig tranquil

Diven­dres pas­sat, el dia en què Fri­e­drich Merz pen­sava exhi­bir el seu poder com a líder de l’opo­sició i pro­ba­ble pro­per can­ce­ller ale­many, eren molts els mit­jans que tenien pre­pa­rat un titu­lar donant per tren­cat el talla­focs a la ultra­dreta. Se’l van haver d’empas­sar, perquè la votació del Bun­des­tag (el Par­la­ment) no va sor­tir com volia el can­di­dat con­ser­va­dor a les elec­ci­ons gene­rals del 23 de febrer. El seu pro­jecte de llei en política migratòria va rebre el suport gai­rebé total de la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD). Però se li van esca­par 12 vots del seu bloc con­ser­va­dor –amb un total de 196 escons– i 23 dels libe­rals, que en tenen 90. En total, va obte­nir 338 vots, per 349 en con­tra i 5 abs­ten­ci­ons, a més d’un munt d’absències no expli­ca­des. Era una sessió amb aire de vot de con­fiança a Merz, però dels 733 dipu­tats del Bun­des­tag en van votar 693.

És dis­cu­ti­ble que es pogués par­lar d’adeu al talla­focs ale­many, fins i tot si s’hagués apro­vat una llei gràcies a l’AfD. Merz insis­teix que no nego­ciarà mai ni una coa­lició ni un pro­jecte amb els ultres.

El cordó sani­tari s’ha pre­ser­vat també a escala regi­o­nal i al land de Turíngia, on l’AfD va ser la força més votada el pas­sat setem­bre. Merz ha entrat en l’ambigüitat com a “actor pas­siu”, que accepta el suport dels ultres, però no els demana el vot. Amb això, “forada el talla­focs”, tal com li va retreure la minis­tra d’Afers Estran­gers, la verda Anna­lena Baer­bock. I ha estat a punt d’obrir “les por­tes de l’infern”, en parau­les del cap del grup soci­al­demòcrata, Rolf Mütze­nich.

El seu bloc con­ser­va­dor es manté en pri­mera posició en els son­de­jos de fa mesos, amb un 30%, seguit de l’AfD, uns deu punts per sota, i dels soci­al­demòcra­tes d’Olaf Scholz, en ter­cer lloc.

No es pot des­car­tar, segons els seus rivals polítics, que Merz no cai­gui en la temp­tació de dei­xar-se ele­gir com a can­ce­ller amb els vots dels ultres. El que sem­blava el desen­llaç elec­to­ral més pro­ba­ble, una coa­lició lide­rada per Merz amb els afe­blits soci­al­demòcra­tes, ja no es pot donar per garan­tit. La gua­nya­dora de la par­tida és l’AfD, que sí que dona per liqui­dat el cordó sani­tari. La seva can­di­data, Alice Wei­del, va cele­brar amb ges­tos de victòria pròpia la votació, feta dos dies abans, d’una moció impul­sada per Merz, no vin­cu­lant, que sí va obte­nir la majo­ria amb els vots ultres.

Si Merz s’ha esta­ve­llat amb la seva jugada, com asse­gura el can­ce­ller Scholz, és també dis­cu­ti­ble. Pel diari sen­sa­ci­o­na­lista Bild, pro­per als con­ser­va­dors i als ultres, Merz n’ha sor­tit enfor­tit, com a repre­sen­tant del rea­lisme polític. Són també posi­ti­ves les valo­ra­ci­ons d’altres mit­jans con­ser­va­dors, però seri­o­sos, com ara el Frank­fur­ter All­ge­meine Zei­tung. En canvi, pels set­ma­na­ris Der Spi­e­gel i Die Zeit ha que­dat clar que Merz no domina les pròpies for­ces.

S’ha ana­lit­zat també l’impacte poten­cial de les crítiques de l’excan­ce­llera Angela Merkel a Merz. Va des­qua­li­fi­car-lo després que pros­perés la pri­mera moció, que era més dura que el pro­jecte de llei, ja que incloïa depor­ta­ci­ons en calent. Merkel i Merz són rivals històrics. Però l’excan­ce­llera no és una jubi­lada cri­ti­caire a l’estil d’un José María Aznar o un Felipe González. Inci­deix poquíssim en la política actual i encara menys en el que fa o diu Merz. Que no es poden ni veure és sabut a Ale­ma­nya, com també que Merz no li ha per­do­nat l’arra­co­na­ment a què el va con­dem­nar des del poder. L’actual can­di­dat va estar anys apar­tat del par­tit i no hi va tor­nar fins a la reti­rada de Merkel, el 2021.

La inter­venció de Merkel l’ha reva­li­dada com a figura política pre­fe­rida dels qui no la vota­ven. Scholz tenia sobre el seu tau­lell al Par­la­ment el lli­bre de memòries de Merkel, segons va cap­tar Bild. Des de la tri­buna, va donar explícita­ment les gràcies a l’excan­ce­llera el dipu­tat de l’Esquerra Chris­tian Görke. Merz va reac­ci­o­nar amb una ria­llada des­pec­tiva.

Agraïment a Merkel

El diari de l’eco­pa­ci­fisme ale­many Die Tages­zei­tung havia dedi­cat una irònica i afa­ble por­tada a Merkel com a líder ima­ginària de les Àvies con­tra els Ultres, un movi­ment d’acti­vis­tes molt pre­sents en mani­fes­ta­ci­ons, com les que aquests dies s’han des­ple­gat a tota Ale­ma­nya con­tra Merz. Aquest dilluns, té una cita amb el seu par­tit, la CDU, per expli­car el pro­grama dels 100 pri­mers dies de govern. Serà un pas­seig no tan tran­quil com s’ima­gi­nava, enmig de la mala maror dels dies pas­sats.

3
setmanes
exactes falten per a les eleccions generals a Alemanya, avançades pel canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, després de la implosió del seu govern tripartit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia