Xi Jinping té una conducta cada cop més repressiva contra els uigurs, els tibetans i Hong Kong
Calen mecanismes legislatius sòlids per respondre a la repressió transnacional
Corea del Nord basa l’obediència en càstigs arbitraris, tortura, execucions i violència sexual
Els estats intenten silenciar activistes no només dins dels seus països, sinó també fora
Els governs i les universitats estrangeres són clau en la protecció de l’espai digital
El director per a l’Àsia de Human Rights Watch, Simon Henderson (Canberra, 1985), és un dels experts que ha presentat fa pocs dies el darrer informe d’aquesta organització que analitza l’estat dels drets humans durant el 2024. Henderson analitza per a El Punt Avui els reptes actuals que afronten els activistes dels drets humans en un context global marcat per l’autoritarisme i la repressió i reflexiona sobre el paper dels governs en la protecció de les llibertats fonamentals a l’Àsia.
El darrer informe de Human Rights Watch posa de manifest diversos reptes significatius a tot Àsia.
Sí, tot i que hi ha alguns exemples positius de com la gent a Àsia ha respost als desafiaments en matèria de drets humans el 2024. Si mirem el que ha passat a Corea del Sud, van sortir massivament al desembre contra la declaració de la llei marcial del president Yoon i l’han obligat a dimitir. És un exemple positiu de com la gent s’ha unit de forma pacífica. Malgrat tot, els reptes pel que fa als drets humans i la seva protecció i promoció persisteixen a tot Àsia i ho podem veure, per exemple, en la conducta cada cop més repressiva de Xi Jinping a la Xina, amb la repressió dels uigurs i dels tibetans i la contínua ofensiva contra Hong Kong. També ho veiem a Corea del Nord, a Myanmar i en altres països de la regió. Malgrat que és important destacar alguns dels grans reptes en matèria de drets humans a Àsia, també hauríem de recordar que hi ha hagut moments molt esperançadors al continent.
Però l’informe diu que assistim a una regressió general dels drets humans.
Sens dubte! Una de les tendències més preocupants del 2024, i que probablement continuarem veient el 2025, és la manera com els estats utilitzen mesures extraterritorials per perseguir activistes pels drets humans: la repressió transnacional. Intenten silenciar activistes no només dins dels seus propis països, sinó també fora. Estem veient dissidents que són retornats per la força, que desapareixen i fins i tot que són assassinats. Per exemple, recentment, un polític de l’oposició cambodjana va ser assassinat per un pistoler a Bangkok. L’octubre passat, vam publicar un informe sobre la repressió transnacional al Japó, on les autoritats xineses van dur a terme actes repressius contra uigurs, tibetans, hongkonguesos i mongols interiors. Molts d’aquests actes es dirigeixen contra conductes completament innocents i inofensives, com assistir a una protesta o organitzar un club de lectura. Aquest tipus d’activitats són considerades una amenaça per molts països autoritaris.
Quines mesures pot prendre la comunitat internacional per contrarestar aquesta tendència?
És molt important que els governs alcin la veu quan es produeixin actes de repressió transnacional. Quan els teus ciutadans són objecte d’atacs al teu propi país, o bé ciutadans estrangers són atacats dins el teu territori, cal garantir que se sentin segurs i que rebin suport del govern, de la policia i dels serveis d’intel·ligència. També és crucial que els governs documentin aquests casos de repressió transnacional i en facin informes públics. Els governs necessiten, a més, mecanismes legislatius sòlids per respondre a la repressió transnacional. Això requereix sovint educar millor les forces policials i altres autoritats perquè sàpiguen reconèixer els casos de repressió transnacional i com abordar-los de manera adequada. Hi ha més accions que els governs asiàtics poden i han de prendre, incloent-hi el govern japonès.
Quin paper tenen la tecnologia i les eines de vigilància en la repressió de la dissidència a Àsia?
El principal repte per a la protecció dels drets digitals és que, sovint, els activistes són objectiu per les seves accions en línia. A la Xina, l’impacte del Gran Tallafoc limita enormement la coordinació d’actors al país. Persones que han publicat contingut sobre les protestes del Paper en Blanc o comentaris crítics sobre el govern xinès han estat perseguides. Les conseqüències d’expressar-se en línia en països autoritaris com la Xina són extremament greus, però també estem veient riscos preocupants amb activistes que són objectius en països estrangers perquè parlen sobre abusos dels drets humans, incloent-hi assetjament a les xarxes socials. Hi ha un llarg camí perquè els governs garanteixin que els activistes se sentin segurs en línia. Un cas de l’any passat és el d’una estudiant de Hong Kong que vivia al Japó i va escriure comentaris crítics i després va ser detinguda en tornar. Els governs i les universitats estrangeres tenen un paper clau en la protecció de l’espai digital. Els estudiants que van de la Xina a Austràlia, els Estats Units o Corea del Sud poden parlar de democràcia i drets humans amb veritable llibertat.
Com valoreu l’enfocament de Pequín envers les minories ètniques i regionals?
Els drets humans estan deteriorant-se ràpidament a tota la Xina, especialment a Xinjiang i el Tibet, que continuen altament reprimits. Els crims contra la humanitat segueixen ocorrent a la regió uigur, amb centenars de milers de persones encara empresonades. A Hong Kong, l’any passat, es va introduir una nova ordenança de seguretat nacional que s’afegeix a la que ja es va implementar fa alguns anys. Això ha intensificat encara més la repressió contra els defensors dels drets humans i els activistes prodemocràtics, amb algunes persones condemnades a fins a deu anys de presó. Aquest entorn draconià s’està aprofundint tant a la Xina com a Hong Kong i deixa una situació especialment desoladora. Però també hem vist una comunitat internacional que no ha seguit de prop les principals qüestions de drets humans a la Xina: hi ha molt més que es pot i s’ha de fer. Fa poc es va complir el segon aniversari d’un informe clau de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans a Xinjiang, i la Xina encara no ha implementat les recomanacions d’aquest informe. A més, la comunitat internacional no ha mantingut la pressió per responsabilitzar el govern xinès d’aquestes violacions.
I Corea del Nord?
Corea del Nord és un dels governs més repressius del món pel que fa al tracte envers els seus ciutadans. Es manté una obediència basada en la por a través de càstigs arbitraris, tortura, execucions i violència sexual. El govern restringeix severament la llibertat d’expressió: no hi ha mitjans de comunicació independents ni accés a la informació. A més, Corea del Nord continua sent un dels països més pobres del món, amb un accés molt limitat a l’atenció sanitària. En els darrers anys, la pandèmia de covid-19 ha agreujat encara més aquestes restriccions tot limitant la llibertat de moviment. Això ha reduït el nombre de persones que han aconseguit escapar del país, cosa que significa que disposem de menys informació sobre el que passa a l’interior de Corea del Nord. La combinació de la repressió interna i les accions per impedir la fugida de ciutadans crea un entorn molt opac pel que fa a la situació dels drets humans.
Creu que els països occidentals han fet prou per promoure els drets humans a l’Àsia, o els interessos geopolítics i econòmics hi tenen més pes?
Una de les accions clau que poden dur a terme els governs és assegurar-se que denuncien públicament les violacions dels drets humans sense por de les possibles repercussions econòmiques, i això es pot aconseguir amb la coordinació entre estats. Els governs també han de garantir que tenen uns marcs legislatius forts per respondre a les violacions dels drets humans i cal disposar de lleis de sancions adequades i utilitzar-les. Un altre aspecte important és que aquests països han de reafirmar el seu compromís amb el marc internacional dels drets humans. Els drets humans no són idees exclusives dels països occidentals; són inherents a tothom. Fins i tot països com la Xina han signat diversos tractats de drets humans i tenen obligacions legals internacionals que han de complir. Els drets humans són una preocupació universal i és fonamental que els estats s’oposin als intents de reconfigurar les normes i principis en matèria de drets humans per part de països autoritaris.
Quin ha estat el principal èxit o avenç a l’Àsia durant el darrer any?
Un dels grans èxits de Human Rights Watch ha estat treballar amb altres socis per aconseguir impactes significatius en drets humans. El nostre paper fonamental és assegurar-nos que la comunitat internacional és conscient del que passa en aquests països, oferint proves clares i verificables i pressionant perquè prenguin mesures. Som més efectius quan treballem en col·laboració amb altres organitzacions, institucions multilaterals i governs. Creiem que hem aconseguit un impacte significatiu destacant aquestes preocupacions sobre drets humans, algunes de les quals no havien estat documentades amb tanta profunditat anteriorment. Aquest valor afegit contribueix al canvi sistèmic en matèria de drets humans en molts països de l’Àsia.
I quin és el principal repte que haureu d’afrontar aquest 2025?
Un dels grans reptes que afrontarem el 2025 és l’amenaça contínua als drets humans per part dels països autoritaris de la regió. Veiem com aquests governs fan tot el possible per desmantellar el sistema global de drets humans i per minar les activitats d’activistes, manifestants i defensors de la democràcia. Els desafiaments són immensos, però per a nosaltres la prioritat és protegir i promoure el sistema de drets humans i els valors fonamentals a la regió. Mantenir el compromís dels estats amb aquests valors i continuar exercint pressió sobre ells serà sempre un gran repte per a nosaltres.