ERC fixa en l’horitzó del 2031 una majoria “àmplia i sòlida” a favor de la independència

Horitzó 2031. La nova direcció d’ERC vol fixar com a objectiu que d’aquí a sis anys hi hagi una majoria “àmplia i sòlida” a favor de la independència de Catalunya. Així ho recull la ponència estratègica que avui ha enviat a la militància per al 30è congrés del partit, que se celebrarà al març.

La proposta de la direcció, que a partir de demà estarà sotmesa a esmenes, situa el 2031, any d’eleccions municipals, com a fita per rearmar l’independentisme, tornar-lo a fer força majoritària al Parlament i aconseguir incrementar-ne el suport social.

Tot i l’elecció d’aquesta data pel “valor simbòlic”, ja que coincideix amb el centenari de la fundació d’ERC, des de la direcció, tal i com recull l’ACN, han advertit que no volen situar expectatives difícils de complir, sinó que l’objectiu és acabar amb el “derrotisme” i el desànim que han suposat la pèrdua de l’hegemonia parlamentària i l’ascens del PSC. Així, els republicans volen conjurar-se per recuperar la majoria independentista “necessària però no suficient” i preparar el país per reprendre la lluita per l’autodeterminació. Això passa perquè l’independentisme en general i ERC en particular recuperin pes a les institucions, per guanyar espais de sobirania i competències a l’Estat. De moment, proposen aprofitar el paper decisiu que tenen al Parlament i al Congrés per “obligar” els socialistes a incrementar la sobirania i la capacitat política i econòmica de la Generalitat. Tot i això, la ponència política no parla explícitament de pactes amb altres formacions.

Tampoc esmenta la unilateralitat com a via, si bé el text presentat a les bases garanteix que el partit treballarà “pel referèndum inevitable, per uns nous 1 i 3 d’octubre que duguin a la proclamació de la República Catalana”, que situen com a “objectiu irrenunciable”. “No podem descartar, d’antuvi, cap via democràtica”, rematen.

Ponència estatutària

Pel que fa a la ponència estatutària, un dels canvis que es planteja és que les investigacions susceptibles d’acabar en expedients sancionadors a algun militant hagin de passar per la comissió de garanties abans d’arribar a l’executiva. Fins ara si el responsable de compliment feia una investigació l’informe anava directament a la direcció. Amb aquest pas intermedi es vol dotar de més garantia el procés i evitar que les conclusions depenguin d’un òrgan unipersonal. En cas de discrepàncies entre compliment i garanties, es volen reformar els estatus perquè la comissió de revisió disciplinària pugui arbitrar-hi.

Concretament, s’han enviat tres ponències a la militància: l’estratègica, l’estatutària i la política. En declaracions a la premsa, el vicesecretari general de Comunicació d’ERC, Isaac Albert, ha explicat que treballen amb dos objectius: “esdevenir un partit útil per donar resposta a les necessitats del país” i “la recuperació d’aquesta majoria independentista que permeti avançar cap a la llibertat nacional de Catalunya”.

Ha assegurat que no es posen “límits” malgrat que parlin de 2031 perquè “l’objectiu és recuperar una majoria independentista sòlida, inqüestionable” i també ha assegurat que els documents que proposa la direcció fan autocrítica i “anàlisi del moment polític” per la pèrdua de l’hegemonia sobiranista. “A partir d’aquesta lectura, el que ens proposem és enfortir el país, tornar a construir el país, tornar a recuperar l’estima, l’orgull de país, de nació, i al mateix temps intentar construir i desenvolupar una majoria independentista més sòlida i estable per fer l’embat definitiu”, ha afegit.

“No es tracta de marcar límits en el calendari, sinó de fer una bona lectura del moment polític que vivim, de les necessitats que té aquest país i de com hem de ser capaços de construir aquesta majoria més sòlida”, ha valorat Albert, que ha advertit que la proposta dels republicans “no va només d’independència” sinó també de millorar la vida dels catalans. “I això passa perquè aquest país tingui tots els instruments i totes les eines”, ha assenyalat.

En aquest sentit, la ponència política es planteja convertir ERC en la primera força municipalista “arreu” guanyant representació institucional tant a la Catalunya rural com urbana, enfortir la nació catalana “des de l’esquerra”, reforçant la protecció i promoció de la llengua catalana i no permetent que la dreta i l’extrema dreta liderin aquest combat, i donar resposta a les necessitats de la ciutadania –habitatge, seguretat, serveis públics, etc.– amb polítiques progressistes.

La ponència estatutària, que modifica les normes internes i el funcionament del partit, proposa, a banda del canvi de procediment en casos d’investigacions –que passen de tenir un límit d’un any a 9 mesos–, que la paritat sigui obligatòria en els equips i en els òrgans de direcció del partit. Això inclou els més alts càrrecs d’ERC, de manera que si el president del partit és un home la secretària general hagi de ser una dona, o a l’inrevés. Alhora, s’equiparen els procediments interns per casos de possibles delictes sexuals als que el partit ja pren en cas de corrupció; les comarques de l’àrea metropolitana guanyen rang de regió i s’equiparen a les vegueries; en comarques poc poblades on el partit funciona a nivell comarcal no caldrà que els militants estiguin assignats a una secció local; es crea una coordinadora de la gent gran, i s’incorporen nous membres a l’executiva.

Concretament, “amb ànim de reconciliació” es podrà ampliar en quatre membres el número màxim de l’executiva –30, actualment– amb persones provinents de candidatures que no fossin escollides. També s’hi pretén afegir els expresidents de la Generalitat i del Parlament com a membres nats i vitalicis i representants de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), del consell metropolità i de la taula de ruralitats.