Trobar la quadratura del cercle
Alella entomarà els pròxims anys un creixement marcat pel repte de conservar l’essència de poble
La revisió del desenvolupament urbanístic de la zona de la Miralda obre la porta a un major consens
Les principals inversions aniran per renovar la xarxa d’aigua potable i millorar l’eficiència energètica
La relació entre el govern d’ERC i el principal grup de l’oposició a Alella, Junts, és bona. Ho confirmen els dos caps visibles, però més enllà d’un principi d’entesa pel que fa als grans temes municipals, tots dos coincideixen a defensar com a prioritat que supera qualsevol ideologia que la població no pot sacrificar el seu llegat com a poble per un creixement excessiu. L’alcalde, Marc Almendro, parla del luxe de viure en un lloc on la gent que passeja pel carrer encara se saluda, on la comunitat es preocupa dels més febles i on els infants poden anar sols a la plaça a jugar, amb la confiança de les famílies que no els passarà res. Esteve Garcia-Ossorio ho rubrica, però alerta que per garantir un futur tan idíl·lic caldran compromisos més ambiciosos. Fruit d’aquesta voluntat, Alella fa bandera des del 2022 d’haver esdevingut Poble Cuidador i d’impulsar polítiques socials i accions que milloren la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania. En aquest sentit, una de les iniciatives que ha tingut una millor resposta és a l’espai social de la gent gran de Can Gaza, on durant alguns dies a la setmana s’organitzen els coneguts com a àpats en companyia, que promouen la trobada entre els usuaris i converteixen el dinar en un lloc per trencar amb la solitud i l’aïllament social. Aquest contacte humà també es potencia des de fa poc més de dos mesos amb la visita en persona de l’alcalde a cadascun dels veïnats cada segon divendres de cada mes per atendre en directe les preguntes i els problemes dels veïns i les veïnes.
La Miralda s’encarrila
A finals de l’any passat es va aconseguir aprovar inicialment el pla parcial de La Miralda, com a conseqüència d’haver sotmès el projecte a una revisió en què la gent del carrer també va tenir oportunitat de dir-hi la seva. Es tracta d’una de les darreres zones que falten per desenvolupar en el municipi i els canvis assumits preveuen una distribució més coherent dels usos establerts, garanteix que els espais públics seran viables tot i augmentant els percentatges fins al 80% de la peça, fa desaparèixer l’hotel previst i redueix de tres a dos els supermercats previstos. Fins al 10 de febrer el pla es troba en exposició pública perquè s’hi puguin fer les al·legacions corresponents, però el govern destaca l’esforç esmerçat per debatre en profunditat el futur de la zona a la recerca d’un consens majoritari que faciliti un millor encaix de la proposta. Tot i això, només el govern d’ERC i el PSC hi van donar suport en el ple.
Alella va ser un dels municipis sancionats pel govern de la Generalitat a principis de l’any passat per haver sobrepassat els límits de consum d’aigua establerts en el seu dia pel decret de sequera. El desenvolupament urbanístic del poble, amb una majoria de cases de planta baixa amb jardí i piscina, no va ajudar en el seu moment a controlar els excessos de consum, malgrat que el consistori va intensificar els controls i es va demanar la col·laboració ciutadana. A aquest escenari cal afegir una xarxa de subministrament molt antiga que acumula avaries i a les quals es vol posar fi a partir del 2026 quan s’acaba la concessió amb la subministradora actual. Per aquest motiu, en el pressupost d’aquest any, una de les principals inversions previstes es destinarà a millorar l’abastament, gràcies tant als recursos propis com a les subvencions provinents de l’ACA i de la Diputació de Barcelona. En concret, prop de 418.000 euros per a obres de regulació de pressió i millora de la xarxa de subministrament en alguns punts del municipi que presenten més problemes d’avaries, com ara Can Sors, Nova Alella, Eixample i Can Magarola, i també s’instal·laran quatre equips de pilotatge a les reguladores de pressió existents als carrers Gaeitana, Solell, Berlin i l’Ós. També es renovaran diferents trams de canonades i s’instal·laran hidrants contra incendis als carrers Londres i Cervantes. La renovació de la xarxa dels carrers Priorat i Berguedà, amb un cost de més de 408.000 euros, completarà les aportacions més nombroses a la xarxa d’aigua. D’altra banda, el compromís amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica del municipi es farà efectiu en una doble vessant: la instal·lació de 200 plaques solars als edificis municipals de Can Lleonart i el magatzem de Can Segura i la substitució de 1.600 llums, prop de la meitat de les que hi ha a la població i que ara són de vapor de sodi, per tecnologia led.
Menys robatoris, més prevenció
Després d’alguns anys especialment problemàtics pel que fa al nombre de robatoris, Alella va aconseguir reduir-los significativament el 2023 passant dels 73 que havia tingut el 2022 a 40. L’any passat les xifres es van mantenir molt semblants, amb 42 delictes d’aquest tipus, i el consistori ho va vincular a la posada en marxa de més mesures de prevenció, amb una especial atenció a les campanyes adreçades als propietaris d’habitatges perquè col·laboressin en cas de detectar actituds sospitoses. Una de les principals accions per augmentar la seguretat va ser la posada en marxa l’octubre del 2023 del grup operatiu de seguretat ciutadana (GOSC), integrat per un caporal i tres agents de la policia local d’Alella especialitzats en serveis de seguretat ciutadana avançada. La major part de les actuacions realitzades durant el primer any de funcionament va estar vinculades a la salut pública i al desmantellament de cultius de marihuana, un llast especialment problemàtic que s’escampa per tot els municipis del Baix Maresme.
Alella, com a capital de la DO, va commemorar el mes de setembre passat els 50 anys de la Festa de la Verema, un dels pals de paller de la seva tradició vinícola que marca el seu ADN com a població. Coincidint amb l’aniversari per primer cop la Diputació de Barcelona va donar dades sobre quina era la percepció que la ciutadania té de l’administració local a través de les preguntes sobre serveis i accions de govern. El resultat va ser aclaridor: el 93% de les persones enquestades, una mostra de 400, estaven molt o bastant satisfetes de viure-hi i l’Ajuntament era puntuat amb un 6,4 sobre 10. Tot és millorable.
