“Aquest any han de començar a caure les parets de Can Sanpere”

La primera conclusió és que el temps passa molt ràpid i anem a preu fet, però et fa la sensació que et faltarà mandat per poder consolidar tot el que has posat en marxa. Però la veritat és que, com no podia ser d’una altra manera, estem satisfets perquè hem entomat una cosa molt polèmica i que ens ha generat un desgast important, especialment a mi personalment, que és el canvi de sistema de recollida selectiva. Era un dels grans reptes, perquè en l’anterior mandat es va acordar per unanimitat adoptar el sistema híbrid del porta a porta comercial i dels contenidors intel·ligents per a particulars, i per tant s’havia de ser valent i saber que anàvem amb una decisió molt polèmica que podia generar molta controvèrsia.

Sí. Hem estat a peu de carrer, sense defugir mai cap debat, ni cap protesta ni cap queixa. I estic en disposició, malgrat que encara no hem fet públiques les dades, de poder dir que el canvi de model ha funcionat, que la immensa majoria de veïns i veïnes ho han fet molt bé i que estem ja per sobre dels resultats mínims exigits per la Unió Europea per al 2025. Això comportarà que siguem dels pocs ajuntaments a Catalunya que no hàgim de tocar la taxa de la brossa, i en tot cas, si es toca serà per aquesta taxa justa que beneficia qui fa les coses millor. Crec que en breu serem capaços de donar xifres exactes.

Sí. El sistema l’hauríem implantat igual i la comunicació l’hauríem fet igual. Sabíem que la pressió de certs col·lectius hauria estat segurament igual, però jo particularment he après dels mals moments. Vaig pecar de posar-me a la trinxera a primera línia i defensar el model pensant que la immensa majoria de la gent estava d’acord amb aquests preceptes i potser no ho vaig calibrar prou. Es va generar molt soroll a les xarxes socials per un grup reduït de gent amb alguna associació de dubtosa legalitat i de vegades tot va ser molt desagraït i molt desagradable. És cert que habitualment tot el que passa al poble és culpa de l’alcalde, però en aquest cas m’he encarregat d’implementar un sistema que ja estava decidit abans que fos alcalde. És un contrasentit.

El 2025 és l’any que han de començar a caure parets. Hem tingut un 2024 en què sembla que no s’ha fet res, però s’ha fet molta cosa, en la planificació de l’enderroc, per exemple. És un enderroc que s’ha de fer per fases perquè és una despesa brutal per a l’Ajuntament i és l’any en el qual s’ha solucionat l’expropiació. En principi el preu just s’ha marcat i l’Ajuntament ja ha pagat la totalitat. Ja tenim el projecte executiu encarregat de la preservació del BCIL, de la part que s’ha de conservar. I en paral·lel també hem encarregat un avantprojecte per determinar com volem ordenar aquests gairebé 10.000 m² que tenim. Un avantprojecte que ens ha de servir també per veure si aconseguim generar habitatge social de propietat municipal i si hem de plantejar d’una manera seriosa la manera de traspassar el mercat municipal. També hem de veure com ha de ser la preservació del patrimoni de l’antiga fàbrica amb els veïns i veïnes i també amb tots els partits polítics, però amb una proposta sobre la taula, perquè si comencem amb un paper en blanc no ens en sortirem.

No, no, no som l’excepció ni de bon tros. És un tema que comparteixo amb una gran part d’alcaldes i alcaldesses que reclamen polítiques d’habitatge perquè durant els últims anys no han estat encertades i no han previst aquesta problemàtica. Trobar solucions globals a Catalunya per a l’habitatge és fer volar coloms, penso jo, perquè s’han de buscar solucions per a cada cas. No és el mateix el nostre cas de 29.000 persones encabides en 2 km² que el d’un lloc de 30 km² i 2.000 persones. A Premià el que estem intentant fer és posar-hi recursos i molta imaginació. Per exemple, durant aquest any també ha d’estar enllestida una promoció privada amb una col·laboració pública per gestionar la. És a dir, el privat construeix la promoció del lloguer i l’Ajuntament hi posa la capa social. Hem de buscar fórmules alternatives que ens permetin dotar-nos d’habitatge social perquè la gent no marxi i els preus del lloguer no estiguin disparats com passa a tot el Maresme.

Ara ens queden tres grans parcel·les a Premià, que són aquestes dues i després hi ha una zona de les Hortes de Ponent, que té un desenvolupament urbanístic aprovat des de l’any 2010 i que no s’ha executat fins ara. Però serien les tres grans reserves d’espai que té Premià de Mar. En l’anterior mandat, nosaltres, com a equip de govern, vam treballar amb les dues propietats, MTG i Transmesa, perquè es presentessin propostes que combinessin l’habitatge privat, perquè és un terreny privat, el desenvolupament de zona verda i l’habitatge social, principalment, amb alguna bossa d’aparcament, amb algun equipament, en funció de la parcel·la. Vam fer l’estratègia de fer una mica com a nexe d’unió entre la propietat i la ciutadania i la jugada no va reeixir. El que estem fent en aquest mandat és tornar a les propietats i dir-los si tenen alternatives a allò que no va prosperar. Donar-los espais d’explicació i de debat amb totes les forces polítiques. I si algunes de les propostes que presenten tenen un ampli consens voldrà dir que són bones per a la ciutat i, per tant, eventualment podem plantejar aprovar-les. Però mentre això no passi, aquest equip de govern no té cap pressa per desenvolupar ni Transmesa, ni Metalogenia ni les Hortes de Ponent.

Bé, voldria deixar clar que la discrepància generada és d’una minoria molt minoritària. És a dir, la comunitat musulmana, afortunadament, gaudeix de molt bona salut a Premià. Una part petita d’una associació concreta és la que es nega a entendre que han de marxar de l’edifici del Voramar i que estan en un espai que no compleix amb les mesures de seguretat. A més, també es neguen a reconèixer una altra entitat que ha nascut més a base de gent jove i que ha decidit apostar per un espai propi per a tota la comunitat. Ara mateix hi ha un negociador de la Generalitat que parla en nom de l’Ajuntament per intentar arribar a una sortida pactada i entesa per totes les parts, però també hem posat uns terminis. Quan disposem del projecte executiu per fer la reforma de l’escola Voramar començaran les obres de manera immediata, perquè el nostre principal compromís és la creació de places d’escola bressol i aquest és l’únic equipament que tenim que pot arribar a la subvenció europea del 2025 que la Generalitat ens ha posat sobre la taula. Apostem per l’interès comú que la segona escola bressol municipal no només sigui una realitat al més aviat possible, sinó que es faci en aquest espai.

Si tot va bé, el 2026 inaugurarem l’escola, per fi, perquè ja està executat, la licitació del projecte i l’obra conjunta ja està feta, ja hem fet reunions aquest any. Després d’una lluita de pràcticament vuit anys, podem dir, sense por d’equivocar-nos, que ara sí que és qüestió de temps perquè els calendaris estan molt marcats.

De moment nosaltres estem contents amb el resultat d’aquest any d’obres. Hem tingut garbinades, hem tingut llevantades i de moment no hem tingut afectacions sobre el passeig marítim ni sobre la via del tren, que era el principal objectiu. Hem de tenir tots clar que l’objectiu sempre ha estat preservar el front litoral i no pas guanyar platja. L’altre dia l’alcalde de Montgat em deia que segons el ministeri les obres havien funcionat molt bé aquí i que havien modificat el projecte de la reforma del front litoral al seu municipi basant-se en l’èxit d’aquí. Però nosaltres sempre direm el mateix: estem contents però ningú garanteix que això sigui una solució per sempre. De fet, sabem que no serà una solució per sempre perquè el canvi climàtic acabarà exigint altres solucions i continuem reclamant a l’Estat, mentre sigui titulat de la costa, un seguiment exhaustiu per veure si realment funciona. I si no ho fa, començar a pensar en solucions alternatives per no trobar-nos com estàvem fa un parell d’anys.

Els que hem nascut aquí sempre hem tingut la idea que hi havia una segona estació pendent. De fet, hi ha un baixador fantasma de fa molt temps. Quan vaig entrar a l’Ajuntament vaig preguntar què s’havia fet pel que fa a consolidació del projecte, d’informes, de peticions, i vam trobar que, més enllà d’algunes declaracions, hi havia molt poques coses. Vam encarregar un projecte a Territori per veure si realment és factible i és correcte proposar una segona estació a Premià de Mar. Aquest estudi es va lliurar el 2022 i la conclusió és que sí, que el benefici per a Premià de Mar, per a Premià de Dalt i per a Vilassar de Dalt és molt més gran que el perjudici d’haver de tenir una parada més. A més a més, si estem pensant en el tren com una extensió del metro, és lògic que cada cop hi hagi més parades i més interconexió entre barris i entre pobles. Hi ha un projecte datat el 2012, però per diferents qüestions, per tacticisme polític, ha quedat guardat al calaix. Des de l’actual govern estem reclamant a la Generalitat que aquesta segona estació entri dins del pla estratègic de Rodalies, que s’està treballant actualment. Si aquesta estació no entra dins del pla estratègic, difícilment podrem seguir pressionant la Generalitat, que és qui ha de demanar a Adif que executi aquesta estació, però comptem amb el suport dels municipis del voltant, comptem amb el suport del mateix Departament de Territori i de Ports de la Generalitat. No vull llançar campanes al vol, però el que sí que puc assegurar és que ho estem fent com toca. És a dir, que qui vingui darrere meu, quan pregunti què s’ha fet, es trobarà uns informes, trobarà unes peticions, trobarà unes actes de reunions, trobarà unes reivindicacions que li podran servir per seguir el fil d’aquesta reclamació històrica a la qual no renunciarem mai.

No soc crític només pels temps que ens han donat, que demostren que no és prioritari, sinó que soc crític pel temps que hem perdut si mirem enrere. Mentre aquests prop de 400 milions venien via Europa directament i s’havien de justificar com a fons Next Generation, amb la Generalitat pràcticament cada setmana teníem reunions sobre la pacificació de l’N-2 i vam arribar a un punt de maduresa molt gran. En el moment que per alguna raó l’anterior govern de la Generalitat i l’Estat van convenir que aquest Next Generation passava via Estat i que l’Estat feia un conveni amb la Generalitat, aquesta prioritat va deixar d’existir. I ara recuperar-ho és complex. Vam fer una reunió al final d’any amb el secretari de Mobilitat i vam sortir-ne molt tocats perquè la previsió és que fins al 2027 no hi hagi projectes, ni obra començada, i que l’obra dels accessos de la C-32 supeditarà en gran mesura si es comencen les obres de pacificació a l’N-2.Per tant, sempre tindran l’excusa que mentre no comença una cosa no farem l’altra. I això ens preocupa, perquè què es pot fer més des del territori? Des del territori l’únic que podem fer ara mateix és pressionar pel que fa a reunions, reclamacions, mocions, encara que no són resolutives,i aliar-nos amb els actors socials per anar tots a l’una. Intentar d’una vegada per totes ser coherents en l’àmbit del Maresme, estar units com a territori i no mirar on és l’etiqueta política. Quan els partidismes, els ajuntaments, de tots els colors, el meu inclòs, passen al davant del bé comú, els terminis s’allarguen, l’interès desapareix i et queda la sensació que no estàs fent com a polític la feina que t’han encomanat fer.

Premià està a la mateixa altura que qualsevol altre ajuntament, perquè jo crec que no hi ha cap alcalde o alcaldessa de Catalunya que no posi com un dels principals problemes de seguretat la multireincidència. És a dir, tots els ajuntaments, malauradament, tenim el multireincident de torn, conegut per tots els veïns i veïnes, que és detingut 50 vegades i tothom, començant per les policies locals, viu amb la frustració de saber que l’endemà estarà al carrer, fent encara coses pitjors. I ara parlo com a alcalde de Junts, estem satisfets d’haver posat el dit a la nafra. Ens van dir de tot. A mi em van presentar fins i tot una moció de reprovació perquè ràpidament es va fer una analogia infundada entre la multireincidència i la immigració. I tot i així, ara el PSC aixeca la bandera! L’altre dia vam tenir reunió amb el secretari general de Seguretat, que va presentar com a primera preocupació la multireincidència. És a dir, que ara sí que sembla que allò que vam dir nosaltres, que semblava cosa de l’extrema dreta, és realment una problemàtica. Ens volem emmirallar en Suècia, Dinamarca, França o Itàlia, on no hi ha cap llei tan laxa com la que hi ha aquí. Simplement el que volem és ser europeus també en això.

Nosaltres estem fent ja l’estudi. Serem segurament dels primers municipis fora del nucli de Barcelona que tindrem una planificació. Tenim la intenció de fer una implementació immediata de la zona de baixes emissions, perquè crec que s’ha de jugar amb aquest equilibri gairebé impossible entre la responsabilitat mediambiental i la responsabilitat ciutadana. És a dir, quan es posa en marxa d’una manera radical aquesta normativa de les zones de baixes emissions, estàs condemnant molta gent a canviar un vehicle sense tenir els recursos suficients per poder-lo canviar. Per tant, estàs supeditant la mobilitat dels veïns i veïnes. Implementar una zona de baixes emissions a Premià abans que ningú altre podria generar un perjudici respecte d’altres municipis, i sobretot, mentre tinguem cues i trens absolutament plens de gent amb incompliments d’horaris i de serveis brutals a Renfe, amb un transport públic per carretera que fa que la gent vagi dreta dins els busos a Barcelona, amb una connectivitat horrible entre els pobles de dalt i de baix del Maresme... El que no farem serà posar més pals a les rodes a la mobilitat de les persones. Per tant, haurem de ser molt curosos i treballar molt conjuntament amb altres ajuntaments de la zona per intentar anar a l’una i aconseguir aquest equilibri.

Ho sabrem quan vagin avançant. De moment n’hem fet dues i de totes maneres la voluntat de posar en marxa les audiències públiques responia també a la necessitat d’ordenar la part final dels plens municipals. A Premià de Mar no estava regulat, es deixava parlar a tothom i al final els plens es convertien, sobretot en aquesta última època de la implantació del sistema de recollida, en debats, en crits, en insults, en desqualificacions. Moments molt desagradables que no són dignes d’un ple municipal. Aleshores, per unanimitat de tots els partits polítics es va posar en marxa l’audiència pública. Si és la manera de vehicular o de donar més veu a la ciutadania, ho veurem quan tinguem ja una certa trajectòria i crec que encara és aviat per treure conclusions.

Jo crec que l’oposició fa el seu paper i que aquí a Premià tenim les dues maneres de fer-ne. Tenim, majoritàriament, una oposició crítica però constructiva, amb ganes de parlar, amb qui es pot arribar a acords, depenent del tema i depenent de la dimensió de la problemàtica. On som capaços d’arribar a acords tot i les diferències ideològiques que hi ha entre els partits, tant a la nostra dreta com a la nostra esquerra. I després, malauradament, també tenim l’oposició del barrufet rondinaire, que predica allò que tot està malament, tot és horrible i que tot s’hauria de fer segons els ajuntaments del seu color. El nostre equip de govern sempre hem estat oberts a tothom. Com a exemple, la regidora d’Hisenda, la Marta Ariño, que és la que gestiona la negociació dels pressupostos, sempre aspira a aprovar uns pressupostos per unanimitat. Sempre li diem que és molt complicat això.

Tenim grans reptes per intentar consolidar i convertir Premià en la capital comercial del Baix Maresme, que crec que legítimament li correspon. Però també per intentar equilibrar aquestes noves formes amb el comerç del centre i el comerç del port, que és un àmbit que està funcionant molt bé i que no volem que en cap cas afecti el centre. A Premià tenim un eix comercial que s’estructura a partir de la Gran Via, aquest 2025 hi ha prevista la urbanització del carrer Jacint Verdaguer, que és el carrer de sobre i que històricament havia estat també comercial. El que volem és obrir el carrer, convertir-lo en una plataforma única, fer un debat amb els veïns i els comerços per veure com solucionem el tema de l’aparcament, buscar noves fórmules perquè la gent pugui accedir fàcilment als comerços i intentar consolidar aquest eix comercial que seria mercat municipal, Jacint Verdaguer, Gran Via, i més els carrers propers, que serien el Doctor Fleming, Pilar i Enric Granados. Aquí també incloem la proposta de traslladar el mercat municipal a Can Sanpere, que és molt a prop. Per tant, sí que tenim, jo crec, un compromís important pel comerç del centre perquè Premià ha de consolidar-se i ha de convertir-se de manera clara en la capital del comerç al Baix Maresme.