Esquerra fixa el nou rumb

Després de l’elecció en dues voltes d’Oriol Junqueras com a president del partit, ERC afronta ara la segona fase del seu procés congressual, que culminarà amb el plenari del consell nacional el 15 i 16 de març a Ca n’Oliveras, a Martorell. Serà aleshores quan previsiblement s’haurien d’aprovar les tres ponències –estratègica, política i d’estatuts– que marcaran el full de ruta i la línia política per als propers quatre anys en una organització que, com es va constatar el 14 de desembre quan Junqueras en va guanyar el lideratge, està fortament dividida. La cita del març podria esdevenir la segona part de la dura contesa viscuda al desembre. No en va, malgrat que els documents congressuals han estat elaborats per persones que majoritàriament no formen part de la nova direcció, ni Nova Esquerra Nacional –llista afí a Marta Rovira encapçalada per Xavier Godàs i Alba Camps– ni tampoc Foc Nou –la candidatura liderada per Helena Solà i Alfred Bosch– no han volgut participar de la redacció. I aquests últims ja treballen per esmenar-los. La cúpula d’Esquerra els ha enviat aquesta setmana a la militància.

Objectiu: 2031

Sota el clarificador títol Objectiu 2031: assolir la majoria social a favor de la independència la ponència estratègica fixa el nou rumb d’ERC amb un horitzó de sis anys per “construir les condicions que ens permetin consolidar una majoria social i política favorable al projecte de la República Catalana”. La data és simbòlica perquè coincideix amb el centenari del naixement d’Esquerra, de la proclamació de la República i de l’establiment de la Generalitat republicana, però també pràctica perquè se celebren eleccions municipals. Amb aquest límit temporal, la ponència aposta per “la construcció de sobiranies nacionals i reforçar el marc institucional català” i, en paral·lel a aquest rearmament, per “treballar per reduir la presència de l’Estat espanyol al territori, de tal manera que siguin les institucions i els agents propis els que regeixin tots els àmbits de la vida de la ciutadania”.

El text referma l’aposta pels valors fundacionals d’ERC i el vincle entre la lluita social i l’emancipació nacional, així com per “un catalanisme inclusiu davant de l’onada reaccionària”. També fa crítica de l’actual situació que viu un independentisme “fragmentat, sense rumb, sense estratègia compartida i desmobilitzat”, però amb una gran influència tant al Congrés com al Parlament de Catalunya. Advoca per treure’n partit mentre es fa via cap a l’autodeterminació. “Treballarem pel referèndum inevitable, per uns nous 1 i 3 d’octubre que ens duguin a la proclamació de la República Catalana, que és el nostre objectiu irrenunciable i per al qual no podem descartar, d’antuvi, cap via democràtica”, sosté una ponència que en les 16 planes no esmenta la via unilateral, tampoc posa data a l’eventual referèndum i enterra, per omissió, l’acord de claredat que va protagonitzar l’anterior congrés, amb l’aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a gran avalador.

Auge, caiguda i recuperació

Més Esquerra Republicana, més nació, més societat i més país és el títol de la ponència política, que fa una anàlisi de l’actual situació en què s’ha obert “una nova etapa després d’una dècada de creixement de l’independentisme”. El text, analitza “l’auge i caiguda electoral” d’ERC admetent que els republicans van viure el seu millor resultat el 2017 gràcies a la incorporació a l’independentisme “de nous votants d’esquerres”, en concret dels comuns i del PSC. “Un vot prestat” que, reconeix, no es va poder fidelitzar, al qual se li va afegir un descens en el suport electoral, especialment per part de les dones i els joves. Des d’Esquerra es vol “reconnectar amb la ciutadania” per “tornar a ser un partit gran, referent i guanyador, capaç de transformar i fer que les coses passin”. Es vol fer a base d’enfortir el municipalisme, és a dir, afermant “el partit des de la base” per esdevenir el referent tant a les àrees metropolitanes com a les zones rurals. Entre les propostes, els republicans aposten pel traspàs de les competències en immigració, el compliment de l’acord pel finançament singular i aposten per reclamar a mitjà termini la transferència dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.

Investigacions amb més garantia

La tercera de les ponències, més tècnica, és la d’estatuts. Amb la polèmica dels cartells contra els germans Maragall encara cuejant i activada la comissió de la veritat presidida per Joan Tardà que pretén aclarir el lamentable episodi, un dels canvis que es planteja és que les investigacions susceptibles d’acabar en expedients sancionadors a algun militant, com aquesta, hagin de passar per la comissió de garanties abans d’arribar a l’executiva. Fins ara, com recull l’ACN, si el responsable de compliment feia una investigació l’informe anava directament a la cúpula. Amb aquest pas intermedi es vol dotar de més garantia el procés i evitar que les conclusions depenguin d’un òrgan unipersonal. En cas de discrepàncies entre compliment i garanties, es vol reformar els estatuts perquè la comissió de revisió disciplinària pugui arbitrar-hi.

Les tres ponències es poden esmenar fins al 18 de febrer i es debatran territorialment fins al 4 de març. Des de l’endemà i fins al 12 de març encara hi haurà un termini per resoldre les al·legacions.