Esquerra fixa el nou rumb

Després de l’elecció en dues vol­tes d’Oriol Jun­que­ras com a pre­si­dent del par­tit, ERC afronta ara la segona fase del seu procés con­gres­sual, que cul­mi­narà amb el ple­nari del con­sell naci­o­nal el 15 i 16 de març a Ca n’Oli­ve­ras, a Mar­to­rell. Serà ales­ho­res quan pre­vi­si­ble­ment s’hau­rien d’apro­var les tres ponències –estratègica, política i d’esta­tuts– que mar­ca­ran el full de ruta i la línia política per als pro­pers qua­tre anys en una orga­nit­zació que, com es va cons­ta­tar el 14 de desem­bre quan Jun­que­ras en va gua­nyar el lide­ratge, està for­ta­ment divi­dida. La cita del març podria esde­ve­nir la segona part de la dura con­tesa vis­cuda al desem­bre. No en va, mal­grat que els docu­ments con­gres­su­als han estat ela­bo­rats per per­so­nes que majo­ritària­ment no for­men part de la nova direcció, ni Nova Esquerra Naci­o­nal –llista afí a Marta Rovira encapçalada per Xavier Godàs i Alba Camps– ni tam­poc Foc Nou –la can­di­da­tura lide­rada per Helena Solà i Alfred Bosch– no han vol­gut par­ti­ci­par de la redacció. I aquests últims ja tre­ba­llen per esme­nar-los. La cúpula d’Esquerra els ha enviat aquesta set­mana a la militància.

Objec­tiu: 2031

Sota el cla­ri­fi­ca­dor títol Objec­tiu 2031: asso­lir la majo­ria social a favor de la inde­pendència la ponència estratègica fixa el nou rumb d’ERC amb un horitzó de sis anys per “cons­truir les con­di­ci­ons que ens per­me­tin con­so­li­dar una majo­ria social i política favo­ra­ble al pro­jecte de la República Cata­lana”. La data és simbòlica perquè coin­ci­deix amb el cen­te­nari del nai­xe­ment d’Esquerra, de la pro­cla­mació de la República i de l’esta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana, però també pràctica perquè se cele­bren elec­ci­ons muni­ci­pals. Amb aquest límit tem­po­ral, la ponència aposta per “la cons­trucció de sobi­ra­nies naci­o­nals i reforçar el marc ins­ti­tu­ci­o­nal català” i, en paral·lel a aquest rear­ma­ment, per “tre­ba­llar per reduir la presència de l’Estat espa­nyol al ter­ri­tori, de tal manera que siguin les ins­ti­tu­ci­ons i els agents pro­pis els que regei­xin tots els àmbits de la vida de la ciu­ta­da­nia”.

El text referma l’aposta pels valors fun­da­ci­o­nals d’ERC i el vin­cle entre la lluita social i l’eman­ci­pació naci­o­nal, així com per “un cata­la­nisme inclu­siu davant de l’onada reac­cionària”. També fa crítica de l’actual situ­ació que viu un inde­pen­den­tisme “frag­men­tat, sense rumb, sense estratègia com­par­tida i des­mo­bi­lit­zat”, però amb una gran influència tant al Congrés com al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Advoca per treure’n par­tit men­tre es fa via cap a l’auto­de­ter­mi­nació. “Tre­ba­lla­rem pel referèndum ine­vi­ta­ble, per uns nous 1 i 3 d’octu­bre que ens duguin a la pro­cla­mació de la República Cata­lana, que és el nos­tre objec­tiu irre­nun­ci­a­ble i per al qual no podem des­car­tar, d’antuvi, cap via democràtica”, sosté una ponència que en les 16 pla­nes no esmenta la via uni­la­te­ral, tam­poc posa data a l’even­tual referèndum i enterra, per omissió, l’acord de clare­dat que va pro­ta­go­nit­zar l’ante­rior congrés, amb l’ales­ho­res pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, com a gran ava­la­dor.

Auge, cai­guda i recu­pe­ració

Més Esquerra Repu­bli­cana, més nació, més soci­e­tat i més país és el títol de la ponència política, que fa una anàlisi de l’actual situ­ació en què s’ha obert “una nova etapa després d’una dècada de crei­xe­ment de l’inde­pen­den­tisme”. El text, ana­litza “l’auge i cai­guda elec­to­ral” d’ERC adme­tent que els repu­bli­cans van viure el seu millor resul­tat el 2017 gràcies a la incor­po­ració a l’inde­pen­den­tisme “de nous votants d’esquer­res”, en con­cret dels comuns i del PSC. “Un vot pres­tat” que, reco­neix, no es va poder fide­lit­zar, al qual se li va afe­gir un des­cens en el suport elec­to­ral, espe­ci­al­ment per part de les dones i els joves. Des d’Esquerra es vol “recon­nec­tar amb la ciu­ta­da­nia” per “tor­nar a ser un par­tit gran, refe­rent i gua­nya­dor, capaç de trans­for­mar i fer que les coses pas­sin”. Es vol fer a base d’enfor­tir el muni­ci­pa­lisme, és a dir, afer­mant “el par­tit des de la base” per esde­ve­nir el refe­rent tant a les àrees metro­po­li­ta­nes com a les zones rurals. Entre les pro­pos­tes, els repu­bli­cans apos­ten pel traspàs de les com­petències en immi­gració, el com­pli­ment de l’acord pel finançament sin­gu­lar i apos­ten per recla­mar a mitjà ter­mini la trans­ferència dels aero­ports de Girona, Reus i Saba­dell.

Inves­ti­ga­ci­ons amb més garan­tia

La ter­cera de les ponències, més tècnica, és la d’esta­tuts. Amb la polèmica dels car­tells con­tra els ger­mans Mara­gall encara cue­jant i acti­vada la comissió de la veri­tat pre­si­dida per Joan Tardà que pretén acla­rir el lamen­ta­ble epi­sodi, un dels can­vis que es plan­teja és que les inves­ti­ga­ci­ons sus­cep­ti­bles d’aca­bar en expe­di­ents san­ci­o­na­dors a algun mili­tant, com aquesta, hagin de pas­sar per la comissió de garan­ties abans d’arri­bar a l’exe­cu­tiva. Fins ara, com recull l’ACN, si el res­pon­sa­ble de com­pli­ment feia una inves­ti­gació l’informe anava direc­ta­ment a la cúpula. Amb aquest pas inter­medi es vol dotar de més garan­tia el procés i evi­tar que les con­clu­si­ons depen­guin d’un òrgan uni­per­so­nal. En cas de dis­crepàncies entre com­pli­ment i garan­ties, es vol refor­mar els esta­tuts perquè la comissió de revisió dis­ci­plinària pugui arbi­trar-hi.

Les tres ponències es poden esme­nar fins al 18 de febrer i es deba­tran ter­ri­to­ri­al­ment fins al 4 de març. Des de l’endemà i fins al 12 de març encara hi haurà un ter­mini per resol­dre les al·lega­ci­ons.