L’Audiència confirma l’arxivament de les tortures a un sindicalista

L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’arxivament que va dictar el jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona de la querella del sindicalista Carles Vallejo contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures a la comissaria de la Via Laietana a principis dels anys 70 mentre estava detingut.

Gràcies a l’aprovació de la llei de memòria democràtica, la fiscalia es va pronunciar per primer cop a favor de l’admissió a tràmit d’una querella per crims del franquisme. Malgrat això, el jutjat no va acceptar els arguments de Vallejo ni del ministeri públic, que ara l’Audiència també ha denegat. L’acusació particular pensa recórrer en instàncies internacionals.

La resolució es basa en els arguments habitualment esgrimits en els arxivaments de querelles per crims del franquisme: la prescripció dels delictes i el principi de legalitat i irretroactivitat de les normes penals, segons el qual en el moment dels fets no existia com a tal el delicte de crims de lesa humanitat. El tribunal considera que la llei d’amnistia del 1977 no queda anul·lada per la llei de memòria democràtica ni els tractats internacionals, i obre la via per a la reparació i el dret a la veritat més enllà de la via penal.

La fiscalia deia que la nova llei de memòria democràtica “imposa” a l’Estat el “deure” d’investigar les possibles violacions del dret internacional en matèria de drets humans i dret humanitari que s’haguessin produït durant la Guerra Civil i el franquisme. Amb aquesta nova legislació i l’anàlisi de la jurisprudència estatal i internacional i dels tractats i convenis internacionals, la fiscalia concloïa que “no procedeix la inadmissió de ple de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d’adoptar una decisió sobre la continuació del procediment”.

En el seu informe favorable a l’admissió de la querella, el ministeri fiscal recordava l’obligació de garantir no només el dret a la justícia sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes, ja que aquests drets són els “principis que articulen el dret internacional en matèria de drets humans i del dret internacional humanitari, així com de la mateixa llei de memòria democràtica”.

El novembre del 2022, sota el lema Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria, una desena d’entitats, entre les quals Irídia i Òmnium, van presentar una querella criminal en el cas Vallejo. Aquesta acció va emprendre’s poques setmanes després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica i al·ludia a crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant.

Arran de l’arxivament per part de l’Audiència, Irídia i Òmnium ja estan estudiant les vies internacionals per denunciar que els tribunals de l’Estat espanyol estan desestimant totes les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme.