política
El CEO de la BPA apunta a Fernández i Rajoy
El banquer Joan Pau Miquel només té nacionalitat andorrana, però va pagar amb 22 mesos de presó preventiva i sis mesos més d’arrest domiciliari –a més de tenir encara tots els béns embargats– el lawfare de les clavegueres de l’Estat espanyol contra el procés independentista. “Va ser extremadament dur. Es van emportar 50 anys d’una entitat, la Banca Privada d’Andorra, i la vida de 700 empleats. Som víctimes d’un atac contra els nostres drets i la nostra honorabilitat per una operació que segurament es va gestar molt a prop del Congrés per policies que ho farien tot per Espanya i dirigits per polítics sense escrúpols ni moral”, va relatar el conseller delegat (CEO) de la BPA a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya, que ahir es va endinsar en la trama andorrana nascuda d’una doble especulació policial: que Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras tenien diners a la BPA i que allò enterraria l’independentisme. Quan el diputat Josep Pagès (Junts) li va preguntar si Espanya va violar la sobirania d’Andorra amb una intervenció il·legítima, Joan Pau Miquel va ser rotund en la denúncia i va apuntar a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz com a ordidor de tot i a Mariano Rajoy com a responsable últim. “És Celestino Barroso qui ve de Madrid per amenaçar-me i és evident que això afecta la sobirania d’un país tercer. Ell es pensava que era a Sòria quan es trobava en un país tercer”, va relatar. “Que Fernández Díaz actués sol o amb coneixement del president del govern, jo, avui, no ho puc assegurar. Però un dia ho demostraré tot”, va reblar el CEO de la BPA.
Miquel considera que va patir una “operació de lawfare d’èxit” de la qual és un “dany col·lateral”. “Transcorreguts 10 anys, no existeix ni una sola acusació a la direcció de l’entitat que permetés a cap client blanquejar capitals”, va recordar.
Les dades dels Pujol
El banquer va negar que l’origen de les dades dels Pujol fos la BPA. “Jo no tinc totes les respostes, però és clar que es va forçar la intervenció del banc per obtenir els comptes de clients nacionalistes catalans. Els funcionaris de policia Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas no van aconseguir l’accés a una informació que no existia i van posar fi a un banc que tenia una quota de mercat del 20% i pesava el 4% del PIB”, va relatar. Rufián va retreure a Rafa Hernando (PP) que rigués davant el relat d’un empresonament injust en l’època de Rajoy. En el seu torn, Hernando va atacar Miquel acusant-lo de buscar diners amb el cas. Per Miquel, Fernández Díaz era “l’organitzador” de tot –“I després es pensa que anant a missa de tant en tant expia les culpes!”, va ironitzar– i no és casual que Rajoy fes una visita oficial d’estat a Andorra el 8 de gener del 2015.
Barroso i Martín Blas
La causa va arrencar el setembre del 2016 arran de la declaració judicial davant la batlle instructora Canòlic Mingorance del president de la BPA, Higini Cierco, que va relatar com a partir del 2014 ell i Miquel van ser coaccionats i extorquits, primer per l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, i més tard per Martín Blas, cap d’assumptes interns entre el 2012 i el 2015 i que en la missió es presentava com a Félix Rodríguez.
“Ni somio la restitució”
L’extorsió consistia en l’exigència d’entregar els suposats comptes bancaris andorrans de Pujol, Mas i Junqueras sota l’amenaça de tancar la BPA i la filial Banco Madrid. Totes dues entitats van ser liquidades el 10 de març del 2015. “La restitució és difícil i ja ni hi somio. Però es podria començar per l’honorabilitat de les persones”, va exposar Miquel ahir al Congrés.
Gràcies a la tenacitat de l’advocat Agustí Carles (Drets), que aviat va vincular Martín Blas (el fals Félix) amb el del cas Pequeño Nicolás, la querella inicial –coordinada amb l’advocat andorrà de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), Alfons Clavera– contra Martín Blas i Barroso es va ampliar al superior o DAO, Eugenio Pino, i a l’inspector en cap Bonifacio Díez. Una segona querella, admesa a tràmit l’agost del 2020, hi incloïa ja els responsables polítics de l’operació Catalunya: Rajoy, Montoro (Hisenda), Fernández Díaz (Interior), l’exsecretari d’estat d’Interior Francisco Martínez i l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó.
FinCEN i Patriot Act
El documental L’estafa d’Andorra, d’Eric Merola i disponible a YouTube, indaga en un fet poc conegut i clau en la trama: el FinCEN (Financial Crimes Enforcement and AntiMoney Laundering Network del Departament del Tresor dels Estats Units) té el poder de tancar qualsevol banc del món amb una simple nota de premsa, anomenada Secció 311, que és part de la Patriot Act, sense requerir cap prova de delicte i només amb el pretext de “protegir el sistema financer mundial”. La policia espanyola va ser l’encarregada d’oferir al FinCEN proves falses de blanqueig i això va portar els EUA a liquidar la BPA amb una nota de la Secció 311. Com va recordar Miquel ahir, la nota del Sepblac (Unitat d’Intel·ligència Financera d’Espanya) –dirigit llavors pel gironí Juan Manuel Vega Serrano– que origina tot el cas és encara avui “secreta i reservada”.