El llegat de Navalni continua viu un any després

El president rus, Vladimir Putin, va celebrar, l’últim dia de l’any passat, el 25è aniversari en el poder, cada vegada més absolut. En aquest quart de segle, tots els seus oponents han estat eliminats –políticament, civil o física–, i la sagnia no s’atura. El grup de drets humans rus OVD-Info va denunciar, al desembre, un augment de les morts provocades, el 2024, per la repressió política a les presons russes, quatre, entre les quals destacava la del líder opositor Aleksei Navalni, que va morir sobtadament en una presó de l’àrtic siberià avui fa just un any.

Putin, que durant anys va evitar dir el nom del seu principal enemic intern, s’hi va referir per primera vegada com a “senyor Navalni” un mes després de la mort. Va dir, aleshores, que la defunció havia estat “un succés trist” i va revelar que l’opositor estava inclòs en un intercanvi. Però pocs se’l van creure. L’advocat, polític i activista rus ja va patir el 2020 un intent d’assassinat, que va atribuir al Servei Federal de Seguretat. Navalni va ser enverinat abans d’agafar un vol entre Tomsk i Moscou, que va haver d’aterrar d’emergència. L’opositor va salvar la vida en traslladar-se a Alemanya, on es va recuperar. Allà, les proves toxicològiques van trobar rastres de l’agent nerviós novitxok, però el Kremlin va rebutjar les acusacions.

Malgrat les advertències perquè no ho fes, Navalni va decidir tornar a Rússia. I només arribar a l’aeroport de Xermétievo de Moscou, el 17 de gener del 2021, el van detenir. Navalni no tornaria a sortir, viu, de la presó. El 16 de febrer del 2024, el servei penitenciari va anunciar la seva mort, just un dia després d’haver comparegut per videoconferència en un judici, amb aparent bon estat de salut, i en què fins i tot feia broma. Les autoritats es van negar durant tres dies a lliurar el cos del dissident a la seva mare.

En vida, Navalni va ser un indiscutible dirigent opositor, que el 2011 va organitzar les protestes més multitudinàries al país des de la caiguda de la Unió Soviètica. La seva mort va provocar una onada d’indignació que no es veia des d’aleshores. Malgrat les lleis que reprimeixen la llibertat d’expressió, molts russos van sortir a protestar i van anar al seu enterrament. I, en les eleccions presidencials del 17 de març, els votants van respondre a la crida que Navalni havia fet poc abans de morir d’acudir als col·legis electorals al migdia, provocant vistoses cues a diverses ciutats.

En el seu llegat, destaca haver destapat la corrupció del sistema erigit per Putin des del tombant de segle. El 2021, va publicar una investigació sobre “el Palau de Putin”, que ha rebut més de 130 milions de visualitzacions a Youtube. A més, va burlar la maquinària electoral fraudulenta del Kremlin amb l’anomenat “vot intel·ligent”, per concentrar el vot en els candidats opositors. Tot i haver estat un nacionalista rus a l’inici de la seva trajectòria, no va dubtar a criticar l’invasió d’Ucraïna. I, després de mort, va continuar sent el pitjor malson de Putin, amb el seu llibre de memòries, Patriota, publicat el passat octubre.

Fa només dos dies, el Regne Unit va anunciar sancions contra tres persones del cercle de Putin: el viceministre de Defensa, Pavel Fradkov; Vladímir Selin, cap d’un departament del Ministeri, i l’empresari Artem Chaika. Tots tres surten a la llista de personalitats corruptes que va elaborar Navalni.