memòria democràtica
Suport de l’Ateneu a la campanya per tancar la prefectura de Via Laietana
Pablo Morales exposa el seu testimoni de quan va ser detingut i torturat el 1972 per la Guàrdia Civil a Mataró
La campanya per tancar la prefectura superior de la policia espanyola a Barcelona i convertir-la en un espai de memòria segueix sumant suports de la societat civil. Si fa unes setmanes era el CIEMEN, amb el seu president, David Minoves, avui ha estat la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, qui ha mostrat l’adhesió de l’entitat que presideix al manifest internacional que propugna la fi de la presència policial a Via Laietana.
Passola ha intervingut en l’acte celebrat davant la prefectura, a la Via Laietana de Barcelona, on s’hi han aplegat més de dues-centes persones. L’acte es fa el primer i tercer dimarts de cada mes organitzat per la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC.
La presidenta de l’Ateneu ha recordat la seva experiència personal, de quan era petita i vivia a prop de la prefectura “i els pares ens deien que en passar-hi no miréssim i anéssim ràpid”. Passola ha demanat el traspàs de l’edifici a la Generalitat i també del seu arxiu i ha acabat amb un “fora la policia de Via Laietana”.
L’Ateneu barcelonès es troba immers en el procés electoral de renovar els seus càrrecs directius amb dues candidatures, una de continuista, i una altra que encapçala l’historiador Jordi Casassas. Des d’aquesta candidatura també se secunda la campanya pel tancament de la prefectura i la decisió de la junta actual de l’entitat d’adhesió al manifest.
Amb Passola, ha intervingut Pablo Morales, que ha explicat la seva experiència personal quan el 1972 va ser detingut amb només 18 anys. Morales era un militant de Comissions Obres i les Joventuts Comunistes que duia a terme la seva activitat a Mataró, ciutat on vivia.
Va ser detingut amb el seu germà, Ramon, després d’un sabotatge en una fàbrica amb el qual no hi tenia res a veure. “Tot va ser una farsa”, explica. Morales va ser salvatgement torturat a la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró, cos que es va distingir per la seva brutalitat, com ho demostra les fotografies que es van fer de Francisco Téllez el 1976 després de passar per les mans dels agents de la benemèrita.
El cas de Pablo Morales té una singularitat: “Es dóna la circumstància que el jutge de Mataró que em va atendre va anotar les tortures que jo li vaig relatar i així van quedar en el sumari. Arran d’aquest comportament va ser represaliat i traslladat de jutjat”.