Centrats en el dia a dia
Govern i oposició de Mollerussa coincideixen que cal prioritzar les polítiques i serveis quotidians
Marc Solsona, del PDeCAT, ha aconseguit mantenir l’alcaldia amb un acord amb Junts i el PSC
ERC lidera l’oposició reclamant un millor funcionament del manteniment de la ciutat
Mollerussa és la capital del Pla d’Urgell, una comarca agrícola que va tenir un desenvolupament molt pronunciat gràcies al canal d’Urgell, que rega la pràctica totalitat de les terres de la comarca, donant peu a una agricultura intensiva que va aportar molta prosperitat durant el segle XX. Nufri, un dels gegants del sector fructícola al país, té la seu als afores de Mollerussa, ja en terme municipal de Golmés. També s’han situat a Mollerussa grans empreses de la indústria alimentària, com ara la lletera Puleva o empreses del sector porcí. Durant les darreres dècades, l’autovia A-2 ha omplert de polígons i naus l’eix entre Lleida i Cervera, amb Mollerussa en una situació central. Tot això ha facilitat un creixement de Mollerussa des dels anys 2.000 fins avui en habitants i PIB, fins al punt que el seu terme municipal ja ha esgotat la possibilitat de nous habitatges.
Marc Solsona n’és l’alcalde des del 2010. Llavors era una de les figures emergents de CiU i, en diferents períodes, va ocupar escó al Congrés espanyol i també al Parlament català. Amb el trencament entre les diferents branques del PDeCAT, Solsona es va mantenir amb el sector que va rebutjar unir-se a Junts, i el 2023 es va presentar a les eleccions amb l’agrupació electoral Mollerussa Primer, integrada dins del paraigua municipalista del PDeCAT, Pacte Local.
Malgrat la divisió del vot de l’espai de l’antiga CiU, Solsona ha pogut mantenir l’alcaldia, que tenia amb majoria absoluta des del 2011, gràcies a un acord a tres bandes, amb Junts i amb el PSC. Les prioritats del mandat, segons l’actual equip de govern, és reforçar les polítiques del dia a dia (neteja, manteniment, enllumenat, via pública, seguretat) mentre es recullen els fruits de les inversions i equipaments treballats amb altres administracions durant els mandats anteriors. Aquest mandat, Mollerussa estrenarà centre d’atenció primària amb urgències, que no tenia, i serà la seu del segon gran complex policial de Ponent, amb una àrea bàsica policial compartida que acollirà serveis descentralitzats d’investigació i altres unitats. Durant els darrers anys, s’ha fet a la ciutat una remodelació del centre històric, amb la creació d’una gran àrea de vianants, i ara la prioritat de l’Ajuntament és assegurar el manteniment i el bon estat de carrers i enllumenat en tots els sectors del municipi. Pel que fa a la via pública, a més, s’ha fet un acord per suprimir els passos de la via del tren, però millorar la mobilitat i els accessos, i una passarel·la de vianants i bicicletes que creuarà l’autovia cap a Palau d’Anglesola. També s’està treballant en una variant nord, per intentar treure trànsit al centre de la ciutat, travessada per l’antiga N-II, amb un volum encara important de trànsit de pas durant les hores clau del dia.
Recanvi a l’oposició
L’oposició coincideix que la prioritat de l’acció municipal hauria de ser la millora dels serveis del dia a dia. Perquè, segons el grup d’ERC, aspectes com ara el manteniment dels carrers o el funcionament del servei municipal de recollida de residus s’han deixat anar fins al punt que el seu funcionament és molt deficient, segons l’actual portaveu del grup d’ERC, Letícia Carné. Si les eleccions del 2023 no van anar bé al grup de l’alcalde, que va perdre la majoria absoluta que tenia des de feia més d’una dècada, tampoc va anar gens bé al principal grup de l’oposició des del 2015, ERC, que es presentava com l’alternativa de govern però no va poder beneficiar-se del desgast del govern municipal ni de la divisió del seu espai polític. Va baixar de 5 a 3 regidors, i el seu cap de llista des del 2015 i diputat al Parlament la legislatura del 2021, Engelbert Montalà, va renunciar a l’acta de regidor i va deixar pas a la renovació dins del grup municipal.
Recuperar habitatges
Un dels temes centrals del mandat és l’habitatge, en un municipi que ha esgotat ja el seu terme municipal. La falta d’habitatge assequible provoca que els fills de la població hagin de buscar habitatge als pobles de la vora. L’Ajuntament ha fet un estudi amb el qual ha detectat 860 pisos buits al terme municipal, dels quals 170 es troben al centre històric. Aquests 860 pisos buits són el 15% dels 5.500 pisos construïts a la ciutat. La major part dels pisos habitats els ocupen els seus propietaris, un percentatge molt baix són de lloguer.
Localitzar pisos buits
L’Ajuntament ha iniciat una campanya per intentar mobilitzar els pisos buits i aconseguir que surtin al mercat, intentant localitzar els propietaris i proposant-los que els posin a lloguer. Aquest mes de gener els propietaris ja han començat a rebre trucades per conèixer les seves circumstàncies i valorar possibles solucions.
L’estratègia també passa per identificar els edificis i estructures que van quedar a mig fer a causa de la crisi immobiliària del 2008 i que han restat en estat d’abandonament. Segons l’estudi sobre l’habitatge encarregat pel municipi i presentat el mes de gener passat, a Mollerussa hi ha 147 estructures inacabades, la majoria paralitzades arran de la crisi del sector de la construcció. Actualment, 40 d’aquestes ja s’han reincorporat al mercat després de regularitzar la seva situació legal, i 40 més ho faran aviat, amb els tràmits administratius avançats.
L’encàrrec d’aquest estudi sobre la situació de l’habitatge a Mollerussa, a l’entitat sense ànim de lucre Social House, ha estat fruit de la necessitat detectada a través de la Taula d’Habitatge Municipal, un òrgan de participació impulsat pel consistori l’abril del 2022 i format per representants municipals, d’entitats socials i del sector immobiliari de la ciutat per tenir una diagnosi real en matèria d’habitatge i definir estratègies que hi facilitin l’accés.
A més, el consistori ja ha entregat a la Generalitat una llista amb 5.000 metres quadrats de sòl públic i immobles inacabats que poden ser susceptibles de rebre les ajudes que s’ofereixin a través del programa de creació d’habitatge públic, pel qual es preveu la construcció de 50.000 habitatges abans del 2030.
