Endreçant les escombraries

Una de les patates calentes d’aquest mandat a Girona és la implementació del nou model de recollida selectiva. Un sistema de reciclatge imprescindible per a la preservació del medi ambient i perquè, indefectiblement, així ho imposa la Unió Europea. L’obligatorietat, però, no eximeix dels maldecaps que està generant, pel fet de comportar un canvi d’hàbits important entre la ciutadania i per l’envergadura del projecte, que conjuga el porta a porta amb contenidors intel·ligents, segons el sector de la ciutat, i que implica que l’Ajuntament, l’empresa concessionària i els veïns hagin de trobar una sintonia que no sempre s’ha modulat com calia. Les versions són diverses segons qui escoltes: hi ha qui diu que s’ha aplicat amb massa presses, d’altres addueixen que informar no és el mateix que comunicar –i que de comunicació n’ha faltat en moltes ocasions– i també hi ha els que argumenten que el sistema ja venia aprovat del mandat anterior, amb desajustos que en aquell moment no es van valorar. El cert és que, de mica en mica, la ciutat va integrant aquesta nova manera de gestionar les escombraries, tot i que la implementació encara ha d’arribar a tots els barris. Aquell suflé inicial de queixes i crítiques sembla que va a la baixa i que la ciutat va paint un canvi que afecta el dia a dia de la gent, i això sempre és de mal gestionar.

El debat sobre si la ciutat està bruta o neta no ve d’ara. També era recurrent durant el mandat anterior, amb Marta Madrenas a l’alcaldia. Però sí que en aquesta etapa de transició de recollida selectiva s’han vist imatges reiterades de contenidors a vessar i envoltats per desenes de bosses d’escombraries, que en ocasions fins i tot dificultaven el trànsit dels vianants. Aquí també hi jugava la picaresca dels veïns, que per evitar la quadratura del nou sistema s’abocaven al turisme d’escombraries i se n’anaven amb les bosses a d’altres sectors de la ciutat que encara no tinguessin implementat el nou sistema. Ara, com que els contenidors intel·ligents cada vegada van a més, la jugada ja no és tan fàcil de fer i les acumulacions de bosses ja no són habituals.

Aquest, dèiem, és un dels principals temes de gestió que ha hagut d’afrontar l’equip de govern format per Guanyem, Junts i ERC, l’únic de caire independentista de totes les capitals de demarcació catalanes. I, malgrat aquest punt en comú, els models de ciutat que propugnen els uns i els altres són en molts aspectes diferents, que s’allunyen de l’àrea de confluència. I això és el que sempre ha posat en el punt de mira aquesta aliança, tot i que amb el pas del temps els socis de govern han sabut trobar un equilibri, malgrat les friccions evidents, que els ha donat l’estabilitat necessària. De moment, ja han aprovat dos pressupostos –cosa que no pot dir tothom– i s’acosten cap al meridià d’aquest mandat, malgrat que no tothom ho augurava. Ja veurem quina és la solidesa i els moviments estratègics dels tres socis de govern quan ens anem acostant a les properes eleccions municipals. Per ara, però, el pacte es manté sòlid i, segons l’alcalde, Lluc Salellas (Guanyem), té bona salut. En l’oposició, el PSC també està definitivament ubicat en la seva nova situació, després de la sacsejada que va suposar no aconseguir l’alcaldia malgrat ser la força més votada i, després, per la marxa de puntals de la formació com són Pere Parramon (actual subdelegat del govern espanyol a Girona) i Sílvia Paneque (consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del govern de la Generalitat). S’ha erigit en el principal estilet del govern municipal, amb una fiscalització mil·limètrica i, també, en gran defensor de les iniciatives de la Generalitat, en mans del seu mateix color polític. Per la seva part, el PP i Vox, amb només un regidor cadascun, tenen una influència testimonial enmig d’aquest estira-i-arronsa polític entre tripartit i socialistes.

Pel que fa a qüestions cabdals que ha d’afrontar la ciutat, més enllà del nou sistema de recollida d’escombraries, hi trobem també l’habitatge. L’ocupació il·legal d’una casa que els seus propietaris volien reformar, que va tenir un ampli ressò mediàtic, va fixar les mirades en la gestió de l’Ajuntament, per la tramitació tardana de la llicència d’obres i l’actuació policial que es va fer, donant-se la situació surrealista de fer tornar a entrar els ocupes –després que els propietaris haguessin recuperat la casa– perquè amb uns matalassos i un fogonet van “demostrar” que hi vivien. Aquest cas no només ha servit per revisar els protocols de l’Ajuntament dels seus serveis tècnics per agilitzar la burocràcia municipal, sinó que, també, l’Audiència de Girona posteriorment va avalar els desallotjaments exprés sense autorització judicial. En tema d’habitatge, però, continua sent preocupant l’increment del preu del lloguer i la compra a la capital gironina. Seguint el camí de l’àrea metropolitana de Barcelona, el mercat s’ha encarit exponencialment, malgrat ser zona tensionada. En aquest sentit, el govern municipal té en marxa diverses iniciatives per posar al mercat en els propers anys 200 habitatges de lloguer social. També es comencen a desencallar problemes endèmics com ara la reforma dels pisos Aurora, al Pont Major, apuntalats durant anys, i la del bloc de la Creueta, que també arrossega un llarg període de degradació.

En l’àmbit veïnal i ciutadà, les reivindicacions són diverses. Les associacions de l’hotel d’entitats, que la Generalitat vol transformar en altres usos, reclamen ajut a l’Ajuntament. Al barri de Torre Gironella es queixen dels talls de llum reiterats. L’ampliació del CAP de Taialà obliga a trobar una altra ubicació per al casal de la gent gran, i les associacions veïnals s’hi oposen. A Montilivi protesten perquè no es perdi una zona verda. S’ha generat un moviment, tot i que cal dir minoritari, contra el turisme de la bicicleta i els pisos turístics. Tot això enmig de l’evolució de projectes d’envergadura com ara el futur Campus de Salut (i l’afectació al parc Jordi Vilamitjana), la proposta de transformació del barri de la Font de la Pólvora, la pacificació de la plaça Catalunya, la zona de baixes emissions i la reformulació del carrer de la Creu, entre d’altres.