Alemanya
L’últim tret de Scholz
El canceller manté la lluita per una reelecció molt improbable i amb l’horitzó de pactar una aliança liderada per Merz
Cap sondeig dona possibilitats de remuntada als socialdemòcrates, que, a més, descarten una coalició amb esquerres
Sigui a Kreuzberg, el cor del barri més multiètnic de Berlín, o a Dortmund, la ciudad de l’oest on el Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Olaf Scholz farà aquest divendres el seu últim acte de campanya, el missatge del canceller alemany és que la remuntada és possible i que els sondejos no interessen, sinó les urnes. El mateix repeteix en els debats televisats amb el seu rival, el conservador Friedrich Merz, o tots plegats amb la candidata de la ultradreta Alice Weidel i el verd Robert Habeck. És una consigna obligada de qui lluita per aconseguir el millor resultat possible i per negociar amb dignitat una nova coalició liderada per Merz. Es tornaria al format amb què va governar Angela Merkel en tres legislatures, la darrera de les quals amb Scholz com a ministre de Finances.
Tornar a aquest format no serà fàcil. Arribat el cas, Scholz probablement farà un pas al costat i deixarà que sigui un altre socialdemòcrata qui negociï amb Merz. Els plans del líder conservador inclouen retallades per als 4,5 milions de perceptors de l’anomenat bürgergeld (diner del ciutadà), el subsidi mínim per als aturats de llarga durada. Merz es proposa forçar-los a tornar a la vida laboral. Ha convertit aquest propòsit en cavall de batalla electoral, juntament amb la seva línia dura en matèria migratòria.
Merz s’orienta especialment als homes i dones que perceben aquest subsidi mínim. Són uns 570 euros, que sumats a l’ajut al lloguer i altres conceptes han creat el que, per al candidat a la cancelleria, són senzillament ganduls. Persones que viuen més o menys en la precarietat, però que no es plantegen sortir-ne i rebutgen ofertes de treball. A Alemanya hi ha uns 700.000 llocs de feina per cobrir, recorda l’aspirant conservador a la cancelleria. La manca de personal afecta tots els sectors industrials, a més del sector públic, la sanitat, l’hoteleria, la restauració i les escoles. No hi ha cap motiu per subvencionar la ganduleria en persones que podrien ocupar aquests llocs, diu el polític conservador. Olaf fScholz admet que hi ha abusos, però argumenta que aquestes persones no són les que busca l’empresari, l’amo del bar o l’administració pública. Sigui per manca de capacitació o de motivació.
Les retallades és una de les diferències entre la socialdemocràcia de Scholz i els conservadors de Merz, que sota aquest líder han abandonat la línia centrista que va representar Merkel per fer un gir cap a la dreta clàssica. La ruptura del tripartit de Scholz es va precipitar precisament per l’obstinació del tercer soci, els liberals, a mantenir el fre el deute. Tant socialdemòcrates com verds, el soci que li queda a Scholz, insistien que sense saltar o reformar aquest instrument constitucional que limita l’endeutament no es podem complir els compromisos amb l’ajut a Ucraïna i, alhora, preservar les jubilacions, els subsidis i altres eines del sistema social alemany.
Scholz arriba a la recta final de la campanya amb una intenció de vot del 15 %, la meitat del que es calcula per a Merz i cinc punts per sota dels pronòstics per a la ultradretana Weidel. A més d’insistir a no donar per perduda la reelecció, el socialdemòcrata Scholz assegura que no intentarà seguir al poder amb l’ajut de l’Esquerra o del nou populisme de Sahra Wagenknecht. Probablement tampoc no li sortirien els números: a l’Esquerra de tota la vida li pronostiquen el 7 % i a la de Wagenknecht que no arribarà al mínim del 5 % necessari per a obtenir escons. Ni sumant-hi el 14 % que s’atribueix als Verds arribarien a una majoria parlamentària. Sembla clar, doncs, que la batalla de Scholz no és per la reelecció, sinó per deixar la socialdemocràcia en la millor posició possible per ser el soci que porti Merz al poder.
Revifalla esquerrana
Quan tot feia pensar en el desmantellament de l’Esquerra, ferida de mort des de l’escissió del corrent prorús i antiasil liderat per Sahra Wagenknecht, els sondejos pronostiquen un petit miracle a favor del partit sorgit de la fusió entre el postcomunisme de l’est i la dissidència socialdemòcrata. Primer semblava que la única esperança de supervivència per a Die Linke, l’Esquerra, era un grup de tres veterans, disposats a lluitar per una victòria a cadascun dels seus districtes. És la formula de l’anomenat mandat directe, que permet accedir a escons encara que es quedi per sota del 5%, el mínim que garanteix la representació. Els elegits per a l’operació “rínxols grisos” eren Gregor Gysi, fundador del partit,Bodo Ramelow, excap del govern al land de Turíngia, i Dietmar Bartsch, excap del grup parlamentari. De cop, però, sembla que no caldrà recórrer a aquest formula: als sondejos han saltat del 3% que pronosticaven a principis d’any fins al 7% que es calcula ara. L’ascens no s’atribueix tant als “rínxols” de la veterania –que en el cas de Gysi són metafòrics, perquè no té cabell–, sinó a l’empenta de la nova líder del partit, Heidi Reichinnek. És una veu jove, present a les mobilitzacions en defensa del tallafocs contra els ultres. També representa la denúncia més contundent des del Parlament de les esquerdes aparegudes al cordó sanitari. El partit de Wagenknecht, en canvi, es comporta com una mena de souflé o foc d’encenalls. Ha perdut l’empenta amb què va començar fa un any i mig. Probablement quedarà fora del Parlament. El discurs contra la migració de Wagenknecht és semblant al d’AfD i també ho és la seva línia prorussa. Posats a decantar-se pel vot de la crispació, millor anar amb els ultres d’Alice Weidel, el rostre més present en tota la campanya alemanya, com acostuma a passar amb els extremismes.