Ja ha plegat l’alcalde de les arrossades

Pep Berga (Junts) ja no és alcalde d’Olot. “Fins aquí he arribat”, ha dit a l’últim ple que ha presidit. Berga ha estat sis anys a l’alcaldia, vuit va ser la mà dreta de l’alcalde Josep Maria Corominas (CiU i Junts) i vuit va estar a l’oposició, quatre amb el mateix Corominas i quatre amb Eudald Morera (CiU), per al qual Berga a tingut un record especial, ja que va entrar en política gràcies a aquest conegut empresari olotí, mort recentment de càncer. D’aquests vint-i-dos anys de Berga, se’n poden dir moltes. N’hi ha dues, però, que destaquen. Per una banda, la seva implicació en la gestió cultural de la ciutat, fins al punt que, durant el seu primer mandat a l’alcaldia, va voler mantenir la cartera de Cultura. Ell sempre ha dit que prové del teixit cultural de la ciutat i que hi tornarà –ha estat, per citar només dos exemples, un dels fundadors de l’Associació de cultura popular El Til·ler, un dels impulsors del Cornamusam i membre de Garrotxa Solidària–. Durant els anys de regidor de Cultura i més endavant d’alcalde, Olot ha vist néixer i créixer festivals del calat del MOT, del Lluèrnia, del Sismògraf, alguns dels quals de vocació nacional i, tal i com ha remarcat el seu amic i primer tinent d’alcalde, Estanis Vayreda, la programació teatral i musical ha fet un salt qualitatiu.

Sota la seva presidència de l’Ajuntament d’Olot, també hi ha hagut un impuls dels serveis i dels equipaments socials de la ciutat. També per citar els exemples que ha destacat el mateix Vayreda, s’ha posat en marxa el Servei de Prevenció i Atenció a les Violències i també l’escola Noima, de noves oportunitats, per als joves que han quedat fora dels sistema educatiu i laboral.

Pep Berga, però, és sobretot l’alcalde les arrossades i, abans de ser alcalde, el regidor de les arrossades. Va ser un dels fixes de les comitives convergents que feien el Camina barris, una trobada amb representants de les associacions de veïns d’Olot amb els quals feien una passejada i també era un fixe als actes que organitzaven les entitats –molts incloïen àpats populars–. Tal i com ell ha destacat sempre, això li ha donat un coneixement enorme de la ciutat, de les entitats i dels veïns. L’anècdota que ho exemplifica l’ha explicat Vayreda: durant el confinament per la Covid, va anar a buscar piles per una persona gran que vivia sola i que el va telefonar. Precisament, la gestió de la Covid és un altre dels aspecte que destaquen de la seva gestió. Olot va ser el primer municipi a habilitar ajuts per a les activitats econòmiques i el propi Berga es va fer un fart de repartir mascaretes i material divers a tot el municipi amb la seva moto.

De fet, la dedicació i el coneixement de la ciutat són els aspectes amb els quals tots els grups de l’oposició han coincidit a destacar. Al llistat de greuges, Daniel Plana (VOX) li  ha recordat que estan a les antípodes ideològicament, però li a agraït el tracte correcte. Marina Alegre (PSC) li ha retret que plegui abans d’hora i no hagi complert amb el compromís que tenia amb la ciutat, tot i que hi han vist “una oportunitat per redreçar la falta de rumb d’una ciutat que va a mig gas”. Dani Dorca (CUP) li ha reprotxat la manca de diàleg amb veïns fent referència a les polèmiques pels projectes de millora de Montolivet i el Morrot i Jordi Rubió (Activem Olot) ha lamentat que no s’hagi produït el canvi que la ciutat necessita. Finalment, Josep Quintana (ERC), al govern amb Junts, a insistit en l’exemple de dedicació que deixa Berga.

Demà, el ja exalcalde serà al seu lloc de treball de l’oficina de Benestar Social d’Olot. Diu que, després de molts anys, podrà passejar per Olot i gaudir de la ciutat, no veient papereres plenes o sentint-se culpable per un embús de trànsit. Ara, ve l’hora d’altres arrossades.