llengua
L’ús del català recupera terreny al Parlament des del declivi de Cs
Un 85% dels diputats l’utilitza majoritàriament, mentre que el volum dels que intervenen sovint en castellà a l’hemicicle passa del 30% al 15%
En les últimes dues legislatures, a partir del 2021, el català ha recuperat presència al Parlament coincidint amb el declivi i desaparició de Cs. Segons dades del Parlament a què ha tingut accés l’ agència ACN, actualment prop d’un 15% dels diputats utilitzen majoritàriament el castellà en les seves intervencions a l’hemicicle. Una xifra per sota del màxim històric de gairebé el 30% que es va assolir durant la legislatura entre el 2017 i el 2021, quan Cs va guanyar les eleccions catalanes amb 36 diputats. Actualment, 115 dels 135 diputats del Parlament intervé majoritàriament en català (85%). La xifra, però, està per sota dels anys anteriors a l’arribada de Cs al Parlament, quan l’ús del castellà era gairebé anecdòtic.
A excepció de la primera legislatura des de la restitució del Parlament (1980-1984) durant 25 anys l’ús del castellà va ser residual a l’hemicicle. Fins i tot en dues legislatures, la del 1992-1995 i la del 2003-2006, no hi havia cap diputat que utilitzés majoritàriament el castellà per dirigir-se a la resta de diputats.
Tal com indiquen les dades, el 2006 es produeix un punt d’inflexió a partir de la irrupció de Ciutadans al Parlament. En les dues primeres legislatures amb Cs, el partit liderat llavors per Albert Rivera tenia 3 diputats, i l’ús del castellà es va incrementar lleugerament. Se situa prop del 4% el 2006 i supera el 5% el 2010.
Una xifra que es dispara a mesura que Ciutadans augmenta la seva representació a la cambra catalana: a les eleccions del 2012 el partit liberal obté 9 diputats i l’ús del castellà supera el 10%; el 2015 Cs puja fins als 25 diputats i el castellà arriba al 17%. És durant la legislatura entre el 2017 i el 2021, després del referèndum de l’1-O, quan Cs guanya les eleccions a Catalunya amb 36 diputats i el nombre de diputats del Parlament que utilitza majoritàriament el castellà s’enfila fins al màxim històric de gairebé el 30%, 39 dels 135 diputats de la cambra el parlen majoritàriament.
A partir del 2021, el català comença a recuperar terreny i el nombre de diputats que intervé en castellà torna al 17%. Coincideix en el fet que Cs cau fins als 6 diputats i Vox arriba al Parlament amb 11 diputats. Segons les dades de la legislatura actual, que va començar el 10 de juny de l’any passat, hi ha 20 diputats que parlen habitualment en castellà a l’hemicicle, que suposen gairebé un 15%. Ciutadans ja no té representació al Parlament mentre que Vox ha mantingut els 11 diputats i el PPC ha passat de 3 a 15 escons.
En declaracions a l’ACN, el president del Parlament, Josep Rull, veu com una “bona notícia” que el català recuperi terreny a la cambra catalana en un “context d’emergència lingüística”. “Que a la institució que representa la sobirania del país, en termes molt majoritaris, s’utilitzi la llengua del país és exemplar i exemplaritzant. Ajuda a construir marcs mentals, des d’un punt de vista que el català és una llengua d’integració i cohesió”, ha defensat.
Rull assegura que el seu desig i la seva aspiració com a president del Parlament és que el català torni a la situació que ha tingut en la majoria de legislatures, quan el català era la llengua “rotundament preeminent”.
En canvi, l’expresident de Cs al Parlament Carlos Carrizosa considera que l’ús del castellà a l’hemicicle era “més normal i més similar” al que passa a la societat catalana durant els anys en què Ciutadans tenia més diputats. “A la societat catalana no hi ha només un 15% de persones que parlin en castellà i, per tant, ens hauríem de preguntar per què els cercles de poder a Catalunya tenen un idioma diferent, més institucional que no pas real”, ha afegit en declaracions a l’ACN.
Carrizosa ha manifestat que està orgullós que Ciutadans obrís el debat sobre la llengua a Catalunya. Segons ha dit, el seu partit va portar una “normalitat fugaç” a la cambra catalana, ja que ara, segons demostren les dades, no passa el mateix.
Servei d’assessorament voluntari per millorar el català
El Parlament ha decidit recentment posar en marxa un servei d’assessorament lingüístic en llengua catalana adreçat als diputats. Així ho va impulsar la Mesa de la cambra el 4 de febrer, una iniciativa que ha sorgit d’una voluntat compartida entre el president del Parlament, Josep Rull, i la resta dels membres de la Mesa. La proposta va ser aprovada en el marc de la Junta de Portaveus per tots els grups excepte Vox i PPC, que consideren que també hi hauria d’haver assessorament per millorar el castellà.
En concret, es portaran a terme sessions individualitzades amb aquells diputats que, de forma voluntària, ho sol·licitin. L’objectiu de les sessions és treballar a partir dels discursos dels diputats, corregir els errors més comuns i millorar el nivell de la llengua catalana dins l’hemicicle.
Rull defensa que com més alt sigui el nivell de qualitat del català que s’utilitza al Parlament “més capacitat hi haurà de ser exemplars” i, sobretot, de “dignificar l’activitat parlamentària pròpia”. “Aquest és l’objectiu d’aquest projecte d’assessorament lingüístic”, ha explicat el president del Parlament. Així mateix, també ha subratllat la necessitat de trobar un llenguatge específic en català sobre l’activitat parlamentària.