Salicrú-Maltas, rigor i generositat

Per a una historiadora el cas de Salvador Puig Antich no és un fet menor, per a una filla de Mataró, ciutat amb un estret lligam amb el personatge, tampoc, i per a una dona amb un alt sentit del valor de la justícia, encara menys.

Maria Salicrú-Maltas reuneix aquestes tres condicions i per això va tenir la impressió d’haver topat amb un tresor documental quan va tenir notícia de l’existència d’un dossier secret sobrer Puig Antich a la seu del Arxiu General de l’Administració (AGA). La troballa es va produir en el marc de la investigació sobre la censura desplegada sobre la Nova Cançó i que s’ha concretat en el llibre Aquesta cançó, no!, però Salicrú-Maltas no hi va tenir accés fins Al 2 de gener passat, l’endemà que es desclassifiqués el dossier 42/08834/04.

Des del primer moment, la historiadora va tenir clar que els papers havien de tenir un doble destí. Per un costat, la seva difusió pública, i, per un altre, fer-ne entrega a la família Puig Antich. Aquest fet es va produir a principis d’aquesta setmana en una trobada entre Maria Salicrú-Maltas i dues de les germanes del Salvador, Imma i Montse Puig. Des del primer moment, la família del Salvador ha conservat i arxivat tot el material que els ha anat arribant a les mans sobre la història del seu germà i el dossier de l’AGA passarà ara a formar part d’aquest fons documental.

A la trobada, la historiadora va explicar tota la feina que s’està fent a la capital del Maresme en relació a Puig Antich per tal de reproduir i documentar el vincle que va tenir amb la ciutat, de petit –quan hi va estudiar en règim d’intern – i ja en la seva etapa d’activista, a través dels que el van tractar.