“Estic content de veure que els ‘mantres’ que tenim de ciutat els anem superant”

D’estabilitat com a ciutat en tenim perquè des del novembre passat hi ha el pressupost del 2025 aprovat. El que sí que és cert és que sempre hem d’anar a la recerca de majories i ens en sortim en el 99% d’ocasions. Això és molt d’agrair, sobretot, amb els nostres socis prioritaris –Junts i En Comú Podem.

Estem construint 192 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer al PP10. Personalment, és una de les coses de les quals estic més orgullós. Són preus aptes ja que un pis nou amb tres habitacions tindrà un lloguer de 400 euros i amb una reserva del 25% per a joves i per a persones grans en situació de vulnerabilitat. També cal destacar els habitatges promoguts pel govern del president Illa. Continuarem construint més habitatges.

Espero que poc. Ja vam tenir la primera alegria amb la denegació del TSJC de les mesures cautelars d’una de les empreses recurrents (Paprec). El tribunal diu de forma clara que s’ha de complir la resolució del Tribunal Català de Contractació Pública i és el que nosaltres vam fer. Ara falta que el jutjat contenciós administratiu resolgui en el mateix sentit que el TSJC per poder adjudicar, finalment, el contracte a Urbaser.

Tenim un nou servei de control de la via pública i la unitat de medi ambient de la Guàrdia Urbana, que cada dia sancionen persones. A vegades el problema no és de neteja, sinó d’incivisme. Si jo netejo el menjador de casa 30 vegades però l’embruto 31 estarà brut. També hem externalitzat coses que no estan incloses en l’actual contracte, com ara la neteja de males herbes.

És un model de proximitat, de més agents i modernització tecnològica. A la plantilla de la Guàrdia Urbana, anem a la taxa de reposició del 125% d’agents, que inclou els que es jubilen més un 25%. A l’escola tenim 17 futurs agents; referents de barri i la nova comissaria conjunta Mossos-Guàrdia Urbana. En tecnologia, dediquem esforços a la unitat de drons, a més de l’app de seguretat que liderem Reus i Tarragona.

Ens reunirem en breu amb el secretari general de Mobilitat per trobar una solució i estic convençut que la trobarem. És un risc per la circulació de camions pels barris de Ponent, l’A-27 o l’N-340. Això ve motivat per una ampliació industrial de BASF, amb la qual no estem en contra sempre que sigui sostenible des del punt de vista social, econòmic i mediambiental. Nosaltres ja plantegem una alternativa que preveu el pas dels vehicles per una zona allunyada dels nuclis poblats.

A mi m’és igual, sempre que sigui una solució viable i que no passi pels nuclis poblats de cap municipi. Pensi també que la classificació de mercaderies es fa al barri del Serrallo, que ja suporta el pas de camions.

Vam informar els veïns que es crearà el nou sector delimitat Part Alta. Els residents podran aparcar a les places destinades a aquest ús dintre de les muralles.

I tant que sí! Potser aquest estiu ens molestarà per anar a la platja, però s’enderrocarà.

És un símbol de l’època del ciment. Volem neutralitzar tota aquella zona perquè sigui un espai per gaudir, un espai que guanyarem per a la gent.

Sí, per això era tan important. És un centre adscrit a la URV i som l’única capital catalana que no té aquests estudis –Euses (antic INEF)–. És la primera pedra d’un relat d’un projecte formatiu, de recerca i tecnològic: el conservatori; la biblioteca pública, que està pendent de pressupost; l’informe sobre el districte tecnològic de l’urbanista Miquel Barceló, i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, entre altres. I no oblidem la rehabilitació de la necròpolis, que tindrà una connexió directa amb l’ICAC. Estic content de veure que aquests mantres que tenim de ciutat i que surten cada vegada que hi ha eleccions (Tabacalera, Savinosa, Banc d’Espanya o l’embalum del Miracle) els anem superant.

Estem buscant solucions perquè de moment pugui obrir com a centre expositiu cultural en espera d’un projecte més definitiu. Estem valorant les obres que hem de fer d’accessibilitat i d’altres aspectes.

El fet de tenir un Parador Nacional és més un tema de prestigi turístic, cultural i patrimonial. Per què som gairebé l’única ciutat que no en tenim? Per què en tenen Cardona o Tortosa i no en té Tarragona? No ho puc entendre... Tenim la voluntat de la presidenta de Paradores, Raquel Sánchez. Li puc dir que la voluntat política existeix.

Jo diria que és l’hòstia! Pensi que moltes ciutats de Catalunya ho voldrien. Això és mèrit de moltes persones. Primer de tot, de Barcelona, amb el seu alcalde, Collboni, i del president Illa. Sense ells hauria estat impossible. L’etapa del Tour suposa una aportació d’un cànon de vuit a nou milions i nosaltres no paguem ni un duro. Hi haurà mitjans acreditats de 190 països. També ha ajudat molt el prestigi que té Tarragona en ser la seu d’esdeveniments esportius i tenir un alcalde que és molt “pesat” quan defensa allò que tenim.

Sí, ho ha de ser. El que hem de fer és buscar de quina manera generem economia d’escala i mancomunitats que ens produeixin estalvi i eficiència en allò que és competència nostra. El tramvia és la columna vertebral que ens unirà com a territori.