Immigració i Ucraïna posen en crisi la majoria de Sánchez
La delegació de competències al govern pactada per Junts i PSOE té un empat a 175 vots que la faria decaure pel no de Podem
L’alça de la despesa en defensa al 2% del PIB per al rearmament d’Europa centra la ronda de contactes i obre recels en Sumar
Des que Junts va retirar del registre del Congrés la proposició no de llei en forma de moció de confiança a Pedro Sánchez, la confiança en el president va en declivi, i no és per Junts. El gir de guió amb substrat de mofa que la política proporciona a Sánchez no només es tradueix en l’esquerda de les lleialtats a la seva esquerra amb veus que discrepen en veu alta, sinó que compromet el termòmetre que mesura la salut de tot govern: les votacions al Congrés. Després d’arribar a un acord amb Junts per a la delegació integral de competències en immigració a la Generalitat, Sánchez comprova, ara, que en el millor dels escenaris la futura llei orgànica que ha de regular la cessió té un empat a 175 vots al Congrés perquè Podem (4) s’uniria als 171 vots del bloc dretà de PP, Vox i UPN, i el reglament fixa que, en cas d’empat, la votació es repeteix una vegada i una vegada més i, si l’empat persisteix, la llei decau. El rearmament europeu que força Espanya a elevar una despesa en defensa ara a la cua de la UE, al seu torn, no només neguiteja Podem, sinó que obre recels en Sumar.
Quan el 20 de maig del 2019 el pres Jordi Turull va ocupar el seu escó al Congrés guiat per Míriam Nogueras en el ple que inaugurava la tretzena legislatura estatal, els primers diputats rivals que es van acostar a saludar-lo van ser Pablo Iglesias i Irene Montero (Podem). Turull es va interessar pels fills d’ells, i Iglesias i Montero li van preguntar a l’efímer diputat de Junts que aviat perdria l’escó com vivia l’estada a la presó. Sis anys després, entre ells emergeix la discòrdia i el motiu és el debat migratori. “Doncs ja li poden demanar els vots al PP i a Vox per donar competències a Junts per empresonar i maltractar migrants”, etziba Iglesias.
Turull-Iglesias: d’empatia a xocar
La relació nascuda de l’empatia ha fet implosió. “Com sempre, Espanya mai no falla, ni per l’extrema esquerra ni per l’extrema dreta. Ara, fins i tot uneixen esforços contra la delegació de competències d’immigració a Catalunya per evitar que Catalunya tingui més sobirania”, rebat Turull a Iglesias tot imputant-li “difamació i demagògia”. Després del xoc per l’impost a les energètiques, la líder de Podem, Ione Belarra, eleva el to contra Junts: “Deixin d’amagar el seu racisme darrere l’autogovern.”
El 2022, Melilla i el vot de Belarra
Si bé en públic Nogueras es limita a exigir a Belarra que “deixi de queixar-se tant per tot” i “comenci a fer propostes concretes i treballades”, el grup de Junts al Congrés no oblida que, el 24 de juny del 2022, hi va haver una massacre amb 37 morts a la tanca de Melilla amb un govern en què Fernando Grande-Marlaska ocupava la cartera d’Interior i compartia el consell de ministres amb Belarra (Drets Socials). Quan el 9 de febrer del 2023 el ple del Congrés va votar la reprovació de Grande-Marlaska, la censura al ministre va prosperar, però ho va fer a pesar de Belarra i gràcies als vots de Nogueras i de Josep Pagès –ambdós avui encara diputats de Junts i que ara han de sentir que Belarra els acusa de racisme–, perquè la iniciativa del PP va tenir el suport de Vox, Ciutadans, ERC, Junts i la CUP (173 vots a favor) davant l’oposició del PSOE, Unides Podem, PDeCAT, Més País i Terol Existeix (160 vots en contra) i l’abstenció del PNB i Bildu.
Veus discordants també a Sumar
Per si no tenir els vots de Podem no fos prou, a Sumar hi ha veus, com ara la del diputat de Compromís Alberto Ibáñez, que amenacen a engrossir el marcador dels vots en contra de la delegació de competències. Ibáñez defensa que la llei és constitucional, però “políticament inacceptable” perquè no hi ha un problema amb la immigració. “És alarmar d’un fenomen que no existeix, que és l’excés d’immigrants”, alerta el diputat de Compromís. “Que Junts ho situï en el centre del debat només beneficia l’extrema dreta. I m’és igual si a la frontera hi ha un tricorni o un uniforme dels Mossos”, rebla Ibáñez. Compromís té dos diputats –Ibáñez i Àgueda Micó– dels 31 de Sumar, així que els 175 vots es reduirien a 173. Amb la teòrica líder –Yolanda Díaz– sense timó, el també diputat de Sumar per IU i secretari general del PCE, Enrique Santiago, obre la via de conciliació: “Per descomptat que la delegació de competències per la via del 150.2 és plenament constitucional i acostar la gestió d’immigració a les comunitats com ja es va fa amb polítiques d’acollida és bo, però l’acord és susceptible de millora. Cal expurgar-lo de biaixos ideològics xenòfobs que apareixen en l’exposició de motius. No és acceptable que una realitat enriquidora com els fluxos migratoris es converteixi en problema de seguretat i doni arguments a l’extrema dreta.”
Vies d’elevar la despesa a Defensa
Després de participar en la cimera de Brussel·les sobre la guerra a Ucraïna i el rearmament europeu, en què es va constatar el desigual punt de partida entre l’1,24% del PIB que Espanya inverteix en Defensa i el 4% del PIB de Polònia, Sánchez obre, dijous, una ronda amb tots els partits menys Vox i comença a estudiar com fer possible l’increment de despesa al 2% abans del 2029 sabent que no té aliats a l’esquerra i està en mans del PP. Sense pressupostos –estan en vigor els del 2023 prorrogats– i sabent que la tramitació de comptes nous dura quatre mesos, Sánchez sospesa l’alternativa del decret llei –entra en vigor en una setmana i cal la convalidació del Congrés que li poden negar Podem i Sumar– o la modificació de partides. La llei permet destinar partides d’un ministeri a un altre amb l’acord del consell de ministres obviant el Congrés, però en les reunions a La Moncloa dels dimarts hi ha cinc ministres de Sumar i aquí Díaz tampoc té posició fixada. Que l’amenaça es valora amb la gravetat que el moment històric mereix ho evidencia que París acull, dimarts, la cimera de comandaments militars de països disposats a enviar tropes a Ucraïna i Espanya –per decisió de la ministra Margarita Robles– hi estarà representada pel cap de l’estat major de la defensa (Jemad), l’almirall general Teodoro López Calderón. Robles avisa que la presència del Jemad no predisposa la decisió final d’enviar tropes –la llei de defensa del 2005 exigeix al govern una autorització del Congrés en aquest cas–, però l’assistència evidencia que el soroll bèl·lic acompanyarà el segon tram de la legislatura en què la majoria d’investidura tremola com mai.