Sindrome d'1-N

Més de cinc milions de catalans i catalanes estan cridats avui a participar en la tercera consulta electoral que Catalunya celebra en els últims onze mesos. No és aquesta una dada gratuïta, tenint en compte que després del referèndum de l’Estatut del 18 de juny, però sobretot de les eleccions al Parlament de l’1 de novembre, hi ha una gota malaia que va caient i que tot apunta que vessarà de nou aquest diumenge: l’abstenció es perfila com a triomfadora dels comicis municipals a Catalunya.

Ningú vol sentir parlar d’una baixa participació i els candidats s’han esgargamellat durant tota la campanya per convèncer un 40 per cent d’indecisos la majoria dels quals, molt probablement, es quedaran a casa. Ningú vol recordar tampoc els percentatges de participació registrats en les dues últimes convocatòries: un 48,85 per cent en el referèndum i un 56,04 per cent al Parlament. Dels cinc milions de persones amb dret a vot, doncs, n’hi ha dos que en aquests dos darrers precedents electorals han preferit dedicar el dia de l’anomenada festa de la democràcia a altres activitats.

Hi ha encara una dada afegida molt més preocupant en la qual els dirigents de tots els partits han de pensar-hi: el vot en blanc. Minúscul fins ara i fins i tot relacionat amb actituds freak, el vot dels que participen però no se senten representats per ningú –i mira que hi ha llistes– ha crescut exponencialment en l’últim any: en el referèndum va ser un 5,29 per cent i al Parlament un 2 per cent, el doble que fa quatre anys.

Baixa assistència
La campanya electoral que es va acabar la mitjanit de divendres a dissabte també ha donat altres pistes d’aquesta dinàmica a la qual Catalunya es comença a acostumar (per cert, amb uns barems de participació molt similars als països més avançats, com els Estats Units, on la meitat de l’electorat no vota): hi ha una clara tendència a la baixa en l’assistència de públic als mítings. El cas més paradigmàtic són els mítings centrals: han passat a la història recintes de mitjana o gran capacitat que, en el cas de les eleccions municipals, darrerament havien estat el parc central de Nou Barris per al PSC i el Palau Blaugrana o el Palau Nacional per a CiU. Ara, tots dos partits han optat pel Pavelló de la Mar Bella, un espai de dimensions petites i habitual anys enrere per a Iniciativa o el Partit Popular.

Més enllà de Barcelona
Massa concentrada la campanya en Barcelona, com sempre, hi ha qui reivindica que la passió electoral s’ha viscut realment en les poblacions petites i mitjanes, sobretot en aquelles mitjanes com Tarragona, Figueres o Vic, on sí que avui poden canviar majories.

Si per algun fet positiu poden ser recordades aquestes eleccions municipals de 2007 és per l’eclosió de noves candidatures, de gent que creu que la política serveix per canviar les coses. Fins i tot en el poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà (28 electors), hi haurà rivalitat amb tres llistes. Només falta que aquest interès per la política es tradueixi en l’exercici heroic d’introduir la papereta en l’urna.