Les ‘big techs’, sota la lupa de la UE
Brussel·les ha imposat diverses multes milmilionàries per casos de competència i protecció de dades
La CE investiga plataformes com ara TikTok per interferències en eleccions de països com Romania
L’executiu ha obert processos contra X, però reconeix que no pot incidir en les accions d’Elon Musk
La sintonia entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i els grans magnats tecnològics del país és més que evident. La seva entesa ja va quedar palesa des de la seva presa de possessió, amb la presència de les figures més reconegudes al capdavant d’empreses com Amazon, Meta, Google i Tesla. Pocs dies després de la investidura, Trump va confirmar el seu alineament amb el sector signant un memoràndum en què es comprometia a defensar la tecnologia nord-americana de “l’extorsió estrangera”, una referència clara a la Unió Europea (UE) i, alhora, amenaçant el club comunitari amb la imposició de nous aranzels com a represàlia.
El club comunitari té, a hores d’ara, diversos fronts oberts contra les també anomenades big techs, empreses majoritàriament nord-americanes acostumades a operar sota unes condicions menys estrictes al mercat dels Estats Units i que veuen la UE com un territori excessivament regulat.
Els casos més mediàtics tenen a veure amb la competència, un àmbit en què la Comissió Europea ha dictat diverses multes milmilionàries. La més elevada correspon a Google, acusada el 2018 per Brussel·les d’imposar restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android i als operadors de xarxes mòbils per consolidar la seva posició de domini en les cerques generals a internet. La sanció, pendent de ser confirmada per la justícia europea arran d’un recurs presentat per Google, puja als 4.300 milions d’euros.
La segona multa més destacada –confirmada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2024 i sense possibilitat de ser impugnada– també té Google com a protagonista. En aquell cas, la Comissió va sancionar l’empresa per haver abusat de la seva posició dominant a internet i beneficiar el seu comparador de compres –Google Shopping– en detriment dels competidors. La multa s’enfilava a 2.400 milions d’euros.
La llista de sancions en matèria de competència és extensa i inclou les multinacionals de més renom. Hi apareixen noms com Apple, multada amb 1.800 milions per pràctiques il·legals vinculades al seu servei de música; Microsoft, obligada a pagar gairebé 1.700 milions per haver dificultat als usuaris l’accés a motors de cerca alternatius, i Amazon, multada amb 1.100 milions per les autoritats italianes per haver promogut el seu servei de logística de manera il·legal. Un altre àmbit en què les grans tecnològiques han rebut fortes estocades ha estat la protecció de dades. En aquests casos, les multes les imposen les autoritats estatals –d’acord amb la legislació europea–, i Irlanda és el país amb més incidències registrades, ja que dona cabuda a la seu fiscal europea d’una part important de les multinacionals.
Multes a Meta
En aquest camp destaquen fins a cinc multes a Meta, que van dels 250 als 1.200 milions d’euros. La més elevada data del 2023 i és el resultat d’una investigació en què es va concloure que la transferència de dades d’usuaris europeus de Facebook a servidors nord-americans no s’havia dut a terme amb prou garanties per protegir alguns drets fonamentals.
Altres empreses assenyalades han estat Amazon, multada amb gairebé 750 milions d’euros per Luxemburg; la xinesa TikTok, amb una sanció de 345 milions d’Irlanda, i Uber, que ha de pagar 290 milions als Països Baixos. De manera més recent, Brussel·les ha obert dos nous fronts a través de la llei de serveis digitals (DSA) i la llei de mercats digitals (DMA), vigents des del 2022 i que tenen com a objectiu actualitzar el marc legal de la Unió Europea sobre aspectes com la publicació de contingut il·legal a les xarxes, la publicitat i la desinformació. En el marc de la DSA, la Comissió Europea encara no ha imposat sancions, però sí que ha obert procediments contra plataformes com AliExpress, Meta, TikTok i X.
El cas de TikTok és, segurament, el més sonat, ja que la Comissió investiga l’empresa per comprovar si va prendre prou mesures per evitar la interferència estrangera en les eleccions presidencials de Romania, uns comicis que es van haver de repetir per ordre del Tribunal Constitucional del país. En aquest context, la figura del polèmic propietari d’X i mà dreta de Trump, Elon Musk, també ha estat mencionada. Per ara, la Comissió investiga la seva plataforma per avaluar l’efectivitat de les notes de la comunitat i el nou disseny del distintiu blau, un sistema que abans garantia que un perfil estava verificat i que ara es pot obtenir pagant una subscripció. Fins ara, fonts comunitàries reconeixen que les accions de Musk a X –com l’emissió d’una entrevista amb la líder d’Alternativa per a Alemanya– no suposen un incompliment de la DSA i, per tant, la seva figura no pot ser investigada en el marc d’aquestes lleis.
El front fiscal
I un últim àmbit en què la Unió Europea també ha volgut incidir ha estat la fiscalitat, tot i que amb poc èxit. Després que l’any 2021 un total de gairebé 150 països signessin l’acord per aplicar un tipus mínim del 15% a les grans multinacionals, els estats membres van procedir a transposar la directiva. Amb l’arribada de Trump a la Casa Blanca, però, Washington es va desmarcar de l’acord fiscal, fet que va comprometre enormement la credibilitat i l’aplicació eficaç de la mesura.
