Política

Ilan Pappé

Historiador israelià i activista polític

“Israel camina cap a la seva pròpia destrucció”

“No puc veure qui, d’aquí a quinze anys, pugui legitimar encara un estat que perpetra neteja ètnica, genocidi, apartheid”

“L’única manera de poder avançar cap a una solució en el conflicte amb els palestins és parlar de descolonització i no de pau”

El suport de Biden i Trump a Netanyahu és, en essència, el mateix i continuarà probablement
A curt termini, desgraciadament, veurem com s’intenta fer a Cisjordània el que es fa a Gaza És clar que existeix l’antisemitisme, però Israel utilitza aquesta acusació per silenciar la crítica

A Breve historia del conflicto entre Israel y Palestina (Capitán Swing), que acaba de presentar a Barcelona, l’historiador israelià Ilan Pappé posa context als atacs del 7 d’octubre del 2023 contra Israel.

El secretari general de l’ONU va dir que el 7-O “no va néixer del buit”. Tot i la indignació que va causar a Israel, creu que aquest és un punt de vista fonamental per entendre què està passant?
El secretari general tenia tota la raó de recordar-nos que existeix un context històric per als esdeveniments del 7 d’octubre, com també per al que va passar després. Cal conèixer la història del projecte sionista a Palestina des del seu inici. S’ha de saber què va succeir el 1948 durant la catàstrofe palestina per comprendre per què la gent de la Franja de Gaza va reaccionar de la manera que ho va fer, per què van donar suport a Hamàs. El secretari general ens va mostrar que ens ocupàvem dels símptomes de la violència, però no de l’origen de la violència.
Explica en el llibre que el colonialisme de l’Estat d’Israel s’ha basat en l’assentament de colons i la neteja ètnica. En què consisteix? Continua avui dia?
El sionisme, quan va començar, era un projecte de poblament de colons, un colonialisme que té dos elements molt importants: un és la necessitat de desfer-se de la població indígena, ja sigui mitjançant genocidi, neteja ètnica o apartheid. I això el sionisme ho va intentar des del principi, i continua avui. El segon element és que és estructural. Continua afectant la realitat mentre es mantingui la ideologia que la pàtria d’un altre és la teva pàtria. I això només es pot resoldre de dues maneres: o tothom admet que no funciona i es busca una relació diferent entre generacions de colons i població local, com passa a la Sud-àfrica post apartheid, o es continua igual per completar la feina. Per desgràcia, ara tenim un govern a Israel que creu que aquest és un moment històric per completar el projecte colonial de poblament de colons.
Israel utilitza el 7-O, com diu, com a pretext per aplicar polítiques genocides a Gaza?
Sens dubte, però crec que hi ha alguna cosa encara més profunda: Israel vol esborrar la idea de Palestina. El projecte colonial de poblament de colons s’introdueix en un país i, després, la població indígena d’aquest país resisteix. I, al seu torn, el projecte colonial utilitza la resistència com a excusa per fer coses encara pitjors que abans. I crec que aquí és on som ara. Això té molt a veure amb la sensació entre els polítics israelians que tenen una oportunitat històrica per implementar el que no van poder implementar plenament durant tots els anys del projecte sionista a Palestina. Una part és Gaza i una altra Cisjordània i potser, fins i tot, els palestins dins d’Israel.
En què es diferencien els suports de Biden i Trump a Netanyahu?
La diferència és més d’estil que de contingut. Cap dels dos ha aturat Israel en el genocidi ni ha impedit que obtingués armes i suport financer. Per tant, hi ha continuisme. En el discurs no, però, en l’essència, la política de l’administració Trump és la mateixa. L’única diferència és que Trump és un aïllacionista i potser li agradaria estar-hi menys involucrat, però Israel sempre ha comptat amb el suport dels nord-americans i probablement això continuarà sent així en un futur pròxim.
Vostè destaca la importància del relat i, en aquest sentit, critica que Israel redueixi la resistència anticolonial palestina a mers actes de terrorisme...
Si ens fixem en qualsevol altre moviment anticolonial, l’FLN a Algèria o els mau mau a Kenya, per exemple, feien el mateix que els palestins i, més tard, van ser reconeguts com a anticolonialistes que lluitaven per la llibertat i la independència. En canvi, als palestins sempre se’ls ha titllat de terroristes, quan la història mostra que tenen raons per fer el que fan. Potser no és sensat recórrer al conflicte armat quan l’equilibri de poder t’és desfavorable, i potser hi ha millors maneres d’aconseguir la igualtat i acabar amb l’opressió. Però això no vol dir que no sigui un moviment anticolonialista. I crec que és hora de començar a veure’l així. Aquesta és l’única manera de poder avançar cap a una solució: parlar de descolonització i no de pau. I la descolonització pot conduir a un estat binacional o a un estat democràtic, és igual. Però cal reconèixer que, durant 120 anys, una de les parts va colonitzar l’altra. Això obre el camí a un debat més rellevant sobre la qüestió.
Les crítiques d’antisemitisme també formen part de l’estratègia de control del relat?
Israel les fa servir per silenciar la crítica. És clar que existeix l’antisemitisme, però Israel utilitza aquesta acusació contra persones que, per definició, no poden ser antisemites. Per exemple, molts dels crítics d’Israel són jueus. En segon lloc, la majoria del que critiquen Israel han criticat en el passat l’apartheid sud-africà, polítiques racistes en qualsevol part del món. Són persones compromeses en la lluita contra la injustícia a qualsevol part del món. I per ells, Palestina és només un altre lloc, no l’únic, on es promulguen polítiques injustes.
Per què va fallar la solució dels dos estats a Palestina?
Perquè no estava basada en la igualtat, sinó en la idea que els palestins han perdut i, per tant, han d’estar agraïts per tot el que puguin obtenir: una petita part de territori, una petita part de sobirania, una petita part d’independència. I això no funciona perquè no és reconciliació, no és rectificar la injustícia, és intentar només donar alguna cosa que no és suficient. I quan no dones prou i encara fas servir la idea dels dos estats és per mantenir l’ocupació per altres mitjans, i això és el que va passar en l’Acord d’Oslo. Potser hi va haver una millor oportunitat per pensar en una solució de dos estats el 1967, però ara que tens més de 700.000 colons jueus a Cisjordània i una societat jueva que des del 2000 s’ha mogut totalment a la dreta, és una solució morta, una solució irrellevant.
És factible un sol estat per a les dues comunitats?
Sí, però primer cal que es donin tres principis: en primer lloc, reconeixement. Els israelians i el món han de reconèixer què els va passar als palestins, en cas contrari no es pot avançar. En segon lloc, responsabilitat; no n’hi ha prou amb dir que sabem què va passar, hi ha un preu a pagar. I per mi, l’acte més important de rendició de comptes és el dret de retorn de tots els refugiats palestins. I després hi ha l’acceptació, demanar als palestins i al món àrab que acceptin la presència d’un gran nombre de jueus a la Palestina històrica. Però sense els dos principis anteriors, hi ha molt poca esperança de convivència.
Quina és la naturalesa de l’enfrontament actual dins la societat israeliana?
Hi ha dues societats jueves a Israel. Una, que va ser molt racista i colonialista respecte als palestins, però que intenta construir una democràcia secular i liberal per als jueus. I hi ha la societat que va créixer sobretot en els assentaments jueus de Cisjordània, però que també té molt suport dins d’Israel, que pensen que Israel ha de ser una teocràcia, ha de ser governat d’acord amb la llei jueva. I també tenen idees més agressives sobre com convertir Palestina d’un país àrab a un país jueu. Defensen mitjans més violents i un procés més accelerat de neteja ètnica i fins i tot genocidi, si cal. Són dues societats que no discuteixen sobre la política respecte als palestins, sinó sobre la naturalesa de la societat jueva. I tenen molt poc en comú. Per tant, l’odi entre els dos grups és molt gran. I el que va passar el 2022 és que la part religiosa, el que jo anomeno l’estat de Judea, va guanyar les eleccions i va començar a imposar la seva visió al conjunt del país. Això va portar a les manifestacions, que no tenien res a veure amb Palestina, només tenien a veure amb el caràcter jueu de l’estat. I crec que els manifestants van perdre perquè aquest nou grup s’està fent càrrec de l’exèrcit, la policia, els serveis secrets, no encara del sistema judicial. La lluita es va posposar una mica a causa del 7 d’octubre. Però reprendrà, i no estic segur que els jueus seculars la guanyin.
Quin impacte ha tingut el 7-O per a Israel?
Va ser com un terratrèmol que va colpejar un edifici ja molt inestable i el va fer encara més precari. Per tant, si no canvien, posaran fi al projecte sionista. No demà, ni demà passat. És un procés més llarg, però està connectat. No puc veure qui, dintre de 15 anys, encara donarà suport a un estat que perpetra neteja ètnica, genocidi, apartheid. Puc veure polítics i la indústria militar, però a l’opinió pública mundial li resultarà molt difícil donar legitimitat a un Estat jueu d’aquesta mena.
Vol dir que Israel camina cap a la seva pròpia destrucció?
Absolutament. És un procés llarg, l’autodestrucció no es produeix en un dia. Ho vam veure a Síria, a Líbia...Crec que ja ha començat. Portarà temps, però està implosionant des de dins. No podran superar la crisi econòmica. Necessiten, com mai abans, una ajuda financera total dels EUA, i pot ser que això no duri sempre. L’exèrcit a penes està derrotant dos moviments guerrillers. Realment té capacitat de lluitar en una guerra real? Molts jueus de tot el món ja no associen el judaisme amb el sionisme, i hi ha un aïllament internacional del qual ja hem parlat. Tot això juntament amb possibles canvis en el món àrab, potser un moviment nacional palestí més jove que superi els seus propis problemes, tot això pot accelerar realment el procés de desintegració.

Sé que no té cap bola de vidre, però cap a on creu que anem?

A curt termini, desgraciadament, veurem com Israel intenta fer a Cisjordània el que fa a Gaza. No sé com reaccionarà el món a això, ni puc predir si funcionarà o no. Ens esperen dies molt difícils, amb un govern israelià molt agressiu. Aquest govern probablement caurà el 2026 i serà substituït per un altre que podria ser una mica més moderat i pragmàtic, però en essència no canviarien les polítiques. I, després d’això, crec que potser el món començarà a reaccionar una mica més.

Perfil

‘Nou historiador’ defensor d’un sol estat

Nascut el 1954 a Haifa, l’activista polític Ilan Pappé pertany al grup dels anomenats “nous historiadors” israelians, els investigadors que, a partir dels anys 80 i a partir de la desclassificació de documents, han revisat la història moderna de l’Estat d’Israel amb crítiques al sionisme des de punts de vista molt controvertits per gran part de la societat israeliana. Ferm defensor de la creació d’un únic estat secular a la regió històrica de Palestina en què convisquin àrabs i jueus, Pappé ha rebut amenaces i viu des del 2007 al Regne Unit, on es professor d’Història a la Universitat d’Exeter i codirigeix el Centre Exeter d’Estudis Etnopolítics. És autor de llibres reconeguts com araThe Ethnic Cleansing of Palestine (2007), Ten Myths about Israel (2017) i The Biggest Prison on Earth (2019) –tots tres traduïts al castellà–, entre d’altres. Pappé ha estat recentment a Barcelona per presentar el seu nou llibre, Breve historia del conflicto entre Israel y Palestina (Capitán Swing), i participar com a ponent en el seminari anual del programa interuniversitari Aula Mediterrània, organitzat per l’IEMed amb disset màsters universitaris



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia