Bèlgica investiga un possible cas de corrupció a l’eurocambra vinculat a Huawei

La policia belga ha escorcollat aquest dijous a la matinada més d’una vintena d’edificis a diverses regions del país, i també a Portugal, en relació amb un possible cas de suborn a eurodiputats per part de l’empresa tecnològica xinesa Huawei. L’operació, ordenada per un jutge d’instrucció de Brussel·les, ha estat revelada pel diari francòfon Le Soir i confirmada per la fiscalia general en un comunicat.

Al voltant d’un centenar agents de l’Oficina Central per a la Repressió de la Corrupció (OCRC) han escorcollat oficines de diferents grups de pressió que treballen o han treballat per Huawei, així com els seus lobbistes, a les regions de Brussel·les, Valònia i Flandes. A Portugal, els escorcolls han estat instruïts pel Departament Central d’Investigació i Acció Penal (DCIP) del Ministeri Públic, en col·laboració amb la Policia Judicial.

La fiscalia belga informa que “diverses persones” han estat detingudes per a ser interrogades per la seva presumpta participació en “actes de corrupció activa” dins el Parlament Europeu (PE), així com per “falsificació i ús de documents falsificats”. A més, els agents han decomissat “diversos documents i objectes que han de ser objecte d’una anàlisi en profunditat”.

Segons Le Soire, l’objectiu principal de la batuda d’aquest matí és el lobbista Valerio Ottati, director d’afers públics de l’oficina de Huawei a la Unió Europea des de 2019. Ottati va treballar com a assistent de dos antics diputats italians, un popular i un altre socialdemòcrata, durant deu anys. Segons una font citada per la plataforma de periodistes d’investigació Follow The Money, Ottati no tenia un perfil “gens tècnic” i “va ser contractat per les seves connexions”. “Va organitzar moltes reunions amb eurodiputats i va poder convidar gent a esdeveniments”, indica el mitjà.

De moment, el Parlament Europeu no ha rebut cap sol·licitud d’aixecament d’immunitat ni hi ha hagut registres a les seves seus. Una portaveu de l’Eurocambra ha explicat a l’agència Efe que han pres nota de les informacions publicades als mitjans i ha subratllat que la institució “sempre coopera plenament” amb les autoritats judicials quan li ho requereixen.

L’objectiu d’aquestes activitats de pressió, segons els mitjans belgues, seria contrarrestar els intents dels Estats Units per excloure les companyies de telecomunicacions xineses de mercats sensibles, així com per defensar l’obertura del mercat europeu a les empreses del gegant asiàtic.

Preguntat per aquest cas, el portaveu de Sobirania Tecnològica de la Comissió Europea (CE), Thomas Regnier, no ha volgut comentar l’operació policial, però ha recordat que l’executiu europeu recomana des de 2023 que els estats membres “restringeixin o excloguin” Huawei de les seves xarxes 5G. “La seguretat de les nostres xarxes 5G és clau per a la nostra economia. La Comissió ha avaluat que Huawei representa un risc material més elevat que altres proveïdors”, ha indicat.

Segons el ministeri públic, els fets haurien estat comesos per “una organització criminal” que actuava “sota l’aparença d’un lobby comercial”. El grup actuava “amb l’objectiu de promoure interessos comercials purament privats en el marc de decisions polítiques”, afegeix la nota, que no cita explícitament Huawei. Aquests suposats actes de corrupció s’haurien comès “de manera regular i molt discreta des de l’any 2021 fins a l’actualitat”.

Els suborns van prendre “diverses formes”, com ara “retribucions per a càrrecs polítics” o “regals excessius”, com el pagament de despeses de menjar i viatges, o fins i tot invitacions periòdiques a partits de futbol. Huawei té una llotja privada al Lotto Park, l’estadi de l’RSC Andrlecht. Segons el codi de conducta dels eurodiputats, qualsevol obsequi que superi els 150 euros ha de ser declarat i consignat públicament al registre de regals.

La trama va emmascarar el caràcter il·lícit dels beneficis econòmics vinculats a la presumpta corrupció barrejant-los amb fluxos financers vinculats al pagament de costos de conferències, i pagant-los a diferents intermediaris. En aquest sentit, la investigació també busca detectar, si s’escau, elements de blanqueig de capitals.