Vam entrar al govern amb molta il·lusió i el que ens vam trobar va ser una mica caòtic. Cada vegada que aixecàvem una estora, hi havia un problema, però el grup que formem ha tingut la capacitat de solucionar estos problemes. Havíem de ser valents i ho vam ser, perquè no hi ha cap govern al qual li agrade apujar impostos, però vam veure que amb prou faena es podien pagar els sous dels treballadors. I tampoc servia de res apujar els impostos si no érem capaços de reduir la despesa, que és el que s’ha aconseguit durant este any i mig. Hem estabilitzat la situació. Potser no hem sigut vistosos, però primer havíem d’arreglar la casa des de dins. També li dic que, d’impostos, ja no se n’apujarà cap més.

Després, cadascú en la seua àrea, hem començat a moure’ns i a recuperar projectes que gairebé estaven perduts, com el Ròtula Delta, amb el qual no teníem marge per rebre l’ajut europeu perquè s’havia creat un projecte pràcticament impossible de fer. En quatre mesos vam ser capaços de capgirar-lo i presentar un nou projecte que ja està en obres. També hem començat a plantejar projectes i necessitats que té el poble, i ja hem començat algunes obres de millora al carrer, com a la plaça del Coc.

El poble està content i jo em considero un alcalde afortunat i feliç. I el dia 27 de març a l’Auditori farem un acte en què donarem totes les explicacions del que farem i del que no farem, d’on volem anar i per on volem anar.

D’entrada hem d’afrontar coses que s’arrosseguen des de fa deu anys, com la piscina, que encara no està del tot acabada. I les obres del carrer Gorria, on ja vaig dir abans de les eleccions que s’havia fet una segona piscina i, quan va ploure, es va comprovar. A partir d’ara, es posaran damunt la taula projectes importants i de bastants diners, però m’agradaria que primer se n’assabente la població.

L’habitatge serà un dels temes importants que tractarem. Estem parlant amb Territori i Habitatge de la Generalitat per veure com podem donar consistència a una oferta d’habitatges sobretot per a la gent jove, ja siga amb habitatge protegit o almenys a preus raonables. També volem traure els autobusos de dins del poble. Però el principal repte és lluitar per un nou institut de secundària. És una obligació.

Ja hem tingut una reunió amb la directora d’Educació Pública de la Generalitat i amb la cap de gabinet de la conselleria d’Educació. Sabem que hi ha molts centres que s’havien promès i no s’han complit i la llista és llarga, però nosaltres, per sobresaturació, per seguretat i pel creixement de la Ràpita, no hi podem renunciar.

Nosaltres no hem volgut entrar en el debat de si fa molts o pocs anys que no s’hi fa res. Jo miro el futur i la qüestió és que un nou institut és molt necessari. Hi ficaré tot el que hi puga ficar i més, i si l’Ajuntament ha de fer un esforç perquè la Generalitat no hi arriba, ho buscarem on faça falta. Ja és una qüestió d’orgull de poble: l’institut, tant sí com no.

Això sí que puc dir que es tirarà endavant, tot i que no sabem quan el Departament d’Educació ho posarà a licitació. Són 3,8 milions d’euros que figuren en els pressupostos.

Jo certament vaig parlar d’una escola d’hostaleria i de dos hotels flotants, i no és que no es vulga fer, perquè ja teníem els inversors, però convèncer els responsables del domini públic marítim terrestre implicaria una lluita massa forta.

Per exemple, el casal dels jubilats i la comissaria de la Guàrdia Urbana. Els números a la caixa de l’Ajuntament són molt bons i això ens dona la tranquil·litat que els impostos que han pagat els rapitencs es veuran reflectits en projectes. Entre altres coses, volem un dels millors casals de Catalunya. Jo en faria un de nou, però els jubilats em diuen que estan molt bé on estan. Aleshores, faríem una reforma. El que sí que s’hauria de fer de nou és la caserna de la Guàrdia Urbana, adaptada als temps actuals. D’altra banda, anirem arreglant carrers: potser estem parlant d’entre 5 i 8 milions d’euros, i no vull que es faça cap obra en els últims sis mesos abans de les eleccions.

El que tinc claríssim és que amb la zona blava hi ha d’haver unes bonificacions importantíssimes per als veïns que paguen l’impost de circulació a la Ràpita. La gent també serà una prioritat en esdeveniments socials, com el Poblat de Nadal, que als rapitencs els ha de sortir a preu simbòlic.

Ara dona cabuda al servei de promoció econòmica de l’Ajuntament de la Ràpita i serveis del SOC, i s’ha de convertir en un punt clau del desenvolupament local. És un dels projectes que explicaré el dia 27. L’economia blava, si tenim la capacitat de captar ajuts i entusiasmar els inversors, ha de ser un dels principals projectes en sostenibilitat a la Mediterrània. També s’estan posant al mercat terrenys per a places hoteleres. Calen infraestructures per després poder donar valor al poble que tenim.

L’Ajuntament es va desprendre dels baixos de Garbí i penso que va ser una gran equivocació. Tot va ser legal, però no s’entén que es desfessen d’una concessió que costava molt poc a l’Ajuntament just abans de les eleccions. Van condicionar el futur govern. Una empresa que està al poble amb inversors de fora [Aerobika] va ser hàbil i s’ho va quedar. Jo només desitjo que el que hagen de fer, siga un gimnàs o el que siga, estiga a l’altura del poble.

L’administració pública és lenta, però aleshores el que cal fer és avançar-se. Treballar les coses abans que surten i no començar la casa per la teulada. I si no puc anar per un lloc, vaig per un altre. Com a empresari, el que intentem és buscar solucions. Si una cosa no es pot fer, hem de buscar alternatives. Tenim un dels millors pobles de la Mediterrània i el que hem de fer és creure’ns-ho, fer-ho senzill i anar tots a l’una, perquè hem de deixar un llegat als nostres fills i als nostres nets.