Deltebre, amb 11.941 habitants, és la quarta població més gran de les Terres de l’Ebre. Des del 2015 és governada per Lluís Soler com a alcalde. Primer ho va fer sota la sigla de CiU, però arran de la dissolució de la coalició i malgrat l’aparició del PDeCat, Lluís Soler va optar per crear una marca pròpia –ara ja constituïda com a partit–, que és Enlairem Deltebre, que s’ha convertit en la força hegemònica al municipi des que es va presentar per primer vegada a les eleccions municipals del 2021.

La presència d’Enlairem, que es definix com un partit transversal ideològicament, ha aconseguit aglutinar el 65% dels vots en les darreres eleccions municipals i en el seu pas ha deixat sense representació política partits amb molta tradició històricament a Deltebre com el PSC i el PP. Tampoc la CUP, que va irrompre amb força al municipi, té ara representació al ple de l’Ajuntament. Ara a l’oposició només queda ERC, que reconeix que se sent sola en una lluita en la qual el rival és molt més fort, no només a l’Ajuntament, sinó que la seva influència s’estén i s’amplia a molts altres àmbits. Ara bé, des de l’oposició assenyalen una debilitat: el govern d’Enlairem Deltebre, diuen, no té influencia política més enllà de Deltebre. Ni a la Generalitat, ni a l’Estat, ni a la Diputació.

Des d’un punt de vista objectiu, al govern d’Enlairem Deltebre se li poden atribuir molts de mèrits i ha impulsat una agenda “transformadora” sobretot en l’àmbit urbanístic. El pressupost municipal s’ha gairebé triplicat en deu anys, han transformat urbanísticament diferents zones del municipi, com l’entrada a la població per l’avinguda Goles de l’Ebre –on l’alcalde recorda sovint que es pot fer una volta de 360º i veure actuacions a totes bandes, entre les quals destaquen la plaça de les Dones i l’edifici de l’Arrossera–, també a l’entorn del camp de l’Aube de Jesús i Maria, la nova plaça 20 de Maig i aviat tota la façana nord del nucli de la Cava amb les obres del desaigüe del Préstamo. També han executat un ambiciós pla per a asfaltar tots els carrers de Deltebre, han posat fi al llast que suposava el contracte de subministrament del servei de l’aigua amb l’empresa Sorea i han aconseguit tirar endavant un nou pla urbanístic. Entre els mèrits que també es pot apuntar el govern d’Enlairem hi ha el de convertir la fira gastronòmica Mescla en un referent del sector i han recuperat i impulsat el carnaval, amb una rua que cada any aplega centenars de participants. Deu anys donen per a fer moltes coses i no ho explicarem tot, perquè si alguna cosa ha caracteritzat este govern ha estat la d’impulsar moltíssima acció.

Òbviament l’oposició, si bé reconeix les llums, també veu moltes ombres en la gestió del govern d’Enlairem. Sovint les obres s’allarguen més del previst, sorgeixen entrebancs i en molts casos estan mesos aturades. El cas més recent és el del desaigüe del Préstamo, també la reforma de la plaça 20 de Maig i el nou centre veïnal i cultural del Barracot. També veuen un error l’aposta per projectes faraònics i haver descuidat, almenys fins ara, el contingut. S’han fet nous equipaments però sense una proposta d’activitats o de dinamització al darrere. Tot pot canviar amb l’impuls de l’Arrossera. Caldrà esperar.

Pensar en el present i el futur de Deltebre ens obliga a parlar de la situació actual del delta de l’Ebre, amenaçat pel canvi climàtic. El temporal Glòria va deixar al descobert la seva fragilitat i debilitat i les administracions, la de l’Estat i la de la Generalitat, ja no poden mirar cap a una altra banda. Malgrat s’han començat a fer algunes actuacions amb aportacions de sorres per part de l’Estat a les zones més afectades per la regressió i la posada en marxa de l’Estratègia Delta de la Generalitat, el govern de Deltebre se mostra “decebut” per la situació actual. Creu que no s’ha fet prou i lamenta que des de molts àmbits s’hagi volgut substituir el Pla Delta de la Taula de Consens per l’Estratègia Delta i Lluís Soler alerta que els plantejaments són diferents. També cal recordar que el ministeri té pendent de presentar la versió definitiva del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre i de resoldre les més de 6.000 al·legacions que es van presentar des de Deltebre. També està pendent de resoldre l’expedient d’atermenament del domini públic marítim terrestre, que rebutgen de ple a Deltebre, i la gestió de la finca Bombita, que l’Ajuntament de Deltebre reclama i que el ministeri vol cedir a Parques Nacionales. A més, el govern municipal posauna altra demanda damunt la taula, en este cas dirigida al govern de la Generalitat: li demanen que exerceixi la competència que té sobre el dragatge del riu Ebre i, en especial, sobre l’accés per la desembocadura. La mobilitat de les arenes en esta zona fa que en determinades èpoques de l’any l’accés quedi tancat al pas d’embarcacions amb el conseqüent perjudici per al sector pesquer del municipi i també per al sector nàutic i turístic. El port de Deltebre és l’únic port fluvial de Catalunya i la seva situació fa que els pescadors per sortir a pescar hagen de travessar cada dia la desembocadura del riu.

Una de les estratègies del govern de Lluís Soler ha estat buscar la sinergia amb la resta de municipis del delta de l’Ebre. Ho ha fet amb l’Ampolla, Camarles i Sant Jaume amb la creació del projecte de comunicació local Delta.Cat, i també amb l’impuls de la mancomunitat Deltagestió, que ja ha rebut el vis-iplau de la Generalitat. Deltagestió inclou sis municipis del Delta: Deltebre, l’Aldea, Camarles, l’Ampolla, Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita i té l’objectiu principal de mancomunar serveis i, fins i tot, impulsar projectes estratègics comuns. La mancomunitat aglutina prop de 50.000 habitants i ha despertat alguns recels polítics, després que n’hagi quedat exclosa la ciutat d’Amposta.

Des del punt de vista industrial i ocupacional, Deltebre no ha tingut cap gran implantació industrial els darrers anys, tot i que sí que les ha tingut en l’àmbit del comerç i de les grans superfícies comercials. De fet, l’ampliació del polígon és una de les assignatures pendents des de fa anys al municipi.