El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va anunciar la nit del diumenge la seva intenció d’acomiadar al director del Shin Bet (el servei interior d’intel·ligència), Ronen Bar, en una decisió que ha despertat el rebuig frontal de la Fiscalia i de l’oposició, així com els aplaudiments dels socis ultradretans en el govern.

La votació de l’Executiu per a destituir Bar està prevista per a aquest dimecres, si bé la fiscal general, Gali Baharav-Miara, ja va advertir anit en una carta que no podrà tirar-la endavant fins que es revisin “els fonaments fàctics i jurídics” que fonamenten la decisió.

Baharav-Miara va dir també que es tracta d’un acte “sense precedents” i es va mostrar preocupada que el procés pugui estar “viciat per la il·legalitat i el conflicte d’interessos, tenint en compte que la funció del director del Shin Bet no és un càrrec de confiança personal al servei del primer ministre”.

El Shin Bet investiga en aquests moments a diversos exassessors i portaveus de l’Oficina de Netanyahu per l’escàndol del ‘Qatargate’, que els esquitxa amb suposats vincles financers amb aquest país del Golf. La investigació podria perillar si el mandatari aconsegueix imposar a algú més afí a ell en aquest lloc.

A més, l’agència d’intel·ligència va publicar fa uns deu dies una investigació sobre els errors que van propiciar l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, en contra dels desitjos de Netanyahu.

Bar va ser nomenat director del Shin Bet a la fi de 2021 per un període de cinc anys, si bé pretenia dimitir per l’atac de 7 d’octubre una vegada hagin tornat tots els ostatges, s’investigui el succeït i s’assignin successors, segons va dir en un comunicat el mateix director del Shin Bet en resposta al seu imminent acomiadament.

“Durant un any i mig no va veure motius per a acomiadar-lo, però quan va començar la recerca sobre la infiltració de Qatar en l’Oficina de Netanyahu i els fons transferits als seus assessors més pròxims, va sentir de sobte la urgència d’acomiadar-lo immediatament”, va reaccionar ahir en un altre comunicat el líder de l’oposició, Yair Lapid. En aquest sentit, el líder opositor ha anunciat aquest dilluns que els partits de l’oposició demanaran junts al Tribunal Suprem bloquejar l’acomiadament del cap del servei d’intel·ligència interior.

També el diputat Benny Gantz, líder del partit Unitat Nacional, va titllar l’intent d’acomiadament de “cop directe a la seguretat nacional” i com Lapid va dir que es devia a “motius polítics i personals” de Netanyahu.

Per la seva banda, el moviment antigovernamental Banderes Negres, defensor de la democràcia a Israel, ha convocat diverses manifestacions en tot el país contra la destitució de Bar, amb les principals demà a Tel-Aviv i el dimecres a Jerusalem.

El primer ministre havia intentat forçar la dimissió Bar en una reunió “extremadament tibant” a principis de mes, segons el Canal 12 israelià, el més popular al país, arran de la publicació dels resultats de la recerca del Shin Bet.

En ella, l’agència d’intel·ligència reconeixia els seus propis errors, però apuntava també al fet que el govern havia desoït els seus advertiments i mantingut un enfocament excessivament defensiu cap a Gaza, en lloc de buscar acabar amb els seus líders en l’enclavament com Yahya Sinwar, ideòleg de l’atac en el qual 1.200 persones van morir en territori israelià i altres 251 van ser segrestades.

El ‘Qatargate’, d’altra banda, es refereix als suposats pagaments de Qatar a exassessors de Netanyahu (Yonathan Urich i Israel Einhorn, entre altres), els qui a través de la seva companyia van realitzar una campanya per a promoure una imatge positiva d’aquest país de cara al Mundial de Futbol de 2022, segons va destapar primer el diari progressista israelià Haaretz.

En un escàndol anterior investigat pel predecessor de Bar, Nadav Argaman (2016-2021), es va demostrar la connivència del govern israelià de la qual gaudia Qatar respecte a l’enviament de milions i milions de dòlars als islamistes de Hamàs a Gaza.